L'estètica camp basa el seu atractiu en un valor irònic o un cert mal gust. Segons Josep-Anton Fernàndez, en l'àmbit de les representacions, l'estètica camp pot tenir efectes desnaturalitzador respecte dels referents de la cultura dominant, que considera necessària per a la "subversió simbòlica". Invertint el procés d'apropiació (de la cultura dominant), el camp fa una crítica a la ideologia dominant mitjançant la paròdia. Més enllà d'una estètica, el camp ha esdevingut una eina estratègica política i crítica per a organitzacions com el moviment queer. No és tan sols un estil o una sensibililtat, sinó un veritable constituent per a la construcció d'identitats com la identitat queer.

Quan va aparèixer el terme, el 1909, s'utilitzava per referir-se a conductes ostentoses, exagerades, afectades, teatrals o efeminades. Cap a mitjan dècada del 1970, el terme es definia com banalitat, artifici, mediocritat o ostentació tan extrema com per provocar un atractiu sofisticat.Webster's New World Dictionary of the American Language, 1976 edition, definition for camp, sense 6, [Slang, orig., homosexual jargon, Americanism] banality, mediocrity, artifice, ostentation, etc. so extreme as to amuse or have a perversely sophisticated appeal

L'escriptora estatunidenca Susan Sontag, en el seu assaig de 1964 titulat Notes on Camp, emfasitza l'artifici, la frivolitat, grans pretensions i l'impacte com a elements clau.

Etimologia La paraula camp ve de l'argot francès se camper, que significa «posar d'una forma exagerada».

Segons el teòric Samuel R. Delany, el terme a camp es va desenvolupar a partir de les pràctiques de disfressa i de prostitució de persones que acudien als camps militars per oferir serveis sexuals als soldats. Més tard, descrivia l'estètica i conducta de l'home homosexual de classe obrera. S'adjetivitza i expandeix el seu ús amb l'assaig de Susan Sontag.

Estètica camp catalana La representació camp més característica de la cultura catalana és l’obra completa d'Antoni Gaudí i Cornet. Des de la Casa Milà fins a la Sagrada Família, són obres que, tot i tenir-les avui dia molt assimilades, es caracteritzaven per l'impacte negatiu que van tenir en la població catalana. L’obra de Gaudí representa les bases del camp: obres que són enteses per un grup reduït de persones, les formes antinaturals, una aproximació antitradicional a l’estètica, la priorització de l'estètica sobre la funció i una revalorització de l’obra al llarg del temps.

Segons Josep-Anton Fernández, són mostres destacades de l'estètica camp catalana, "Núria Feliu (la tieta de Catalunya), Mari Pau Huguet, Terenci Moix, La Cubana, Bocaccio i la Gauche Divine, Guillermina Motta, Montserrat Caballé, Mary Santpere, la Bodega Bohemia (Donde nace el arte), Joan Capri, Joan Monleon i Els Pavesos, El Molino, les falles de València, Marta Ferrussola (la versió nostrada de Nancy Reagan o Imelda Marcos), Xesc Forteza, i les postals hologràfiques de la Moreneta que venen a les botigues de la catedral de Barcelona, on cada juny té lloc la deliciosa cerimònia de l'ou com balla", tot i que l'exemplifica especialment amb la pel·lícula de Ventura Pons, Ocaña, retrat intermitent: "Ventura Pons desplega una modalitat de camp que és crítica i productiva alhora i que té en compte la posició subordinada dels homosexuals i la invisibilització de la cultura catalana. Tot centrant-se en les contradiccinos de la religitmació de la cultura popular andalusa al sins inicis de la Restauració de la monarquia constitucional i col·locant-les en un context català, Pons fa visible la invisibilitat de la cultura catalana".

Pel·lícules L’estètica camp irromp al cinema espanyol durant el declivi de la dictadura franquista com a resposta a la repressió i com a sàtira de l’estructura social i política interioritzada per la població. Les obres sovint aborden qüestions vinculades a l’Església, l’erotisme, la figura de la dona o els rols de poder.

Pel·lícules del director Pedro Almodóvar com La ley del deseo o Todo sobre mi madre exploren aquests límits a través de pel·lícules que incomoden deliberadament l’espectador, tractant temes com la pedofília dins del catolicisme, la situació de les classes treballadores, la infidelitat o l’homoerotisme. Aquesta crítica al sistema es construeix mitjançant colors intensos, situacions explícites i personatges físicament normatius que faciliten la identificació del públic i intensifiquen l’impacte emocional.

El Camp pot ser representat per l'obra per John Waters amb Hairspray i Polyester. També Andy Warhol va realitzar pel·lícules experimentals que poden considerar-se impregnades d'esperit camp. Les celebritats associades amb l'estil camp són drag-queens i performers com Dame Edna, Divine, RuPaul, Boy George o Liberace.

Com a part d'una defensa antiacadèmica de la cultura popular de la dècada del 1960, l'estil camp va aconseguir popularitat als anys 80 amb els punts de vista de la postmodernitat a l'art i la cultura.

Música L’estètica camp no s’incorpora amb força al panorama musical espanyol fins al final del franquisme.

Amb la mort de Francisco Franco, grups com Alaska y Dinarama, Mecano o Nacha Pop emergeixen com a resposta a la repressió i a la manca de llibertat d’expressió, impulsant el moviment cultural més significatiu d’aquells anys: la Movida Madrilenya.

El camp experimenta un nou impuls a partir del 2020, coincidint amb la pandèmia i com a reacció a una escena musical cada vegada més minimalista i homogènia. En aquest context apareixen projectes com FADES, Svetlana o Ouineta, que fonamenten la seva proposta artística en una estètica excèntrica, performativa i marcadament camp.

Drags En el cas de drag-kings, l'estil camp inclou una forma exagerada de la representació masculina. Com a part del vestuari drag-queen, el rang va des d'un petit maquillatge i algun complement com ara barrets o guants fins a un maquillatge total.

Vegeu també Kitsch

Referències

Bibliografia Core, Philip (1984/1994). CAMP, The Lie That Tells the Truth, foreword by George Melly. London: Plexus Publishing Limited. Cleto, Fabio, editor (1999). Camp: Queer Aesthetics and the Performing Subject. Ann Arbor: University of Michigan Press. . Meyer, Moe, editor (1993). The Politics and Poetics of Camp. Routledge. . Sontag, Susan (1964). Notes on Camp in Against Interpretation and Other Essays. New York: Farrer Straus & Giroux. .

Enllaços externs Why I hate 'Queer Eye for the Straight Guy': And how camp became outdated de Johann Hari The dark side of camp - analysis of camp style and society de Gareth Cook

Categoria:Estètica Categoria:Cultura obrera gai