X (majúscula), x (minúscula), és la vint-i-quatrena lletra de l'alfabet llatí. El seu nom en català és ics o xeix i sovint s'usa un nom o un altre depenent de la seva sonoritat o funció.
Història La lletra X formava part de l'alfabet llatí clàssic, derivada de lletres similars de l'alfabet etrusc i de l'alfabet grec (khi). El seu so en llatí era /ks/. Els romans usaven X per a representar el nombre 10.
Fonètica En català la lletra x pot adquirir sons molt diversos. Entre vocals pot tenir so /gz/ (solament en les paraules començades pel prefix ex- àton) o /ks/, cosa que es dona sovint en d'origen cult (examen, saxó). A començaments de mot, formant part del dígraf ix, o després de consonant pren el valor palatal fricatiu sord (o africat en els parlars occidentals i alguns d'orientals).
Per a prendre el so palatal africat es pot combinar amb la t per a formar el dígraf tx.
Per a prendre el so palatal fricatiu entre vocals i a final de mot pot formar el dígraf ix amb la i, que es pronuncia en molts parlars.
Lletres i símbols similars Χ χ : lletra grega khi : lletra hebrea àlef Х х : lletra ciríl·lica kha : lletra gyfu, de l'alfabet rúnic futhorc usat pels anglosaxons a l'alta edat mitjana. 乂: un caràcter xinès メ: un katakana japonès × : signe de multiplicar (U+00D7 ×), usat en matemàtiques elementals per a representar el producte de dos nombres; en matemàtiques hi ha altres símbols similars, derivats del signe de multiplicar.
Usos x: en equacions matemàtiques sol indicar una incògnita.. El cromosoma X és un dels dos cromosomes sexuals.
Referències
Categoria:Lletres de l'alfabet llatí