Evita és un musical amb lletres de Tim Rice i música d'Andrew Lloyd Webber. Està basat en la vida de la líder política argentina Eva Perón, segona esposa del President de l'Argentina Juan Domingo Perón. La història segueix la vida d'Evita, la seva carrera artística, l'ascens al poder, el seu treball de caritat, l'involucrament feminista i la seva mort jove.
Evita s'inicià com un àlbum conceptual publicat el 1976. El seu èxit comportà produccions al West End el 1978 i a Broadway un any després, els quals obtingueren grans èxits.
El 1996 es realitzà una adaptació cinematogràfica, protagonitzada per Madonna, Antonio Banderas, i Jonathan Pryce.
El 2006 es realitzà un revival a Londres, a més de les nombroses gires i produccions diverses arreu del món, així com dels nombrosos enregistraments dels diferents repartiments que s'han realitzat.
Història El 1972, Robert Stigwood proposà una a Lloyd Webber i a Rice realitzar una nova versió musical de Peter Pan, i com que cap d'ells no tenia cap idea, van acordar intentar-ho. No va passar gaire temps fins que van decidir que aquella fantasia infantil era massa juvenil per al seu gust i van abandonar el projecte. Després de discutir idees sobre Joana d'Arc o Mata Hari com a possibles projectes, Rice mencionà un programa de ràdio que havia sentit sobre Eva Duarte de Perón. La idea d'escriure una partitura en la qual es podien incloure tangos, pas-dobles i ritmes llatins va intrigar a Lloyd Webber; però rebutjà la proposta, car preferia concentrar-se en el personatge "Jeeves" de P. G. Wodehouse com a focus d'un musical més tradicional, d'estil Rodgers i Hart.Citron, Stephen, Sondheim & Lloyd-Webber: The New Musical. New York, Nova York: Oxford University Press 2001. p. 191-94
Pel seu costat, Tim Rice es dedicà a investigar sobre Eva Perón, arribant al punt de viatjar fins a Buenos Aires per investigar sobre la seva vida, fascinant-se cada cop més per aquella dona (fins i tot batejà la seva primera filla amb el nom d'Eva). Va ser incapaç de convèncer a Lloyd Webber, i aquest decidí en canvi col·laborar amb Alan Ayckbourn pel seu Jeeves, que va ser un fracàs de crítica i públic.Citron, p. 195-97 Així doncs, Lloyd Webber tornà a Rice i li preguntà sobre com era la història d'Eva Perón, i Rice li donà la forma d'un obituari. Nicholas Fraser i Maryssa Navarro van suggerir al seu llibre de 1996 que el musical es basava en la biografia de Mary Main, The Woman with the Whip, que era molt crítica vers Eva Perón.Fraser, Nicholas, and Navarro, Marysa. Evita: The Leal Life of Eva Perón, p. 199. New York: W.W. Norton & Company 1996. Tot i que a Rice li agradà la biografia de Main, mai no la va citar entre les seves fonts. L'interès de Lloyd Webber s'encengué mitjançant la passió de Rice, i ambdós començaren a treballar. Rice proposà crear un personatge conegut com a "Ché" perquè servís com a observador i narrador. La seva intenció no era basar-lo en el Che Guevara, però quan Harold Prince s'involucrà posteriorment en el projecte, insistí que els actors que fessin del Ché usessin al revolucionari com a model.Citron, p. 223 En canvi, a l'adaptació cinematogràfica de 1996 el personatge tornà al seu caràcter més anònim.Programme notes, 2006 London production
Tal com ja havien fet anteriorment amb Superstar, decidiren enregistrar "Evita" com un àlbum conceptual i seleccionaren a Julie Covington, llavors desconeguda però que ben aviat seria famosa per les seves aparicions a Rock Follies, per cantar la protagonista. Publicat el 1976, el disc doble estava interpretat per Paul Jones com a Juan Perón, Colm Wilkinson com Ché, Barbara Dickson com l'amant de Perón i Tony Christie com Agustín Magaldi. Lloyd Webber i el director Anthony Bowles van dirigir als cantants a finals de 1975 i durant tot 1976, i presentaren el musical al segon Festival de Sydmonton, abans d'entrar a l'estudi amb l'Orquestra Filharmònica de Londres per fer l'enregistrament.Citron, p. 229 Abans de la seva publicació, va volar a Mallorca per trobar-se amb Harold Prince i convidar-lo a participar en l'eventual posada en escena. Prior acceptà, comentant que "una òpera que comença amb un funeral no pot ser tan dolenta", però els advertí que no estava lliure per acceptar cap feina durant els propers dos anys. Mentrestant, va escriure un esborrany amb els seus suggeriments per a la producció, entre les quals estava la idea que Evita fos interpretada per 3 actrius diferents, cadascuna representant un aspecte diferent del seu caràcter.Citron, p. 230
A la Gran Bretanya, Sud-àfrica, Austràlia i diversos països europeus, les vendes de l'àlbum conceptual van superar les de Jesus Christ Superstar, tot i que als Estats Units, les vendes mai no van arribar al mateix nivell d'èxit. L'enregistrament de Covington de "Don't Cry for Me Argentina" (originalment titulada "It's Only Your Lover Returning")Citron, p. 226 va ser publicada a l'octubre de 1976. Va arribar al n. 1 a la llista de singles britànica, i arribà a nivells similars d'èxit internacionalment. La interpretació de Dickson a "Another Suitcase in Another Hall" també va ser un èxit. Als Estats Units i al Regne Unit, respectivament, Karen Carpenter i Petula Clark van enregistrar versions de "Don't Cry for Me, Argentina", que van mantenir la cançó com a part d'un musical, més que no pas un solo de pop.
Lloyd Webber i Rice van retocar molts elements del musical abans de produir-lo per a l'escenari. Algunes cançons van caure i algunes van ser retallades, mentre que se'n van escriure de noves i algunes lletres van ser reescrites. Gran part de la música a "Evita" és d'estil clàssic: l'obertura és una peça coral ("Requiem for Evita"), i hi ha un interludi coral a "Oh What a Circus". Hi ha diversos passatges instrumentals pel musical, com la versió orquestral de "Lament" i la introducció de "Don't Cry for Me Argentina", formant una part integral de la composició. A més, hi ha diverses balades, com "High Flying, Adored" i "Another Suitcase in Another Hall", i estils llatins en peces com "Buenos Aires", "And the Money Kept Rolling in (And Out)", o en la més lenta "On This Night of a Thousand Stars". Es pot sentir música rock a "Oh What a Circus", "Peron's Latest Flame" i "The Lady's Got Potential" i (una cançó rock que va ser tallada a la producció original, però que tornà a la pel·lícula de 1996 amb una lletra revisada per Tim Rice).
L'àlbum de 1976 i la versió teatral presentà versions diferents del diàleg entre Eva i Perón a "Dice Are Rolling". Ambdós discutien sobre la malaltia i l'aspiració d'Eva a la vicepresidència; però la primera versió acabava amb "Eva's Sonnet", en la que reafirmava la seva aspiració; mentre que la versió teatral de "Dice are Rolling" acabava amb una versió abreujada del sonet amb Eva caient a causa de la seva malaltia. La versió teatral de "Oh, What a Circus" contenia lletres allargades, explicant perquè el Ché no compartia el dolor de la nació
Tot i els suggeriments de Prince, Rice s'inclinava a buscar un director quan el treball revisat estigués a punt per ser portat a escena. Lloyd Webber es mostrà en desacord, i la seva opinió va prevaler, i van tornar a dirigir-se a Price. Avisà que estaria disponible per començar els assaigs a inicis de 1978. Quan començà a treballar en el projecte al maig, canvià molt poc, entre altres coses esborrar el número rock del Che, "The Lady's Got Potential". Price demanà una cançó en la que pogués escenificar l'ascens de Perón al poder, i Rice i Lloyd Webber respongueren amb el número de les cadires musicals "The Art of the Possible", durant el qual els militars són eliminats fins que només queda en Perón.Citron, p.231
El període d'assaigs s'estengué 5 setmanes. Inspirat en els murals de Diego Rivera, Prince suggerí que el prosceni estigués flanquejat per pintures descrivint les lluites dels camperols argentins. No li van agradar els vestits monocromàtics dissenyats per als membres del cor i els ballarins, i els va fer anar a botigues de caritat o de roba usada per comprar quelcom per posar-se.Citron, p. 231-32
Evita s'estrenà al West End londinenc el 21 de juny de 1978, i a Broadway el 25 de setembre de 1979.
Produccions Producció de Londres de 1978 Evita va estrenar-se al Prince Edward Theatre el 21 de juny de 1978, representant-se en 2.900 funcions. Estava protagonitzada per Elaine Paige, que havia estat escollida entre un gran nombre d'aspirants, després que Julie Covington no acceptés fer-lo. Che va ser interpretat pel cantant pop David Essex, i Perón per Joss Ackland. La producció estava dirigida per Harold Prince. Paige va ser substituïda per Marti Webb, Stephanie Lawrence, Kathryn Evans Michele Breeze i per Siobhán McCarthy, qui havia interpretat l'Amant de Perón en l'estrena del musical.Inverne, J: "Jack Tinker: A Life in Review", page 21. Oberon, 1997 De manera semblant, Mark Ryan que havia estat el primer Magaldi, interpretaria al Che.
A la seva crítica The Sunday Times, Derek Jewell al va dir que l'espectacle era "meravellós", descrivint la partitura de Lloyd Webber com a "ambiciosa i una fusió sense paral·lel de l'experiència musical del segle XX", mentre que les lletres de Rice eren descrites com ""contundents i enginyoses". Bernard Levin, a The Times, la citava com "un dels pitjors vespres que he tingut mai", es queixava "d'aquest artefacte odiós... que s'anomena a si mateix òpera... només perquè els clixés entre les cançons són cantats en lloc de parlats".Citron, p. 232-33
Producció de Broadway de 1979 El 25 de setembre de 1979, Evita s'estrenà al Broadway Theatre, on es representà en 1.567 funcions fins al 26 de juny de 1983. Patti LuPone interpretava a 'Evita', amb Mandy Patinkin com el Ché i Bob Gunton com a Perón. Igual que en la producció de Londres, estava dirigida per Harold Prince, amb coreografies de Larry Fuller. En total, el paper de "Evita" va ser interpretat per 6 actrius: Terri Klausner, Nancy Opel i Pamela Blake (matinees), i Derin Altay, Loni Ackerman i Florence Lacey (vespres).
Producció de Madrid de 1981 La versió en castellà d'Evita s'estrenà al Teatro Monumental de Madrid el 23 de desembre de 1980, dirigit per Jaime Azpilicueta i amb Paloma San Basilio com Eva, Patxi Andion com Ché, Julio Catania com Perón, Tony Landa com Magaldi i Montserrat Vega com l'Amant de Perón. La cançó "No llores por mí, Argentina" esdevingué un èxit, interpretat posteriorment per cantants com Nacha Guevara. La producció després s'interpretà al teatre Tívoli de Barcelona.
Gira pel Regne Unit de 1995 Els productors originals al West End Robert Stigwood i David Land van muntar una producció amb Marti Webb com Eva, Chris Corcoran com Che i Duncan Smith com Peron. Tot i les crítiques per haver escollit a Webb, amb 50 anys, la gira va ser un èxit i s'estengué fins a 1996.
Gira per Estats Units - 20è Aniversari El novembre de 1998 s'estrenà una gira americana, semblant a la producció original de Broadway, que havia d'arribar a Broadway a la temporada 1999-2000. Estava protagonitzada per Natalie Toro, amb el llavors desconegut Raul Esparza com Che. Raymond Jaramillo McLeod era Juan Perón.Tour listing broadwayworld.com, accessed March 6, 2009 Malgrat les bones crítiques, la gira va concloure a Boston a l'estiu de 1999.
Revival de Londres de 2006 El 2 de juny de 2006 s'estrenà la primera gran producció de "Evita" a Londres en 25 anys, a l'Adelphi Theatre, dirigida per Michael Grandage, amb l'actriu argentina Elena Roger com Eva, Philip Quast com Perón, i Matt Rawle com Ché. S'incloïa la cançó "You must love me", escrita per a la pel·lícula, i que mai no s'havia interpretat en escena. La producció va estrenar-se amb crítiques molt favorables, però a causa d'un excés de musicals al West End en aquells moments, les vendes d'entrades van ser lentes i la producció tancà el 26 de maig de 2007.
Argument Primer Acte