Daniel Tosi (Perpinyà, 11 de juliol del 1953) és un compositor i director d'orquestra nord-català.
Biografia Després de començar estudis al conservatori de Tolosa de Llenguadoc, estudià al Conservatori Superior de Música de París, on obtingué sis primers premis; i al mateix temps estudià a la Sorbona, on acabà doctorant-se en Lletres amb una tesi sobre la música espanyola contemporània. Continuà la seva preparació amb Ivo Malec (composició), Pierre Schaeffer i Guy Reibel (composició electro-acústica), i amb Jacques Mercier i Pierre Stoll (direcció orquestral). En el període 1983-1985 va estar a la Villa Médicis, pensionat pel Prix de Rome, i el 1986 el Ministeri d'Afers Exteriors l'atorgà el premi Villa Médicis Hors les Murs que el permetia de realitzar una obra a l'estranger, que va fer a Barcelona.
Ocupà el càrrec d'Inspector de Música al Ministeri (1982), fins que en dimití per poder dedicar-se exclusivament a la composició, la direcció d'orquestra i a l'ensenyament. Al febrer del 1983 fundà l'orquestra de Llenguadoc Rosselló, i la dirigí fins al 2001; el 1996 havia estat cofundador de l'Orquestra Simfonica Empordá Llenguadoc Rosselló, que aplega músics de l'Orquestra de Cambra de l'Empordà i l'Orquestra del Llenguadoc Rosselló. Cinc anys més tard creà juntament amb Jean Lenert una orquestra de cambra, la Camerata de France, que dirigí els anys següents. Tosi fundà també Aujourd'hui Musiques, un festival de creació sonora que es va fer del 1992 endavant, i va ser nomenat director artístic del CAMPLER (Centre Art Musique Perpignan Languedoc Roussillon). Fundà el "Concurs Internacional de Joves Intèrprets" de Canet de Rosselló i n'és director artístic permanent. Des de l'any 1989 i fins a l'actualitat (2009) dirigeix el Conservatori de Música de Perpinyà, una institució que acull 1.300 estudiants i amb una gran influència territorial. Entre els seus molts alumnes ha tingut els seus fills Diego i Thimothée, i la cantant Beatrice Mayo Felip
Des del 1990, Tosi ha dirigit orquestres com l'Orquestra Simfònica de les Balears, la Simfonietta de la Porta Ferrada, l'orquestra de la RAI de Roma, l'Orquestra Regional de la Bretanya, les de Girona, Torí, Caen, Esmirna, Adana i Ankara, els Solistes d'Europe, TM+ de París... En tant que compositor, a banda de les obres de cambra i simfòniques que s'han estrenat als festivals de música contemporània de Roma, Estrasburg, Torí, Milà, Bourges, La Rochelle, Metz, Caen i altres ciutats, també té una important obra de caràcter pedagògic, amb òperes i contes per a infants. Ha publicat textos de crítica musical.
Diego Tosi (Le Blanc-Mesnil, 14 de juliol del 1981), un violinista d'anomenadaPlana personal de Diego Tosi i Timothée Tosi, violoncel·lista són fills seus.
Obres Adilia (1999), per a piano Alter Ego (1980), per a orquestra Aplec (1994), per a conjunt instrumental As you like it (1991), per a instruments antics, composta per encàrrec per a l'obra de teatre de William Shakespeare Astrid'002 (Surimpression IV) (1987), per a flauta de bec amb cinta magnètica opcional L'Aube de Sang et d'Or, sardana per a trompeta i orquestra, enregistrada al disc compacte Chants et danses de la terre (Cànoes: Octave productions) El casament tremblant (1977), comèdia burlesca per a nou tenors amb textos d'Albert Saisset Charlie 2000 (1999), per a cor infantil, cinc percussionistes, cinc altres instruments i piano, per acompanyar la projecció de tres pel·lícules de Charlie Chaplin Le cirque a Martin (1996), per a cor infantil, 12 percussionistes i recitador Comme il vous plaira (1995), per a conjunt instrumental Coquille amplifiée (1993), per a cors, orquestra i recitador Dedillo (1985), per a guitarra Duo d'amour (2008), per a veu, cors i orquestra, en homenatge a Puccini Eaux Froides et Glacées (1990), per a quintet de metall Es Ser [El secret] (1987), per a cor de 12 veus mixtes, basat en la novel·la de J.M.G. Le Clezio (Ressenya ) L'étoile de mon Dali (2007), música per a l'escena Flammes synthétiques (2000), per a violí, enregistrada per Diego Tosi en el DC Sequenza (Sigean: Solstice, 2005 ref SOCD 225) Horizons Chimériques (2008), per a viola de roda i orquestra, enregistrat per Dominique Regef (viola) i la Camerata de França en el DC del mateix títol (Sigean: Solstice, 2008 ref SOCD255) Jungle style (1987), per a sis percussionistes Le livre des progressions (2006), per a cor infantil i conjunt instrumental (Ressenya ) Le long des golfes verts (1991), per a violí i piano Mandagu ? (1998), peça pedagògica per a dos clarinets en Sib Música per la pel·lícula Le mas des Oubells (1992) d'André Abet, basada en la novel·la homònima de Ludovic Massé Mémoires 12 On.Off (Surimpression VII A) (1986), per a fagot i banda magnètica Memory select (Surimpression VII B) (1988), per a trombó i banda magnètica Messidor (1988), tragèdia lírica per a sis cantants, cors adults i infantils, cobla i gran orquestra Messidor (1989), sardana per a orquestra, enregistrada per la Principal de la Bisbal en el DC Musiques Catalanes d'aujourd'hui (Gentilly: Silex Productions, 1993 ref Silex Y225013) Messidor 89, per a orquestra, enregistrada per la Principal de la Bisbal a Musiques Catalanes d'aujourd'hui Multimede I (1980), per a vuit instruments Multipliphony. Flûte. N° 1 (1990), per a flauta Multitude quartet (1986), per a clarinet, vibràfon i percussió Multitude 2 (1984), per a flauta, saxòfon, vibràfon i 2 percussions Multitude 3 (1984), per a flauta, saxòfon i piano o vibràfon Mundial concerto (1995), per a trompeta i piano o cordes i percussió o tuba i piano (1997) Orfeu o el crani d'Eurídice (1992), òpera rock per a veu, piano, guitarra elèctrica i saxòfon Otto ti bou (1994), per a tres recitadors i banda magnètica, enregistrat al DC Le sixte livre dit électroacoustique de François Rabelais: Chrysopée électronique, Bourges (Harmonia Mundi) Pausilippe et mer d'Italie (1996), per a banda Per tu Sant Andreu (1992) Le pére Noel des golfes verts (1991), per a cor d'infants i piano o cobla Phonic Design, per a orquestra, enregistrat en el DC Attacca (Paris: Skarbo, 1992 ref SK3923) (Comentari) Phonic Design A+B (1987), per a dues orquestres Phonic Design (1987), per a piano i violí Phonic Design 2 (1996), per a flauta i marimba, enregistrat per Annie Ploquin-Rignol, flauta i François-Michel Rignol, piano en el DC L'Air du Large (Motus, 1998) Phonic Design 3 (1990), per a marimba i flauta Phonic Design 4 (1991), per a violí i marimba Plastiques Faber (1979), per a quartet de flautes de bec Plein ciel (1988), per a cobla i gran orquestra, premi "Villa Medicis hors les murs" 1986 Preambule (1996), per a baríton i piano Prova 5 (1985), per a corn, violoncel, piano, violí i clarinet) Prova 6 (1987), per a piano, flauta, clarinet, violí, violoncel i corn Prova 7 (1985), per a veu, clarinet, violí, violoncel, corn, flauta i piano Prova 8 (1991), per a conjunt instrumental i 3 sintetitzadors Prova 9 (1982), per a 3 orgues electronics, cor, flauta, ondes Martenot, violí, clarinet, veu (soprano), violoncel, enregistrada per la Viellistic orchestra en el DC Tsé-tsé symphonie (Latresne: Centre aquitain de recherche sur les musiques acoustiques, 1997) Qué serà Sarah (1979), sobre un text de Marguerite Duras, amb versions per a pianista recitant i banda magnètica, i per a piano, enregistrada per Jean Pierre Dupuy en el DC Le Piano Diversiforme (Barcelona: Ars Harmonica, 2008 ref AH189) Les Rois de Majorque (1994), suite simfònica per a orquestra Le Rossignol (d'auprès Andersen) (1992), conte musical en tres actes amb actors, cors infantils, ballarins, orquestra i banda magnètica Scordatura 14 (1982), per a orquestra de cambra Sept dedales vermeils (1986), per a piano o vibràfon, flauta, clarinet Si is Different (Surimpression III) (1981), per a guitarra i violí Si ma prison brulait (1993), per a recitador i banda magnètica Siegfried's song (1994), per a corn i piano Le singe est mort (1994), per a quartet de cora o per onze instrument de corda Suite catalana (2006), versions per a orquestra de cambra i per a orquestra simfònica (conté Alba de sang, Intermezzo 1, Ceptre romput, Intermezzo 2 i Espasa de discordia) Surimpression II (1981), per a trompeta i 2 sintetitzadors Surimpression III (1981), per a saxòfon i dispositius electrònics amb banda magnètica Surimpression V (1986), per a guitarra i flauta de bec Surimpression IX (1987), per a contrabaix i cinta magnètica Synthi-Music (1980), per a orquestra Synthi-Music 2 (1995), per a conjunt de 7 instruments Tin-Tal (1978), per a cinc instruments i veu Toi mon frere (1991), per a cor infantil i orquestra Le tombeau de Jacinthe (1990), per a guitarra, guitarra elèctrica i veu Tsé-tsé chiffonie (1995), per a orquestra Une nuit de Chine (1991), per a cor d'infants i orquestra simfònica Vague monolithique complexée... (2002), per a quartet Vives, noires, mi-teintes (1992), per a banda magnètica Zouksassi (1992), peça pedagògica per a cor infantil i petit conjunt instrumental Cançons amb lletra de Jordi Barre per al disc Els Reis de Mallorca: Un alba de sang, Dansa de cort núm. 2, La campana sona, Fuig de l'espasa, Dansa popular "L'espasa de la discòrdia", Fuga del ceptre, Dansa del rei, Cançó del bressol, Tresor perdut, Dansa popular "La nit dels reis" Bibliografia
Bruno Giner, Martine Kientzy, François Rossé, Daniel Tosi Pièces contemporaines faciles [partitures per a flauta de bec] Paris: Durand, 1987 (2 volums) Daniel Tosi, Michèle Tosi Luis de Pablos: una audición panorámica de su obra, capítol d'''Escritos sobre Luis de Pablos (Madrid: Taurus, 1987) p. 219-266 Robert Planel, Jean-Paul Holstein, Daniel Tosi, François Vercken, Gérard Calvi 2e Recueil d'oeuvres pour trompette et piano: degré préparatoire (facile) Paris: G. Billaudot, 1985 Livre des progressions, 1er cahier: pièces pédagogiques pour la practique musicale contemporaine Paris: Salabert, 1983 Livre des progressions, 2d cahier: pièce Pédagogique pour choeur d'enfants a trois voix egales et orchestre Paris: Salabert, 1983
Enregistraments Disc compacte Salvador Pueyo Simfonia barroca (Barcelona: PDI, 1990 ref. PDI G-80.2329), conté la Simfonia barroca en gravació de la Camerata de France dirigida per Daniel Tosi DC Oeuvres pour percussions de Daniel Tosi, per Jean Geoffroy i Franck Della Valle (Paris: Skarbo, 1993)
Enllaços externs Programa de Radio classique fet per alumnes del Lycée Jean-Lurçat de Perpinyà, amb la interpretació de L'Aube de Sang et d'Or Notes biogràfiques, fotografia i fitxer de música Notes biogràfiques a Naxos
Referències
Categoria:Músics perpinyanencs Categoria:Pedagogs musicals catalans Categoria:Pedagogs musicals francesos Categoria:Alumnes de l'Acadèmia de França a Roma Categoria:Alumnes del Conservatoire de Paris Categoria:Alumnes del Conservatori de Tolosa Categoria:Prix de Rome Categoria:Oficials de l'Orde de les Arts i les Lletres Categoria:Perpinyanencs contemporanis Categoria:Compositors rossellonesos Categoria:Compositors francesos del segle XXI Categoria:Compositors catalans del segle XXI Categoria:Compositors nord-catalans del segle XX Categoria:Pedagogs nord-catalans Categoria:Artistes rossellonesos contemporanis Categoria:Docents rossellonesos Categoria:Docents nord-catalans Categoria:Compositors francesos nascuts al segle XX