Al-Màlik al-Muïzz Izz-ad-Din Àybak (), més conegut simplement com al-Muïzz Àybak, fou un soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1250-1257). El nom Àybak està format per la combinació de les paraules turques ay, ‘lluna’, i beg, arabitzada bak, ‘príncep’.Al-Maqrizi, Note pàg. 463, vol.1.
Encara que Àybak és considerat pels historiadors com a mameluc, de fet complia a la cort d'as-Sàlih Ayyub la funció d'amir o comandant militar, i no pas la de mameluc.Shayal, pàg. 153, vol.2; Al-Makrizi, pàg. 463, vol.1. Segons Ibn Taghri, As-Sàlih Ayyub el va comprar abans que es convertís en soldà i llavors el va promoure a la posició d'amir. El rang que tenia Àybak era de khawanja, és a dir de comptable del soldà.Ibn Taghri, pàg. 103-273. El Sultanat d'Al-Muizz Àybak al-Turkumaní.Alguns historiadors, tanmateix, consideren Xàjar-ad-Durr com la primera dels soldans mamelucs. Cf. Shayal, p. 115, vol.2.Al-Makrizi, també, descriu Xàjar-ad-Durr com la primera dels soldans mamelucs d'origen turc. Cf. al-Makrizi, p. 459, vol. 1.Encyclopaedia Britannica Online - article Aybak. pàgina web.
Origen i inicis de la carrera miniatura|Domini aiúbida abans que els mamelucs prenguessin el poder a Egipte.
Nomenat per as-Sàlih Ayyub, era conegut entre els mamelucs bahrites com Àybak at-Turkumaní. Va arribar a la posició d'amir i va treballar com a jaxnkir —el que tastava el menjar i la beguda del soldà.Al-Makrizi, p.463, vol. 1. Tenia el rang de khawanja o comptable.Vegeu nota 2.
Després de la mort d'as-Sàlih Ayyub, durant la invasió franca de Damiata en 1249 i l'assassinat tràgic del seu hereu i fill Turan-Xah ibn as-Sàlih Ayyub el 1250, Xàjar-ad-Durr, la vídua d'as-Sàlih Ayyub, amb l'ajuda i suport dels mamelucs del seu marit, va prendre el tron i va esdevenir sultana d'Egipte. Els aiúbides perderen d'aquesta manera el control sobre Egipte.
Tant els aiúbides de Síria com el califa abbàssida al-Mustàssim a Bagdad desafiaren el moviment mameluc a Egipte i es negaren a reconèixer Xàjar-ad-Durr com a sultana,El Califa abbàssida al-Musta'sim va enviar un missatge des de Bagdad als mamelucs d'Egipte que deia :"si no tenen homes per aquí, ho diuen que ni enviare'm" Al-Makrizi, p.464, vol 1 però el mamelucs renovaren el seu jurament a la sultana i assignaren Àybak per a la posició principal d'atabeg.
Pujada al poder Molest quan els amirs de Síria es negaren a retre homenatge a Xàjar-ad-Durr i van donar Damasc a an-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz, emir aiúbida d'Alep, Àybak es va casar amb Xàjar-ad-Durr, que aleshores va renunciar al sultanat i va passar el tron al seu marit després d'haver governat durant 80 dies.Al-Makrizi, p. 462-463, vol.1
A Àybak, el nou soldà d'Egipte, se li va donar el nom reial d'al-Màlik al-Muïzz. Fins llavors Àybak confiava principalment en tres mamelucs: Faris-ad-Din Aktai, Bàybars al-Bunduqdarí, i Bilban ar-Raixidí.Al-Makrizi, p.472, vol.1. Ibn Taghri, pp.103-273, El Sultanat d'al-Muizz Aybak al-Turkumani.
Per tal de consolidar la posició d'Àybak i intentar satisfer els seus adversaris a Síria i Bagdad, els mamelucs van instal·lar com a soldà un nen de 6 anys, al-Màlik Xaraf Mudhàffar-ad-Din Mussa,conegut també com Al-Nasir Salah ad-Din Yusuf segons Al-Makrizi, p. 464, vol.1, Ibn Taghri, p. 103-273, El Sultanat d'al-Muizz Aybak al-Turkumani.. Monedes de Musa mostren que era un soldà i no un cosoldà. membre de la branca iemenita de la família aiúbida,al-Malik Sharaf Muzafer al-Din Musa era un net d'al-Malik al-Kamil. Al-Makrizi, p. 464, vol.1; Shayal, p.115, vol.2; Ibn Taghri, p. 103-273, El Sultanat d'al-Muizz Aybak al-Turkumani, i anunciaren que Àybak era només un representant del califa abbàssida de Bagdad. A més a més, i per mostrar la seva lleialtat al seu mestre difunt as-Sàlih Ayyub, Àybak va fer una cerimònia de funeral per ell i el va enterrar a la tomba que as-Sàlih havia construït abans de la seva mort prop de la seva madrassa, al districte de Bayna-l-Qasrayn al Caire.Al-Makrizi, pàg. 464, vol.1Shayal, p.116, vol.2La mort d'as-Sàlih Ayyub fou amagada per Xàjar-ad-Durr ja que Egipte estava sota atac dels francs de la Setena Croada i el seu cos transportat en vaixell en secret al castell d'illa d'al-Rudah al Nil on va restar fins que fou enterrat per Àybak a la tomba del soldà prop de la madrassa d'as-Sàlih. (Al-Makrizi, pàg. 441-443, vol.1)
Desafiament aiúbida An-Nàssir Yússuf d'Alep (i Damasc) va enviar les seves forces al Gaza per tal de conquerir Egipte i enderrocar Àybak, però les seves forces foren derrotades per l'amir Faris-ad-Din Aktai. Llavors an-Nàssir va reunir un exèrcit enorme i va topar amb l'exèrcit d'Àybak prop d'As-Salihiyya, però al final de la batalla fou forçat a fugir a Damasc mentre el seu fill Turan-Xah,No s'ha de confondre amb el soldà Turan-Xah, el fill d'as-Sàlih Ayyub el seu germà Nusrat-ad-Din i al-Màlik al-Àixraf, l'emir de Hama, estaven entre els presoners capturats per l'exèrcit d'Àybak.Ibn Taghri pàg. 103-273, El Sultanat d'al-Muizz Aybak al-Turkumani. Els triomfs d'Àybak sobre els aiúbides de Síria van consolidar la seva posició com a governant d'Egipte.Ibn Taghri, pàg. 103-273 Per la mediació del califa abbàssida, Àybak va alliberar els presoners aiúbides i va obtenir el control sobre la Palestina meridional, incloent-hi Gaza i Jerusalem, i la costa siriana.Shayal, pàg. 116, vol.2 Sentint-se segur per les seves victòries i el seu acord amb els aiúbides, Àybak va deposar el jove soldà aiúbida i va nomenar el seu mameluc Qútuz com a nàib el 1252.
Rebel·lió El 1253 es va produir una rebel·lió seriosa dirigida per Hisn-ad-Din Thàlab a l'Alt i Mitjà Egipte, sufocada per Faris-ad-Din Aktai, el líder dels mamelucs bahrites. La victòria d'aquest sobre els sirians i ara sobre els rebels, va augmentar el prestigi i el poder d'Aktai i els seus mamelucs es van convertir en una nova amenaça per a l'autoritat d'Àybak. Aktai va prendre els signes de la reialesa i es va prometre amb una princesa aiúbida, exigint a Àybak que li permetés viure dins de la ciutadellaLa ciutadella de la Muntanya era la residència i cort del soldà al Caire amb la seva futura muller, que era la germana d'al-Màlik al-Mansur, l'emir de Hama. Aquest fet va convèncer Àybak que Aktai i els seus mamelucs tenien la intenció d'enderrocar-lo i per aquest motiu decidí lliurar-se'n.
Mesures contra els mamelucs En una conspiració amb Qútuz i uns quants mamelucs, Àybak va convidar Aktai a la ciutadella i el va fer assassinar. En veure el cap d'Aktai llançat des de la ciutadella, els mamelucs bahrites, entre ells Baybars al-Bunduqdari i Qalàwun al-Alfi, fugiren durant la nit cap a Damasc, al-Karak i el Soldanat de Rum. Àybak va confiscar les propietats dels mamelucs bahrites i s'apoderà d'Alexandria, que Aktai controlava com a domini propi des de 1252. Els que no van poder fugir foren empresonats o executats. Tan aviat com Aktai i els seus mamelucs bahrites foren eliminats, Àybak va destronar el soldà infant al-Àixraf II i l'envià de retorn a casa de les seves ties, que era la casa seva abans que el fessin soldà. Ara Àybak era l'absolut i únic governant d'Egipte i parts de Síria, però en breu signà un nou acord amb an-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz que limitava el seu poder només a Egipte.Ibn Taghri pàg. 103-273
El 1255 una nova rebel·lió, dirigida per Izz-ad-Din Àybak al-Afram, tenia lloc a l'Alt Egipte i les forces d'an-Nàssir Yússuf arribaren fins a la frontera egípcia, aquesta vegada acompanyat pels mamelucs bahrites que havien fugit a Síria, incloent-hi Bàybars al-Bunduqdarí i Qalàwun al-Alfí.
Final estrany Tot necessitant establir alguna aliança amb algun emir important que el pogués ajudar en contra de l'amenaça dels mamelucs fugits a Síria,Shayal, p. 119, vol.2 Àybak va decidir el 1257 casar-se amb la filla d'Abu-l-Fadàil al-Màlik ar-Rahim Lulu Badr-ad-Din, l'atabeg de Mossul. Xàjar-ad-Durr, que ja tenia discussions amb Àybak,el conflicte d'Aybak amb els mameluks i el seu intent d'augmentar la seva supremacia en matèries polítiques tenia el seu efecte sobre la seva relació amb la seva dona. Segons Al-Makrizi, Aybak decidí liquidar Xàjar-ad-Durr després que fou advertit per Lu'lu que la reina estava en contacte amb an-Nasir Yusuf, al que prometia fer-lo soldà d'Egipte. Al-Makrizi, p. 493-494, vol.1 es va sentir traïda per l'home que havia fet soldà i el va fer assassinar. En morir, el 10 d'abril de 1257, tenia aproximadament 60 anys i tenia diversos fills, entre ells Nàssir-ad-Din-Khan i al-Mansur Alí.
Els mamelucs d'Àybak —mamelucs muizzites—, dirigits per Qútuz, van instal·lar al poder al-Mansur Alí, fill d'Àybak, de 15 anys, que prengué el nom d'al-Màlik al-Mansur Nur-ad-Din Alí, Qútuz en fou designat nàib.Qasim, pàg. 44
Impacte Àybak no agradava ni fou respectat pels egipcis encara que és recordat pels historiadors com un soldà coratjós i generós.A Sirat al-Zahir Baibars, que és una ficció barrejada amb realitat i un producte del folklore, Aybak apareix com un pervers i un home feble. Va construir una madrassa al Caire coneguda pel nom d'al-Madrassa al-Muizziyya.
Àybak va governar en un temps turbulent. A més a més dels seus conflictes amb an-Nàssir Yússuf a Síria i l'amir Aktai i els seus mameluks a Egipte, hi havia amenaces de forces externes, com els croats dirigits per Lluís IX de França, que eren a Acre esperant el moment oportú per aconseguir un èxit contra els musulmans després de la seva derrota humiliant a Egipte el 1250, i els mongols dirigits per Hülegü, que estaven començant a atacar les fronteres orientals del món islàmic.El 1252, durant el regnat d'Àybak, els mongols atacaren ciutats i territoris a la frontera oriental del món islàmic. Al-Makrizi, p. 477, vol.1
Abans de les seves morts, Àybak i Xàjar-ad-Durr havien establert fermament la dinastia mameluca que rebutjaria finalment els mongols, expulsaria els croats europeus de Terra Santa i romandria la força política més forta de l'Orient Mitjà fins a l'arribada dels otomans.
Referències
Bibliografia
Abu al-Fida, Història concisa de la humanitat Al-Makrizi, Al Selouk Leme'refatt Dewall al-Melouk, Dar al-Kutub, 1997. Traducció anglesa de Henry G. Bohn, The Road to Knowledge of the Return of Kings, Chronicles of the Crusades, AMS Press, 1969. Al-Maqrizi, al-Mawaiz wa al-'i'tibar bi dhikr al-khitat wa al-'athar,Matabat aladab, El Caire 1996, . Traducció francesa de Urbain Bouriant, Description topographique et historique de l'Egypte, París 1895 Ibn Iyàs, Badai Alzuhur Fi Wakayi Alduhur, editat pel Dr. M. Aljayar, Almisriya Lilkitab, El Caire 2007, Ibn Taghri, al-Nujum al-Zahirah Fi Milook Misr wa al-Qahirah, al-Hay'ah al-Misreyah 1968 History of Egypt, 1382-1469 A.D., per Yusef. William Popper, traduint a Abu L-Mahasin ibn Taghri Birdi, University of California Press 1954 B. Asly, al-Zahir Baibars, Dar An-Nafaes Publishing, Beirut 1992 H. Sadawi, Al-Mamalik, Maruf Ikhwan, Alexandria. Dr. Shafik Mahdi, Mamalik Misr wa Alsham (Mamelucs d'Egipte i del Llevant), Aldar Alarabiya, Beirut 2008 Jamal Shayyal, Prof. of Islamic history, Tarikh Misr al-Islamiyah (History of Islamic Egypt), Dar al-Maref, El Caire 1266, Sirat al-Zahir Baibars, editat per Mustafa al-Saba, El Caire 1923. Reimprès en 5 volums per Alhay'ah Almisriyah, Editor Gamal El-Ghitani, El Caire 1996, Sirat al-Zahir Baibars, compilat per H. Johar, M. Braniq, A. Atar, Dar Marif, El Caire 1986, Abdu Qasim, Asr Salatin AlMamlik (Era dels sultans mamelucs), Eye for human and social studies, Cairo 2007 L'Encyclopædia Britannica Nou, Macropædia, H.H. Editor Berton, 1973-1974 Encyclopaedia of Islam, Brill Publishers, Leiden, s.v. "Mamluks".
Categoria:Soldans mamelucs Categoria:Morts al Caire Categoria:Nascuts al segle XIII