El setge de Còrdova (àrab: Qúrtuba) de 1069 fou una expedició dirigida per al-Hàkam ibn Ukkaixa que va assetjar Còrdova amb la intenció d'annexionar-la a la taifa de Toledo.
Antecedents El 1069, mort la rei de Sevilla al-Mútadid, la rei de Badajoz va provar de conquerir Còrdova. Abd-al-Màlik va demanar ajut al rei sevillà al-Mútamid, que va enviar 1.300 soldats que van salvar la ciutat; però els mateixos oficials sevillans van instigar als notables locals a demanar la destitució del visir de Còrdova Ibn Assaka. Finalment el visir fou destituït (1069), però això va deixar encara amb més poder a Abd-al-Màlik.
El setge Yahya ibn Ismail al-Mamun, emir de Toledo, va enviar el 1069 una expedició a Còrdova dirigida per al-Hàkam ibn Ukkaixa que va assetjar la ciutat. Abd-al-Màlik ibn Muhàmmad al-Mansur va haver de recórrer a Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid de la Taifa de Sevilla, que va rebutjar els assetjants.
Conseqüències Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid va instigar una revolta a Còrdova que va fer presoner Abd-al-Màlik ibn Muhàmmad al-Mansur i el seu pare Abu-l-Walid Muhàmmad, que foren lliurats al rei sevillà. Els dos homes foren enviats desterrats a una illa situada enfront de Wallba i amb ells va acabar la dinastia.
Al-Hàkam, per la seva banda, fou nomenat pel rei toledà governador d'una fortalesa de frontera al sud dels seus dominis. Còrdova fou annexionada a Sevilla i en fou nomenat governador el jove príncep hereu Abbad ibn Muhàmmad.
Categoria:Història de Còrdova Categoria:Batalles d'Al-Àndalus Categoria:Taifa de Toledo Categoria:Taifa de Sevilla Categoria:Setges del segle XI