El bongo (Tragelaphus eurycerus) és un mamífer remugant de la família dels bòvids que viu a l'Àfrica central. És un antílop gran dels boscos tropicals.
Es troba entre les majors espècies d'antílops forestals africans. Els bongos es caracteritzen per una forta capa pilosa de color marró vermellós, marques blanques i negres, ratlles grogues-blanques i banyes llargues i lleugerament en espiral. De fet, els bongos són l'únic del gènere tragelaphus en la qual els dos sexes tenen banyes ben desenvolupades. Tenen una interacció social complexa i es troben en mosaics de boscos densos africans.
Subespècies Bongo occidental El bongo occidental o de plana, T. e. eurycerus, que s'enfronta a un declivi de població continuat, i el grup d'especialistes en antílops de la UICN el considera com Proper a l'amenaça (NT) a l'escala d'estat de conservació.
Bongo oriental El bongo oriental o de muntanya, T. e. isaaci, de Kenya, té una capa encara més vibrant que la de T. e. eurycerus. El bongo de muntanya només es troba a la natura en una regió remota del centre de Kenya. Aquest bongo està classificat pel Grup d'especialistes en antílops de la UICN com a en perill d'extinció, amb més exemplars en captivitat que a la natura.
Taxonomia El nom científic del bongo és Tragelaphus eurycerus, i pertany al gènere Tragelaphus i la família Bovidae. Va ser descrit per primera vegada pel naturalista irlandès William Ogilby el 1837. El nom genèric Tragelaphus es compon de dues paraules gregues: tragos, que significa cabrit; i elaphos, és a dir, cérvol. El nom específic eurycerus es va originar a partir de la fusió d'eurus (àmplia, generalitzada) i keras (banya d'un animal). El nom comú "bongo" va sorgir probablement de la llengua kele del Gabon. El primer ús conegut del nom "bongo" data del 1861. Els bongos també es classifiquen en dues subespècies: T. e. eurycerus, el bongo de les planes o el bongo occidental, i la T. e. isaaci molt més rara, la de muntanya o bongo oriental, restringit només a les muntanyes de Kenya. El bongo oriental és més gran i més pesat que el bongo occidental. En algunes fonts es descriuen dues subespècies més des d'Àfrica central i occidental, però cal una clarificació taxonòmica. S'ha observat que viuen fins a 19 anys.
Distribució i hàbitat miniatura|Bongo bevent en un toll del Zoo de Jacksonville Els bongos es troben a les selves tropicals amb un sotabosc dens fins a una altitud de 4.000 metres a l'Àfrica central, amb poblacions aïllades a Kenya i en aquests països de l'Àfrica occidental: el Camerun, la República Centreafricana, la República del Congo, República Democràtica del Congo, Costa d'Ivori, Guinea Equatorial, Gabon, Ghana, Guinea, Libèria, Sierra Leone, el Sudan del Sud.
Històricament, els bongos es troben a tres parts separades d'Àfrica: l'est, el centre i l'oest. Avui en dia, les tres àrees de les poblacions s'han reduït en grandària a causa de la pèrdua de l'hàbitat per a l'agricultura i la descontrol de la fusta, així com a la caça de carn. Els Bongos afavoreixen els mosaics forestals que proporcionen una vegetació verda de baix nivell. Aquests hàbitats poden ser promoguts per una circulació intensa d'elefants, els incendis, les inundacions, la caiguda d'arbres (natural o mitjançant la tala) i el guaret. La decadència de les masses de bambú proporciona un hàbitat ideal a l'Àfrica oriental. Poden viure en boscos de bambú. miniatura|Bongo oriental, exposant la barba, llavis i morro blancs
Descripció pes del mascle: 240 a 405 kg pes de la femella: 205 a 230 kg llargada del cos: 210 cm llargada de les banyes: en espiral alçada a la creu: 125 cm
Els bongos són un dels antílops forestals més grans. A més del color de castanyer profund dels seus pelatges, tenen ratlles blanques brillants als costats per ajudar-lo a camuflar-se. Els adults de tots dos sexes tenen una mida similar. L'alçada dels adults és d'aproximadament 1,1 a 1,3 m a l'espatlla i la seva longitud és de 2,15 a 3,15 m, incloent una cua de 45-65 cm. Les femelles pesen al voltant de 150–235 kg, mentre que els homes pesen al voltant de 220–405 kg. La seva gran grandària el converteix en el tercer més gran de la tribu de Bovidae, darrere tant dels elands (nom comú en anglès) i dels kudus.
Tots dos sexes tenen fortes banyes en espiral; les del mascle són més llargues i massives. Tots els bongos en captivitat provenen de les aïllades muntanyes d'Aberdare del centre de Kenya.
Pelatge del Bongo El bongo mostra un abric brillant o castanyer, amb el coll, el pit i les cames generalment més foscos que la resta del cos. Els abrics de bongos masculins es tornen més foscos a mesura que envelleixen fins que arriben a un color marró fosc. Els abrics de bongos femenins solen ser de colors més brillants que els homes. El bongo oriental té un color més fosc que l'occidental i això és especialment pronunciat en els mascles més vells, que tendeixen a ser de castanyer, especialment a la part anterior del cos.
La pigmentació de la capa es perd amb força facilitat. La capa llisa es marca amb 10–15 ratlles verticals de color groc blanc, esteses al llarg de la part posterior de la base del coll fins a la gropa. El nombre de ratlles de cada costat poques vegades és el mateix. També té una ratlla dorsal curta, bruna, de color marró, des de l'espatlla fins a la cua; les franges blanques entren en aquesta cresta.
Entre els ulls apareix un angle blanc i hi ha dues grans taques blanques que guarden cada galta. Es produeix una altra línia angular blanca on el coll es troba amb el pit. Les orelles de grans dimensions fan més aguda l'audició i la coloració distinta pot ajudar els bongos a identificar-se entre si en els seus foscos hàbitats forestals. Els bongos no tenen glàndules especials de secreció, de manera que depenen menys de l'olor per trobar-se mútuament que altres antílops similars. Els llavis d'un bongo són blancs, coronats amb un musell negre.
Banyes miniatura|Imatge d'un llibre sobre animals africans, editat el 1908, que descriu les banyes de diferents espècies, entre les quals, el Bongo (número 3). Els bongos tenen dues banyes gruixudes i lleugerament en espiral que s'inclinen per sobre de les seves esquenes i, igual que moltes altres espècies d'antílops, els bongos masculins i femenins tenen banyes. Els bongos són els únics tragelàfids en què ambdós sexes tenen banyes. Les banyes dels bongos tenen la forma d'una lira i tenen una semblança amb les de les espècies relacionades d'antilops de nyalas, sitatungas, bushbucks, kudus i elands. A diferència dels cérvols, que presenten banyes ramificades anualment, els bongos i altres antílops tenen banyes punxegudes que mantenen al llarg de la seva vida. Els mascles tenen unes banyes amples, mentre que les femelles tenen unes banyes més petites, més primes i paral·leles. La mida de les banyes oscil·la entre els 75 i els 99 cm. Les banyes es torcen una vegada. Com totes les altres banyes d'antílops, el nucli de la banya d'un bongo és buit i la capa externa de la banya està formada per queratina, el mateix material que constitueix les ungles humanes, les ungles dels peus i els cabells. El bongo corre amb gràcia i tota la velocitat fins i tot amb els sotaboscs més densos de les lianes, car posen les seves fortes banyes en espiral a l'esquena, de manera que la cortina vegetal no pot impedir l'avançament. Els bongos són caçats per les seves banyes per humans. miniatura|Aquesta femella bongo oriental presenta els seus quarts posteriors mentre mira per sobre de la seva espatlla per comprovar si hi ha amenaces a l'Àrea de Conservació de Fauna Salvatge Mont Kenya
Organització i comportament social Igual que altres ungulats forestals, els bongos poques vegades es veuen en grups grans. Els mascles, anomenats toros, tendeixen a ser solitaris, mentre que les femelles joves viuen en grups de sis a vuit. Els bongos poques vegades s'han vist en ramats de més de 20. La gestació és d'uns 285 dies (9,5 mesos), amb un jove per naixement i el deslletament té lloc als sis mesos. La maduresa sexual s'aconsegueix en 24–27 mesos. L'hàbitat preferit d'aquesta espècie és tan dens i difícil d'operar, que pocs europeus o nord-americans van observar aquesta espècie fins als anys seixanta. A mesura que els mascles joves maduren i abandonen els seus grups materns, sovint romanen solitaris, encara que poques vegades s'uneixen a un mascle més vell. Els mascles adults de grandària i edat similars solen evitar-se mútuament. De tant en tant, es troben i es reparteixen amb les seves banyes de manera ritualitzada i és rar que es produeixin lluites greus. No obstant això, aquestes lluites solen aturar-se després de desafiaments visuals, en els quals els mascles aixequen el coll, giren els ulls i mantenen les seves banyes en posició vertical mentre caminen lentament cap endavant enfront de l'altre mascle. Busquen a les femelles només durant el temps d'aparellament. Quan estan amb un ramat de femelles, els mascles no els forcen ni tracten de restringir els seus moviments, com ho fan altres antílops. Encara que són majoritàriament nocturns, de vegades són actius durant el dia. No obstant això, com els cérvols, els bongos poden presentar un comportament crepuscular. Els bongos són alhora tímids i fàcilment espantats; després d'un esglai, un bongo s'allunya a una velocitat considerable, fins i tot a través d'un dens sotabosc. Una vegada que es troben cobertes, es mantenen alerta i s'enfronten a la pertorbació, però miren de tant en tant per comprovar la situació. Les parts posteriors del bongo són menys visibles que les parts anteriors i, des d'aquesta posició, l'animal pot fugir ràpidament.
Quan està en perill, el bongo bela una mica. Utilitza un nombre limitat de vocalitzacions, principalment grunyits i bufats; les femelles tenen una petita crida de contacte per als seus joves. Les femelles prefereixen utilitzar les terres de cria tradicionals restringides a determinades zones, mentre que els vedells nounats es troben amagats durant una setmana o més, rebent visites curtes per part de la mare per alletar-los.
Els vedells creixen ràpidament i poden acompanyar aviat les seves mares en els ramats de cries. Les seves banyes creixen ràpidament i comencen a mostrar-se en 3,5 mesos. Es deslleten després de sis mesos i arriben a la maduresa sexual al voltant dels 20 mesos. miniatura|Un bongo masculí menjant herba al zoològic de Louisville
Dieta Igual que molts ungulats forestals, els bongos són buscadors herbívors i s'alimenten de fulles, arbusts, vinyes, escorces i medul·les d'arbres en descomposició, herbes, gespa, arrels, cereals i fruites. Els bongos necessiten sal a les seves dietes, i se sap que visiten regularment les salines naturals. L'examen dels excrements de bongo va revelar que es consumia carbó vegetal d'arbres cremats per llamps. Es creu que aquest comportament és un mitjà per aconseguir sals i minerals a les dietes. Aquest comportament també s'ha informat a l'okapi. Una altra similitud amb els okapis, encara que els bongo no estan relacionats, és que el bongo té una llengua prènsil llarga que utilitza per agafar herbes i fulles.
Població i conservació Hi ha poques estimacions de densitat de població disponibles. Assumint densitats de població mitjana de 0,25 animals per km² en regions on és conegut com a comú o abundant, i 0,02 per km² en una altra part, i amb una superfície total d'ocupació de 327.000 km², es suggereix una població estimada al voltant de 28.000. Només al voltant del 60% es troben a les zones protegides, la qual cosa suggereix que el nombre real de la subespècie de les planes només pot estar a les desenes de milers baixos.
Bongo oriental miniatura|Distribució espacial de la població en llibertat de la subespècie Bongo de Terres Altes o Bongo Oriental miniatura|Estatus de la subespècie T. e. isaaci