Joan Ferrando i Castillo (Barcelona, 23 de juny de 1923 - Barcelona, 18 de febrer del 1995) va ser una de les grans estrelles del bàsquet català de les dècades dels anys 40 i 50.
Història Amb 1,69 metres d'altura, fou un aler dretà que destacava pel seu gran talent, rapidesa i visió del joc, així com pel seu esperit de lluita i un excel·lent tir exterior. És considerat com un dels millors jugadors d'Espanya de la seva època. Va rebre el sobrenom de Met. Va debutar l'any 1935 i va estar a l'elit del basquetbol durant disset anys en els quals va jugar en sis clubs catalans diferents, destacant el FC Barcelona, en el qual va militar dotze temporades, entre 1939 i 1951.
Sis copes d'Espanya, nou campionats de Catalunya i el campionat organitzat la temporada 1946-47 com a assaig de la lliga espanyola són els seus principals èxits. A més fou 20 vegades internacional amb la selecció espanyola, amb la qual va anar a la primera edició de la història dels Mundials (Buenos Aires, 1950), així com amb la selecció catalana de basquetbol. Es va retirar l'any 1956.
Trajectòria esportiva Laietà Bàsquet Club: 1935-1939 FC Barcelona: 1939-1951 UE Montgat: 1951-1952 RCD Espanyol: 1952-1954 Club Bàsquet Manresa: 1954-1955 Aismalíbar Montcada: 1955-1956
Palmarès 6 Copes d'Espanya (1943, 1945-47, 1949-50) 9 Campionats de Catalunya (1942, 1943, 1945-51) 1 Campionat d'Espanya: (1946-47) Medalla al Mèrit Esportiu de la Federació Catalana de Bàsquet
Referències
Categoria:Jugadors de bàsquet barcelonins Categoria:Jugadors de bàsquet del FC Barcelona Categoria:Esportistes del RCD Espanyol Categoria:Jugadors del Club Esportiu Laietà Categoria:Jugadors catalans de la selecció espanyola de bàsquet Categoria:Morts a Barcelona