El blocador dels canals de calci són un grup de fàrmacs (i substàncies naturals) que alteren la conducció dels canal de calci. S'utilitzen principalment en el tractament de la hipertensió arterial.
Tipus Fàrmacs comercialitzats al mercat espanyol:
Dihidropiridínics En disminuir la resistència vascular perifèrica poden augmentar la freqüència cardíaca (taquicàrdia). Amlodipina (EFG, Astudal, Norvas, Zabart) Barnidipina (Libradin) Felodipina (EFG, Perfudal, Plendil) Lacidipina (Lacimen, Lacipil, Motens) Lercanidipina (Coripren, Lercadip, Lerzam, Zanidip) Manidipina (Artedil) Nicardipina (EFG, Lincil, Nerdipina, Vasonase) Nifedipina (EFG, Adalat), el primer a ser utilitzat. Nimodipina (EFG, Admon, Brainal, Modus, Nimotop) Nisoldipina (Sular, Syscor) Nitrendipina (EFG, Baypresol, Gericin, Tensogradal)
Efectes adversos El més freqüent són edemes de turmell resistent a diürètics, cefalees, rubor facial, mareig.
No dihidropiridínics No redueixen (verapamil) o redueixen poc (diltiazem) la resistència vascular perifèrica, així no produeixen taquicàrdia. Verapamil (Manidón) Diltiazem (EFG, Carsider, Dinisor, Masdil)
Efectes adversos El més freqüent és el restrenyiment (sobretot verapamil).
Referències
Vegeu també Antihipertensius
Categoria:Fàrmacs antihipertensius