Charles Koechlin (París, 27 de novembre de 1867 - 31 de desembre de 1950) va ser un compositor, musicòleg i pedagog musical francès.
L'obra de Charles Koechlin arriba a més de 200 composicions i abasta gairebé tots els gèneres musicals, excepte l'ópera. Finals del segle XX va ser considerat sobretot un mestre destacat i un teòric influent, més que no pas un compositor. No obstant això, amb el temps, enregistraments i noves edicions van començar a situar-lo al costat de la de figures com Milhaud o Roussel. Va ser també un orquestrador excepcional (posant música a obres de Fauré i Debussy) i un avançat en l'ús de la politonalitat, molt abans que esdevingués habitual.
Biografia Família Charles Louis Eugène Koechlin va néixer a París el 27 de novembre de 1867, setè fill de Jules Koechlin i Camille Dollfus. Tot i haver nascut a París, Charles Koechlin provenia d'una família burgesa originària d'Alsàcia formada per inventors, enginyers, industrials i artistes. El pare, Georges Michel «Jules» Koechlin (1816-1882), era un industrial de Mulhouse vinculat a la casa Frères Koechlin, dedicada a la impressió tèxtil. El seu avi matern, Jean Dollfus, que va fundar la companyia tèxtil de cotó Dollfus-Mieg et Cie a Mulhouse, fou un conegut filantrop que va construir una de les primeres cités ouvrières. Koechlin va heretar d'ell la seva forta i avançada consciència per la llibertat i la independència. D'aquest origen va conservar el que ell mateix descrivia com un temperament alsacià: una barreja d'energia vital, innocència i una sinceritat directa i genuïna que defineix tant la seva música com la seva manera de ser.
Estudis El maig de 1874, Koechlin va ingressar a l’École Monge, que més tard es convertiria en el Lycée Carnot, i solia passar els estius a la Villa des Mûttes, a la selecta localitat de Villers-sur-Mer, amb els seus cosins, els Gibert de Le Havre. Aquella residència havia estat comprada pel seu pare. En aquell ambient rústic, Koechlin acabaria component algunes de les seves creacions més notables, com Les bandar-log, op. 176. Entre els anys 1879 i 1880, Koechlin va descobrir el que considerava la música autèntica arran dels recitals clàssics de Charles Wilfrid de Bériot a l’École Monge. Aquella experiència el va motivar a reprendre els estudis de piano.
L'any 1882 marcà un punt d'inflexió en la vida de Koechlin. El 16 d'abril va perdre el pare, i, com a una mena de consol per aquesta pèrdua, va viure un agost inoblidable amb els Gibert a la finca del seu avi Jean Dollfus, a Wädenswil, a la vora del llac de Zúric. Aquella estada idíl·lica inspiraria anys més tard la suite per a piano L'ancienne maison de campagne, op. 124.
Tot i que ben aviat va mostrar els seus interessos musicals, la família el volia enginyer. Va ingressar a l'École Polytechnique l'any 1887, però el febrer de 1888 se li va diagnosticar tuberculosi i va haver de passar tres mesos de recuperació a Algèria, on va desenvolupar un interès per la fotografia. Aquesta afició, igual que la seva passió per l'alpinisme —nascuda durant les vacances a Suïssa—, l'acompanyaria tota la vida. Després de tres mesos més de convalescència a Algèria, i amb els estudis una mica abandonats, Koechlin va començar a optar per la música. Més tard diria: «la meva malaltia a l’École Polytechnique va resultar providencial. Sense ella, potser hauria esdevingut enginyer civil, o hauria entrat a la marina, i només hauria estat un músic aficionat».
Va haver de repetir el primer any a l'École, i finalment es va graduar amb qualificacions mediocres. Després d'una baralla amb la família i de prendre classes particulars amb Charles Lefebvre, l'any 1890 va voler ingressar al Conservatori de París. Koechlin no va poder entrar a la classe d'harmonia de Théodore Dubois per la seva edat, però gràcies a una carta de presentació de Lefebvre, va ser admès com a oient a la classe d'Antoine Taudou aquella tardor.
L'any 1892 va començar a estudiar composició amb Massenet, fuga i contrapunt amb André Gedalge i història de la música amb Louis-Albert Bourgault-Ducoudray. Entre els seus companys del Conservatori cal esmentar George Enescu, Ernest Le Grand, Reynaldo Hahn, Max d'Ollone, Henri Rabaud i Florent Schmitt. Koechlin envejava la «sorprenent facilitat d'assimilació» d'Enescu i Rabaud.
Quan Massenet es va jubilar el 1896, Koechlin es va posar sota la tutela de Gabriel Fauré, que el va nomenar el seu assistent el 1898. Va tenir com a companys de classe Ravel i Jean Roger-Ducasse. Fauré va ser una gran influència per a Koechlin; de fet Koechlin va escriure la primera biografia de Fauré (1927), una obra encara avui molt valorada. L'any 1898 un agraït Koechlin va orquestrar la popular suite de Fauré Pelléas et Melisande, i l'any 1900 va ajudar Fauré en la producció de l'ambiciós drama a l'aire lliure Promethée.
Després de la graduació va dedicar-se a la composició i a l'ensenyament, en l'àmbit particular. En els seus primers anys com a compositor, de 1890 a 1908, es va centrar sobretot en les cançons. Koechlin començà a fer-se un lloc com a compositor a finals de la dècada de 1890. Els seus Rondels foren cada cop més interpretats en ambients tant públics com privats, i Promenade galante, op. 5 núm. 1, assolí un reconeixement notable en ser programada a la reconeguda Société Nationale el 19 de març de 1898. Malgrat la seva habilitat aparentment natural per a l'orquestració, li va caldre un llarg aprenentatge abans de sentir-se còmode escrivint música purament instrumental.
Es va casar amb Suzanne Pierrard l'any 1903. El 1909 va iniciar el seu habitual treball com a crític per a la Chronique des arts. El 1910, juntament amb Fauré, Ravel, André Caplet i altres, va fundar la Société Musicale Indépendante, un grup dedicat a la promoció de la música contemporània, amb les activitats de la qual va estar intensament compromès. Des dels seus inicis fins a la seva mort va ser un apassionat partidari de la Societat Internacional per la Música Contemporània, de la qual va arribar a ocupar-se de la secció francesa. L'any 1937 va ser elegit president de la Fédération Musicale Populaire. Al principi gaudia d'una posició benestant, i dividia el seu temps entre París i cases de lleure a Villers-sur-Mer i la Costa d'Atzur, però després de la Primera Guerra Mundial la seva situació econòmica va empitjorar i va haver de vendre una de les seves cases. A partir del 1917, a causa de dificultats econòmiques, va haver de dedicar-se a l'ensenyament i a escriure sobre música per mantenir la seva família.
En part degut a la seva radical defensa dels joves compositors i dels nous estils, mai no va reeixir a aconseguir una plaça estable de professor, tot i que va ser examinador d'un bon grapat d'institucions (per exemple dels conservatoris de Brussel·les, Reims i Marsella). L'any 1926 va ser rebutjat com a professor de contrapunt i fuga al Conservatori de París per vint vots a 2 (els dos vots positius van ser els d'Albert Roussel i Maurice Emmanuel), però entre 1935 i 1939 va ser professor de fuga i polifonia modal a la Schola Cantorum.
Va visitar els Estats Units d'Amèrica quatre vegades per impartir classes, els anys 1918-19, 1928, 1929 i 1937. En la segona i tercera visita va dictar classes a la Universitat de Califòrnia, Berkeley. En la visita de 1929, el seu poema simfònic La joie paienne va guanyar el Premi Hollywood Bowl de Composició i va ser interpretat sota la batuta d'Eugène Goossens. Així i tot, Koechlin va haver de pagar la preparació de les particel·les, i en els anys 1930 va invertir la major part dels seus estalvis per organitzar interpretacions d'algunes de les seves obres orquestrals. Finalment, en la dècada del 1940 el departament musical de la Ràdio Belga va donar-li suport, tot retransmetent diverses estrenes d'obres importants, incloent-hi la primera interpretació completa del seu cicle sobre El llibre de la selva.
Com a humanista d'esquerres, la Segona Guerra Mundial va suposar per a ell una crisi profunda que li va fer perdre la inspiració musical durant gairebé dos anys. Durant aquest temps, es va centrar a revisar composicions anteriors i va escriure el seu tractat d'orquestració en quatre volums. Durant les dues darreres dècades de la seva vida, Koechlin va crear una gran quantitat d'obres orquestrals.
Va morir, i va ser enterrat, a la seva casa de camp de Le Canadel, al departament de Var, a l'edat de 83 anys.
Estil i obres