El 3 de gener és el tercer dia de l'any del calendari gregorià. Queden 362 dies per a finalitzar l'any i 363 en els anys de traspàs.
Esdeveniments Països Catalans 1904 - Barcelona: s'hi publica el primer número dEn Patufet, el primer setmanari infantil en català. 1962 - Castelló de la Plana: es constitueix el primer patronat de la Fundació Huguet.
Resta del món 1496 - Leonardo da Vinci prova una màquina voladora. 1521 - El papa Lleó X excomunica Martí Luter. 1569 - Arriba a Padul (Granada) Iñigo López Mendoza, governador de Granada, amb un exèrcit de 2.000 infants i 400 cavalls per emprendre campanya contra els moriscs rebels. 1642 - S'aprova la Gran Amonestació, acta d'acusació del Parlament contra Carles I, rei d'Anglaterra. 1739 - Comença la Convenció del Pardo per resoldre les disputes angloespanyoles. 1749 – Surt al carrer el diari danès Berlingske Tidende, degà de la premsa diària universal. 1777 - Batalla de Princeton. El general americà George Washington derrota el britànic Charles Cornwallis. 1795 - Rússia i Àustria signen un acord pel repartiment de Polònia. 1815 - Àustria, Gran Bretanya i França formen una aliança defensiva secreta contra Prússia i Rússia. 1823 – S'instal·la a Cartago la Segona Junta Superior Governativa de Costa Rica. 1831 – S'inaugura l'Escola de Tauromàquia de Sevilla. 1833 Gran Bretanya guanya el control de les illes Malvines. Un decret del govern de la província de Buenos Aires declara ciutat el poble de Belgrano, un dels actuals barris populosos de la Capital Federal. El Beagle, amb Charles Darwin a bord arriba a la Terra de Foc. 1847 El regne de Suècia i Noruega reconeix la independència de l'Argentina. 1851 – S'estableix el monopoli de licors per l'Estat de Costa Rica. 1861 - Guerra Civil dels Estats Units: Delaware vota en contra de separar-se dels Estats Units. 1868 - Japó: Amb la restauració Meiji el poder imperial és formalment restaurat i el Shogunat abolit. 1869 – Apareix a Londres el primer semàfor il·luminat a gas i accionat manualment per un policia. 1874 - Madrid (Espanya): Cop d'Estat del Capità General de Madrid, Manuel Pavía, qui entra a cavall en l'hemicicle de les Corts seguit de la Guàrdia Civil, acabant amb la Primera República Espanyola. 1964 - Estats Units: es publica el quart número de The X-Men on es produeix la primera aparició de Scarlet Witch i Quicksilver. 2004 - La mar Roja: hi cau un Boeing 737: hi moren 148 persones, la majoria turistes francesos. 2005 - EUA: S'emet el primer capítol de la sèrie Medium per la NBC.
Naixements Països Catalans 1826 - Altafulla, Tarragonès: Joaquim Gatell i Folch, geògraf i explorador català. 1870 - Almenara, Plana Baixa: Genoveva Torres Morales, religiosa valenciana, fundadora de la congregació de les Germanes del Sagrat Cor de Jesús i dels Sants Àngels, santa de l'Església Catòlica. (m. 1956) 1895 - Mataró, Maresme: Josep Pascual i Vila, químic català. 1928: Josep Lladró, ceramista valencià i un dels fundadors de Lladró. 1958 - Barcelona: Carles Francino i Murgades, periodista català. 1962 - Barcelona: Marta Calvó, actriu catalana de teatre, televisió i doblatge. 1968 - Santa Maria del Camí: Antònia Maria Estarellas Torrens, política mallorquina. 1976 - L'Hospitalet de Llobregat: Sònia Farré Fidalgo, activista, professora i política catalana; diputada en la XII legislatura.
Resta del món 106 aC: Ciceró, estadista de l'Antiga Roma. 1642: Diego Morcillo Rubio de Auñón, virrei del Perú. 1719: Francisco José Freire, historiador portuguès. 1722: Fredric Hasselquist, naturalista suec. 1793: Nantucket, Massachusetts: Lucretia Mott, pionera dins dels moviments feminista i abolicionista (m. 1880). 1806: Henriette Sontag, soprano alemanya. 1810: Antoine d'Abbadie, geògraf francès. 1840: Damià de Molokai, sacerdot i missioner belga. 1861: William Renshaw, tennista britànic. 1865: Henry Lytton, cantant d'òpera britànic. 1876: Wilhelm Pieck, president de la República Democràtica Alemanya. 1883: Clement Attlee, polític britànic. 1887, Riga, Imperi Rus: Harriet von Rathlef, escultora russa 1892: J. R. R. Tolkien, lingüista britànic, autor dEl senyor dels anells''. 1894: ZaSu Pitts, actriu nord-americana (m. 1963). 1897: Lipno, Polònia: Pola Negri, actriu polonesa dedicada al teatre i després al cinema mut (m. 1987). Brooklyn, Nova York: Marion Davies, actriu nord-americana. San Francisco, Califòrnia (Estats Units): Dorothy Arzner, directora de cinema estatunidenca (m. 1979). 1901: Ngô Đình Diệm, president del Vietnam del sud. 1905: Madrid, Luisa Carnés, escriptora i periodista espanyola de la Generació del 27, exiliada a Mèxic. Ray Milland, actor nord-americà. Anna May Wong, actriu xinesa. 1910: John Sturges, cineasta nord-americà. 1920: Renato Carosone, cantant italià. 1922, Budapest: Ágnes Nemes Nagy, poeta i assagista hongaresa (m. 1991). 1924, Etterbeek, Bèlgica: André Franquin, dibuixant belga d'historietes. 1926, Londres, Anglaterra: George Martin, músic britànic col·laborador dels Beatles. 1929, Roma, Itàlia: Sergio Leone, director de cinema italià. 1931, Łódź: Józef Walczak, entrenador i futbolista polonès que jugava en la demarcació de defensa. 1937, Dessau. Alemanya: Gernot Böhme, filòsof alemany (m. 2022) 1951, Madrid: Rosa Montero, periodista i escriptora espanyola. 1952, Madrid: Esperanza Aguirre Gil de Biedma, política espanyola. 1956, Peekskill, Estat de Nova York: Mel Gibson, actor, director, productor i guionista australoamericà. 1962, Londres, Regne Unit: Guy Pratt, baixista anglès. 1969, Hurth-Hermulheim, Alemanya: Michael Schumacher, pilot i set cops campió de Fórmula 1. 1989, Kita-Kyūshū, Japó: Kōhei Uchimura, gimnasta artístic, tres cops campió Olímpic i deu cops campió del món. 2003, Estocolm, Suècia: Greta Thunberg, activista mediambiental, centrada en els danys causats pel canvi climàtic.
Necrològiques Països Catalans 1948 - Girona: Carme Auguet Comalada, mestra gironina fundadora de l'escola pública més antiga de la ciutat, l'Escola Eiximenis. 1960 - Barcelona: Marta Fàbregas i Berenguer, directora de doblatge, escriptora i dramaturga catalana (n. 1920) 1982 - Barcelona: Carme Simó i Saco, mestra i pedagoga (n. 1894). 1989 - Londres: Lina Llubera, soprano catalanoucraïnesa, casada durant 18 anys amb el compositor rus Serguei Prokófiev (n. 1897). 1995 - Barcelona: Margarita Wirsing i Bordas, primera dona llicenciada en Ciències Físico-Químiques a Espanya (n. 1911). 2020 - Figueres, Alt Empordà: Martín Rodríguez Muñoz, músic català, bateria de Sangtraït (n. 1955). 2023 - Barcelona: Sergi Schaaff i Casals, realitzador i director de televisió català (n. 1937) Arenys de Mar, Maresme: Josep Maria Gironella i Pous, escriptor català en llengua castellana (n. 1917). 2025 - Ricard Lobo i Gil, monjo, professor, escriptor, polític, editor i gestor públic català (n. 1936). 2026 - Maria Eugènia Cuenca i Valero, advocada i política catalana d'origen aragonès, la primera dona consellera en un govern de la Generalitat de Catalunya i diputada al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats (n. 1947).
Resta del món 1437, Londres, Caterina de Valois, reina consort d'Anglaterra de 1420 a 1422 (n. 1401). 1850, Milà: Giuseppina Grassini, soprano italiana (n. 1773) 1868, Logronyo, la Rioja, Espanya: Alfonsa Cavin Millot, religiosa, fundadora de les Missioneres de la Immaculada Concepció. 1952, Viña del Mar, Xile: Luigi Stefano Giarda, violoncel·lista, director d'orquestra i compositor. 1967, Inverurie, Escòcia: Mary Garden, important soprano escocesa del primer terç del segle XX (n. 1874). 1992, Santa Bàrbara (Califòrnia), Estats Units: Judith Anderson, actriu de teatre i cinema australiana (n. 1898). 1999, Addlestone, Surrey: Violet Olney, atleta britànica, medalla de plata als Jocs Olímpics de Berlín de 1936 (n. 1911). 2000, Mèxic DF: Gabriela Brimmer, activista pels drets de les persones amb discapacitat, i escriptora (n. 1947). 2003, Tucson, Arizona (EUA): Monique Wittig, escriptora feminista francesa (n. 1935). 2010, Gardner (Massachusetts), Estats Units: Mary Daly, filòsofa feminista radical, acadèmica i teòloga nord-americana. 2013, París: Marianne Grunberg-Manago, bioquímica francesa d'origen rus, que descobrí al costat de Severo Ochoa l'ARN-polimerasa (n. 1921). 2015, Rakka: Muath Al Kasasbeh, pilot de les Forces Aèries de Jordània executat per l'Estat Islàmic. 2015, Groningen: Henk Ebbinge, futbolista neerlandès que jugava en la demarcació de migcampista. 2023, Sevilla: Elena Huelva Palomo, activista contra el càncer, influencer i escriptora espanyola (n. 2002).
Altres fets Còmics Vegeu: Portal:Còmics/gener/3.
Festes i commemoracions Santoral: Sant Anter I papa, Santa Genoveva de París, verge; Sant Apringi de Beja, bisbe; Sant Florenci de Viena, bisbe; Sant Daniel de Pàdua, diaca màrtir; serventa de Déu Catalina Balmaseda Sanmartín carmelita descalça; Sant Daniel de Barcelona''', màrtir llegendari.
Referències
03