Lluïsa Casagemas i Coll (Barcelona, 14 de desembre de 1873 - Madrid 1942) fou una compositora catalana del final del , la primera dona que va compondre una òpera a Catalunya.CASARES RODICIO, Emilio. «Casagemas Coll, Luisa». Diccionario de la Musica Española e Hispanoamericana. Madrid: Sociedad General de Autores y Editores, 1999, p. 278. ISBN 84-8048-306-7

Biografia Va néixer al carrer Nou de la Rambla, 57, de Barcelona (vegeu casa-fàbrica Alegre-Cirés), filla de Manuel Casagemas i Labrós, natural de Granollers i vicecònsol de Suècia i Noruega i dels Estats Units i administrador del Banc de Catalunya, i de Maria Neus Coll i Vendrell, de Sitges.Registre de Naixements de Barcelona, any 1873, foli 313, número de registre 6051. Va tenir quatre germans, entre els quals el pintor Carles Casagemas i Coll.

Estudià composició amb Francesc de Paula Sànchez i Gavagnach i violí amb Agustí Torelló al Conservatori del Liceu, i cant amb Giovanna Bardelli. Entre els 16 i 18 anys, va compondre Schiava e regina (Esclava i reina), òpera fantàstica en tres actes amb llibret de Josep Barret,L'argument del llibret és un relat llegendari situat a Pèrsia, on el mag Budú (un baix) s'enamora de la seva esclava Pamira (soprano), però és refusat i fa servir la seva màgia per a seduir-la. El príncep Zelmiro (tenor), rep de Pamira una flor màgica que pot indicar-li si una dona ha tingut amors abans; amb l'ajut de dues companyes, Pamira pot escapar de Budú. Al palau del rei de Pèrsia, Irma (soprano) i el visir (baríton), que són amants, planegen que Zelmiro triï com a esposa la mateix Irma; com que el príncep s'ha enamorat de Pamira, li diuen que aquesta és amant de Budú, però no són creguts per Zelmiro, que reitera el seu amor a l'esclava fugida. Finalment, en els jardins del palau, el príncep, mitjançant la flor màgica, descobreix la traïció d'Irma i la fidelitat de Pamira, que serà la princesa escollida; el príncep, a més, farà casar Irma amb Budú. Véase, El Día, núm. 4070 (Madrid, 13 de gener de 1893), p. 1-2. que s'havia d'estrenar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona la temporada 1893-1894, un fet completament excepcional en l'època. Tanmateix, l'atemptat anarquista del 7 de novembre d'aquest any feu cancel·lar l'estrena, que no s'arribà a produir mai.

L'autora la va presentar en l'Exposició Universal de Chicago de 1893, on va rebre una medalla i un diploma. En compensació per la cancel·lació de l'estrena, la reina regent Maria Cristina d'Habsburg va fer estrenar-ne algunes parts al palau Reial de Madrid el 1894, amb l'assistència de la família reial. El segon acte fou representat en un concert al Conservatori del Liceu el 1896. Amadeu Vives, que assistí a un recital particular amb parts de l'òpera, en lloàLa veu de Catalunya la força dramàtica i la passió de l'autora.

La partitura es va considerar perduda fins que se'n va trobar la reducció per a piano el 2017, en mans d'un particular. És una reducció manuscrita per la mateixa autora i dedicada al seu professor Sánchez Gavagnach. Ha estat estudiada per part de Maria Teresa Garrigosa i Francesc Cortés, professors de musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i, actualment, la reducció es conserva a la Biblioteca de Catalunya. Al Teatre de Sarrià, el 27 d'octubre dle mateix 2017, se'n van presentar alguns fragments (àries i duets). L'òpera completa, en versió de concert i amb piano, s'estrenarà el 27 d'abril de 2027 al Gran Teatre del Liceu, al Foyer.

Deixà la partitura per a veu i piano d'una altra òpera, I briganti, segons el llibret d'Andrea Maffei basat en Die Räuber de Friedrich Schiller, que ja havien fet servir Saverio Mercadante i Giuseppe Verdi.

Aquest mateix any 1893, l'Orquestra Catalana de Concerts estrena la seva obra Crepúsculo al Teatre Líric (Barcelona), i va tornar a tocar-se al Liceu l'any següent. Escrigué sobretot peces breus per a piano i per a la veu. Felip Pedrell, en el Diccionario biográfico y bibliográfico de músicos y escritores de música españoles antiguos y modernos, parla de 110 peces per a veu i piano escrites per Lluïsa Casagemas. Una d'aquestes, La bergeronnette, és l'opus 230.

Tota la seva obra és anterior al seu casament, que es va produir el 2 de maig de 1896, quan tenia 22 anys.Registre de Matrimonis de l'Ajuntament de Barcelona, any 1896, número de registre 658. Després del matrimoni amb Enrique de Sorarrain Milans del Bosch -membre de l'alta burgesia i promotor de l'esport, especialment l'automobilisme-, desapareix de la vida pública. Va quedar vídua el febrer de 1924; sembla que llavors va tornar a interpretar escadusserament en públic: se'n troben ressenyes d'alguns concerts com a pianista el 1927 a Barcelona. El 1930 apareix en la premsa com a professora de violí en Fomento del Arte Lírico de Barcelona. Les úniques referències que se'n troben en la premsa de l'època, fora d'aquests dos concerts, són per la seva condició social, informant-ne de l'assistència a actes benèfics i similars. L'última referència se'n troba el 1936, en un concert a Madrid, on podia haver anat a viure. El lloc web familiar indica que va morir a Madrid el 1942.

Fons L'arxiu de l'Església del Pi, l'Arxiu dels Carmelites i l'Institut Municipal d'Història conserven documentació sobre ella.

Obres La fioraja (ed. 1890) Schiava e regina, òpera (1889–1891). Lletra: José Barret. Dedicada a la Marquesa de Comillas.La Época, núm. 1448 (Madrid, 5 de gener de 1893), p. 3. Estranda i premiada a l'Exposició Universal de Chicago, 1892. Insistencia (ed. 1891), melodia per a piano Il pescatore di coralli (1891), per a veu i piano. Lletra: Achille de Lauzières Gran fantasía sobre "Los amantes de Teruel",N.L. «Luisa Casagemas». Ilustración musical, núm. 74 (15 de febrer de 1891), p. 456. per a piano Lágrimas (1891). Dedicada a Carmen de Satrústegui.Ilustración Musical, núm. 113 (30 de setembre de 1892), p. 142 Crepúsculo (1893), per a orquestra simfònica. Estrena: Orquestra Catalana de Concerts; Teatre Líric de l'Eixample de Barcelona, 19 d'octubre de 1893. Il lamento de la Chiesa (1893?), per a veu. Lletra: Giovannina Papa Tu mi salvasti, amor, per a veu i piano. Interpretada: Teatre Líric, 26 de maig de 1894 I briganti, op. 227 (ca. 1895), òpera en quatre actes sobre el llibret de I masnadieri d'Andrea Maffei. Basada en Die Räuber de Friedrich Schiller. Crepúsculo (1900), fantasia descriptiva per a piano Fí de curs (1900), cançó escolar per a veu i piano. Lletra: Josep Sala i Bonfill Granadina (1900), fantasia per a piano Flor de almendro (1900), vals per a piano Nadal! (1907). Lletra: Jacint Verdaguer Montserrat, op. 227 (1925), per a veu. Lletra: N. Llopis. Dedicada a Concepció Callao Gentil pageseta (1926), per a cant i piano. Lletra: Noel Llopis Lladó Noche estrellada (1928), melodia per a violí i piano. Dedicada a F.J. Pleiffer La bergeronnette (La nevatilla), op. 230 (ed. 1929), per a veu i piano. Lletra: André Theuriet Aires de Cataluña (1931), pasodoble

Obres sense datació Aire de danza Álbum de piezas para canto y piano Anyorament, cançó per a cant i piano Arroyito=Rierol. Lletra: Miguel Ángel Camino Ave María, per a veu i piano Ave verum, per a veu i piano Barcarola, op. 216. Lletra: Jaume Coll Cançó de bressol, op. 159 Cançó de mar. Lletra: Joaquim Maria de Nadal Compassió. Lletra: Anicet de Pagès Les dos flors, op. 186 Es mi niña tan bonita, xotis per a piano Esbarjos, op. 231. Lletra: Apel·les Mestres Esperança Íntima Mattinata napoletana. Lletra: Enrico Golisciani Missatge. Lletra: R. Puig i Duran Muñequita Lenci, op. 269 O dolce bacio, per a veu i piano Panis angelicus, per a tenor amb acompanyament d'orgue Parmi les roses Perquè t'estimo tant. Lletra: Josep Carner Pie Jesú , per a veu i piano ¡Prega per mi!, per a veu i piano. Lletra: Francesc Matheu Rendimi il core! [sic]. Lletra: Enrico Golisciani La rosa blanca, tango per a veu i piano. Lletra: Romero Suono lontano. Lletra: Enrico Golisciani

El Diccionario biográfico de músicos españoles (1894-1897), del compositor, musicògraf i professor Felip Pedrell, cita més de 200 obres d'aquesta compositora, la majoria breus: cançons per a veu i piano i peces per a piano sol.

Discografia Compositores catalanes. Generació modernista (CD). Maria Teresa Garrigosa (soprano) i Heidrun Bergander (piano). La mà de Guido. Dip.leg. B-45116-2008.

Referències

Bibliografia Joaquin Navarro, ed. Auditorium. Cinco Siglos de Música Inmortal. Barcelona, Editorial Planeta, 2002, pàg. 117. Las compositoras españolas. La creación musical femenina desde la Edad Media hasta la actualidad (2008). CDMC. Madrid: Ministerio de Cultura. Ozaita,M. L. (1995). "Las compositoras españolas" en Adkins Hiti, P. Las mujeres en la música. Madrid: Alianza Música. Sadie, Julie; Samuel, Rhian (eds) (1996). The new Grove dictionary of women composes. London: McMillan.

Enllaços externs Lluïsa Casagemas dins l'exposició «Compondre en clau femenina». Biblioteca de Catalunya, Sala d'Exposicions, 2024.

Categoria:Morts a Madrid Categoria:Compositors d'òpera barcelonins Categoria:Compositors barcelonins morts al segle XX Categoria:Compositors catalans del sud nascuts al segle XIX