Els blocadors (d'adrenoreceptors) beta o blocadors (d'adrenoreceptors) β són uns fàrmacs utilitzats per: Via sistèmica: hipertensió arterial, arrítmies cardíaques, cardioprotecció després d'un infart de miocardi, tremolor essencial, prevenció de la migranya. Col·liri: Glaucoma.

No hauríem d'utilitzar els termes: beta blocadors (ja que beta actua com a adjectiu i en català l'adjectiu va després del nom) o bloquejadors beta-adrenèrgics; ni tampoc bloquejant, ja que és un gerundi i no un nom.Consulta feta a Optimot de la Generalitat de Catalunya

Els blocadors beta són antagonistes competitius que bloquegen els llocs receptors de les catecolamines endògenes adrenalina i noradrenalina en els receptors adrenèrgics beta, del sistema nerviós simpàtic, que actuen en la resposta de lluita o fugida. Alguns bloquegen l'activació de tota mena de receptors adrenèrgics β i altres són selectius per a un dels tres tipus coneguts de receptors beta, designats receptors β1, β2 i β3. Els receptors adrenèrgics β1 es troben principalment al cor i als ronyons. Els receptors adrenèrgics β2 es troben principalment als pulmons, el tracte gastrointestinal, el fetge, l'úter, el múscul llis vascular i el múscul esquelètic. Els receptors adrenèrgics β3 es troben a les cèl·lules grasses.

Els receptors beta es troben a les cèl·lules del cor, músculs llis, via aèria, artèries, ronyons i altres teixits que formen part del sistema nerviós simpàtic i provoquen respostes d'estrès, especialment quan són estimulats per l'adrenalina. Els blocadors beta interfereixen amb la unió al receptor de l'adrenalina i altres hormones de l'estrès i debiliten els efectes de les hormones de l'estrès.

El 2025, un macro-assaig va declarar que no hi ha cap benefici clínic de la teràpia amb blocadors beta quan s'utilitza en pacients posteriorment a un infart de miocardi i amb una fracció d'ejecció superior al 40%. Un subestudi del mateix assaig també mostra que les dones tractades amb blocadors beta tenen un risc més elevat de mort, atac de cor o hospitalització per insuficiència cardíaca en comparació amb les dones que no reben el fàrmac, mentre que no hi ha diferències significatives en homes.

Fàrmacs Comercialitzats a Espanya:

No selectius Els blocadors beta no selectius mostren antagonisme tant β1 com β2. Propranolol EFG i Sumial. Carteolol En col·liri: Elebloc i Arteoptic. Carvedilol (té una activitat addicional de blocatge α1) EFG, Coropres i Normotride. Labetalol (té activitat simpaticomimètica intrínseca i activitat addicional de bloqueig α1) Trandate. Sotalol (no considerat un "blocador beta típic") Sotapor. Timolol En col·liri: EFG i Cusimolol.

β1 selectius Els blocadors β1 selectius també es coneixen com a blocadors beta cardioselectius. Farmacològicament, el blocatge beta dels receptors β1 del cor actuarà sobre AMPc. La funció de l'AMPc com a segon missatger a la cèl·lula cardíaca és que fosforila el LTCC i el receptor de rianodina per augmentar els nivells de calci intracel·lular i provocar la contracció. El blocatge beta del receptor β1 inhibirà la fosforilació de l'AMPc i disminuirà l'efecte ionotròfic i cronotròpic. Tingueu en compte que els fàrmacs poden ser cardioselectius o actuar només sobre els receptors β1 del cor, però encara tenen activitat simpaticomimètica intrínseca. Atenolol EFG, Tenormin i Blokium. Betaxolol En col·liri: Betoptic. Bisoprolol EFG, Emconcor i Euradal. Metoprolol EFG, Lopresor i Beloken. Nebivolol EFG, Insucor i Silostar. El nebivolol i el bisoprolol són els blocadors beta cardioselectius més β1.

Referències

Vegeu també

Blocador d'adrenoreceptors alfa Antihipertensiu