Samuel Fuller (Worcester, Massachusetts, 12 d'agost de 1912 - Hollywood, Califòrnia, 30 d'octubre de 1997) va ser un director de cinema i guionista estatunidenc.
Biografia Samuel Fuller era fill d'un matrimoni jueu emigrat als Estats Units, Rebecca (Baum) i Benjamin Fuller. Després de la mort del seu pare el 1923, quan ell tenia 11 anys, la família es va traslladar a la ciutat de Nova York, on als 12 anys va començar a treballar com a copista de diaris Als 17 anys va treballar com a reporter de crònica criminal al New York Graphic. A mitjans dels anys trenta conrea la novel·la i s'inicia en el guionatge cinematogràfic. Amb freqüència, les seves obres inclouen referències autobiogràfiques de la seva primera etapa laboral i Park Row descriu el món de la premsa mitjançant l'enfrontament entre un periodista íntegre i un despòtic magnat dels mitjans.
Després d'emigrar als Estats Units, el cognom de la família es va canviar de Rabinovitch a Fuller, nom possiblement inspirat en Samuel Fuller, un metge que va arribar a Amèrica en el Mayflower. Fuller compte en la seva autobiografia, A Third Face (2002), que no va parlar fins als cinc anys. La seva primera paraula va ser "Hammer!"(Martell).
Durant la Segona Guerra Mundial, Sam Fuller s'incorpora a les forces americanes destinades a Àfrica, Sicília, Normandia, Bèlgica i Txecoslovaquia. Va ser condecorat pels seus serveis amb l'Estrella de Plata, l'Estrella de Bronze i el Cor Porpra. La seva experiència militar esdevé, des d'aleshores, el pòsit cinematogràfic dels films produïts durant la dècada dels cinquanta com The Steel Helmet, Fixed Bayonets! i The Red Big One, pel·lícula rebuda molt positivament per la crítica tot i que va ser un fracàs de taquilla. El 1982 va dirigir White Dog/ Perro blanco, el seu contingut antirracista va despertar una forta polèmica als Estats Units. Marginat a Hollywood, l'any 1983 es va traslladar a França per realitzar Les Voleurs de la nuit (1984), Street of No Return (1989) i alguns telefilms adaptats de relats de Patricia Highsmith.
Com a actor va interpretar personatges simbòlicament vinculats al cinema a les ordres de cineastes amics i admiradors com Dennis Hopper The Last Movie (1971) i Wim Wenders (Der amerikanische Freund, 1977; Der Stand der Dinge, 1982). Aquesta mitificació procedia de la seva prèvia aparició a Pierrot le fou (1965) de Jean-Luc Godard, on entona la frase “el cinema és com una batalla: amor, odi, acció, violència i mort. En una sola paraula: emoció”.La Filmoteca de Catalunya fa un homenatge al director Sam Fuller amb motiu del seu centenari
Filmografia I shot Jesse James (1949). The Baron of Arizona (1950) Fixed Bayonets! (1951) Park Row (1952) Pickup on South Street (1953) House of bamboo (1955) Run of the arrow, en català (Yuma) (1957) China Gate (1957). Quaranta pistoles (Forty Guns) (1957) El quimono carmesí (The Crimson kimono) (1959) Verboten (1959) Underworld USA, en català (Baixos fons) (1961) Merrill's marauders (1962) Shock Corridor (1963) The Naked kiss (1964) The Big red one (1980) White dog, en català Gos blanc (1982) Les Voleurs de la nuit (1984) Street of No Return (1989)
Referències
Enllaços externs
American Film Institute interview from fathom.com
Categoria:Directors de cinema de Massachusetts Categoria:Guionistes de cinema de Massachusetts Categoria:Militars estatunidencs de la Segona Guerra Mundial Categoria:Militars de Massachusetts Categoria:Receptors de l'Estrella de Plata Categoria:Morts a Hollywood Categoria:Persones de Worcester (Massachusetts) Categoria:Guionistes de cinema estatunidencs del segle XX Categoria:Escriptors estatunidencs morts al segle XX Categoria:Escriptors estatunidencs nascuts al segle XX