Els creek eren una confederació tribal anomenada també muskogee o muskogi, del grup lingüístic muskogi, que inclou altres tribus com hitchitis i yamasees. S'anomenaven Atasi o Abihki. Es dividien en dos grups: Upper Creek, també anomenat muskogee (segons alguns, prové del protoalgonquí maskeg "pantà"). La seva capital era la vila de Coweta, vora Chattahooche (Flint, Geòrgia). Lower Creek, que inclou els hitchiti i alibamu.
Localització esquerra|miniatura|Bandera de la Nació Creek
Ocupaven el territori limitat al Nord pel riu Congaree (Carolina del Sud), fronterer amb els catawba, al NO amb els Apalatxes i el riu Tallapoosa (Geòrgia), on limitaven amb els cherokees, a l'Oest amb el riu Coosa (Alabama) fronterer amb els alibamu i koasati, i al sud amb Florida. Es dividien en ciutats, que encara el 1900 eren agrupades així:
: Kasihta, Hitchiti, Abihka, Okfuskee, Okchai, Ochiapofa, Tulsa, Lochapoka, Tuskegee, Koasati, Wiwohka, Wiogufki, Tokpfka, Nuyaka, Okmulgee, Asilanapi, Yuchi i Pakana. Coweta, Tukabatchee, Laplako, Atasi, Kealeychi, Chiaha, Osochi, Alibamu, Eufaula, Hilabi, Hothliwahali i Talmuchasi.
Des del 1835 viuen majoritàriament als comtats de Hughes i Tulsa (Oklahoma), sent reubicats per la Indian Removal Act, formant una reserva a l'antic Territori Indi i posseeixen la terra en fideïcomís, com els de les Ciutats Tribals de Thlopthlocco i Kialegee. Un grup d'ells, la Poarch Band of Creek, viuen a Mississipi, i d'altres petits grups a Alabama i Louisiana.
Actualment estan dividits en les següents tribus reconegudes federalment: Nació Muscogee (Creek) d'Oklahoma, uns 81.685 membres (segons el cens de 2010) Ciutat Tribal Alabama-Quassarte a Oklahoma, 193 membres (segons el cens de 2010) Ciutat Tribal Kialegee a Oklahoma, 20 membres (segons el cens de 2010) Ciutat Tribal Thlopthlocco, a Oklahoma, 120 membres (segons el cens de 2010) Banda Poarch d'indis creek d'Alabama, 3.255 membres (segons el cens de 2010) Tribu Coushatta de Louisiana, a Louisiana, 1.279 membres (segons el cens de 2010) Tribu Alabama-Coushatta de Texas, 1.299 membres (segons el cens de 2010) També hi ha algunes tribus reconegudes estatalment: Tribu Lower Muskogee Creek (Est del Mississipi) a Geòrgia, 1.267 membres (segons el cens de 2010)
Demografia El 1775 hi havia 11.000 individus en 55 viles; el 1785 eren 19.000, dels quals 5.400 eren homes, i cap al 1789 eren 24.000, dels quals 6.000 eren guerrers. El 1830 eren 22.000 individus. El 1901 eren 18.761 membres de la tribu, dels quals 11.952 eren indis purs i 6.809 eren negres i mestissos. El 1940 n'hi havia uns 16.000 de pura sang, i cap al 1970 vivien uns 20.000 a Oklahoma, dels quals només la meitat parlava la llengua aborigen.
El 1990 eren uns 30.000 individus, dels quals uns 15.000 vivien a Oklahoma a les terres que tenen en fideïcomís, uns 600 a Florida i uns 500 al SO d'Alabama, que han perdut la llengua i bona part dels costums de la tribu. El 1995 eren 43.550 segons la BIA, dels quals uns 1.673 (2.154 al rol tribal) a la Poarch Creek d'Alabama i 64.330 (40.170 en el rol tribal) a l'agència Okmulgee d'Oklahoma.
Segons dades del cens dels EUA del 2000, hi havia 71.310 creek als EUA, repartits entre els següents conceptes:
Fracció D'una tribu Dues tribusUna tribu més altres races Dues tribus més altres races TotalCreek Alabama 19 1 23 2 45Quasarte Alabama 1031 83 3190Muskogee Nation 36.654 5.493 20.450 3.93466.531Eastern Creek 6549 410 51.378Eastern Muskogee 12 - 5 - 17Kialegee 28 8 4 6 46Lower Muskogee Creek Tama 8544 197 31.058Machis Lower Creek 3022 83 -387Poarch Creek 1.1679 330 41.310Principal Creek Indian Nation 21 1 27 352Star clan of Muskogee Creeks 67 4 26 - 97Thlopthlocco Town 18 3 - 3 24Tuckabachee 4 - 3 - 7Total 40.223 5.49521.652 3.94071.310
Costums Eren agricultors, conreaven blat de moro, pèsols i carabasses, de la qual cosa se n'encarregaven els dones. Cada família disposava d'un petit hort conreat per les dones de la propietat; endemés, cada vila tenia un hort comunal que era organitzat en seccions familiars. Cada família recollia pel seu propi ús, però una porció sempre era guardada en el graner comunitari. La cacera i la pesca eren importants com a suplement. Cada vila tenia territoris de cacera, alguns dels quals arribaven a 320-480 kilòmetres lluny. Caçaven amb arcs, fletxes i llances de canya, però a l'arribada dels europeus adoptaren els fusells. Eren d'alçada mitjana, el color de cara entre groc i gairebé blanc.
Vivien en ciutats, que es dividien en blanques, encarregades de la pau i dels afers civils i que controlaven el poder executiu de la Confederació, i roges, encarregades dels afers militars i preparades per a la guerra i que controlaven el legislatiu i el judicial. La principal era Okmulgee. Cada ciutat era fortificada i tenia una plaça o mercat comunal al voltant del qual s'agrupaven les cases, les quals tenien una estructura rectangular de quatre parets enganxades amb pals i fang embardissat. Les cases tenien el sostre caigut, cobert de palla o escorça, amb forats per al fum.
Des del 1865 dominaren les ciutats roges. Nogensmenys, les ciutats no eren permanentment blanques o roges, sinó que podien canviar quan era vençuda quatre cops per una ciutat de l'altra banda en el joc de pilota, esport molt dur que substituïa la guerra. Les ciutats eren unitats sociopolítiques equivalents als tribus, compostes de persones pertanyents a un centre cerimonial, una plaça quadrada. Parlaven muskogi i hitchiti, però també alibamu, koasati, natchez i yuchi, tot i que el muskogee era la llengua de la confederació.
Els centres cerimonials eren anomenats chafoka. Consisitien en rotondes circulars fetes de morter amb sostre d'argila i escorça. Tenien temples, que eren edificis amb forma de cúpula coberts de pals sobre un monticle de vuit peus, el qual gaudia d'unes escales tallades a l'entrada del temple. A cada vila hi havia una plaça central i un lloc per jugar a chunckey, un popular joc de pilota, i també el lloc on els presoners eren cremats lligats en pals. Cada família tenia dues cases, una d'hivern amb sostre de palla o escorça i una llar enmig, i una cabana oblonga d'estiu, i si eren moltes, agrupades davant un foc.
Socialment, es dividien en 46 o 50 clans maternals (dels quals 23 eren hitchitis), de caràcter totèmic, distribuïts desigualment entre les ciutats on s'encarregaven de diferents oficis, alhora que s'encarregaven de castigar els assassinats. Cada clan tenia el seu consell anyal, i grups de clans podien reunir-se ocasionalment. A cada vila els clans tenien dues divisions, la blanca, relacionada amb la pau, i la chiloki ("parla diferent"), combinació de blanc i vermell. Alhora, cada vila era independent i era governada per un miko (cap) d'un clan escollit junt a un "cap bessó" posat per un altre clan. Eren ajudats per dos edils, un portaveu de pau i un portaveu de guerra anomenat tustennuggihlako (gran cap), i un Consell d'Homes Estimats escollits entre els guerrers dels diferents clans. Temps més tard, un altre grup o heniha, generalment del clan blanc, va prendre força autoritat en el consell.
Donaven gran importància als rangs, però més als mèrits propis que no pas als heretats. Com la majoria de pobles del SE, es tatuaven tot el cos. Cada tatuatge era una insígnia oficial d'ençà que era infant fins que assolia el rang de guerrer. També duien abillaments de cuir i plomes. No mataven els personers, sinó que els seus fills, lliures, passaven a formar part de la tribu. El seu principal ritual era el Poskitá o Festa del Moresc Verd, celebrada un cop l'any a la chakofa de la ciutat, i que podia durar vuit dies.
Clans Mentre que les famílies són les persones que estan directament relacionades entre si, els clans es componen de totes les persones que són descendents de la mateixa agrupació de clan ancestral. Igual que moltes nacions ameríndies, els Muscogee Creek són matrilineals; cada persona pertany al clan de la seva mare, que pertany a la família de la seva mare. L'herència i la propietat es passen a través de la línia materna. Els caps hereditaris van néixer en certs clans.
Els pares biològics són importants dins del sistema familiar però han de provenir d'un altre clan que el de la mare. Però, dins del clan, és el germà de la mare (relació de sang més propera de la mare) qui funciona com el principal mestre, protegeix, disciplina i dona exemple als nens, especialment per als nois. Els membres del clan no pretenen una "relació de sang", però consideren cadascun com a família a causa de la seva pertinença al mateix clan. Això s'expressa pel seu ús dels mateixos títols de parentiu, tant per a les relacions familiars com de clan. Per exemple, els membres del clan aproximadament de la mateixa edat es consideren els uns als altres "germà" i "germana", fins i tot si mai s'han vist abans. Els clans Muscogee són els següents:
Clan de l'Os (Muklasalgi, Nokosalgi), Clan del Castor (Itamalgi, Isfanalgi, Itchhasuaigi), Clan de l'Ocell (Fusualgi), Clan de la Patata Dolça (Ahalakalgi), Clan de la Canya (Kohasalki), Clan del Cérvol (Itchualgi), Clan del Peix (Hlahloalgi), Clan de la Guineu (Tsulalgi), Clan de la Nou de Cària (Odshisalgi), Clan del Blat de Moro (Aktayatsalgi, Atchialgi), Clan del Talp (Takusalgi), Clan de la Llúdria (Osanalgi), Clan de la Pantera (Chukotalgi, Katsalg), Clan de l'Ós Rentador (Wahlakalgi, Wotkalgi), Clan de la Sal (Okilisa, Oktchunualgi), Clan de la Mofeta (Kunipalgi), Clan del Gripau (Pahosalgi, Sopaktalgi), Clan de la Tortuga (Locvlke) - relacionat amb el Clan del Vent Clan del Gat Salvatge (Koakotsalgi), Clan del Vent (Hutalgalgi), Clan del Llop (Yahalgi) - relacionat amb el clan de l'Os.
A causa d'aquest sistema, els creek absorbiren els nens nascuts de pares europeus com a part dels clans de la seva mare, i els va criar com a creek. A vegades es veien avantatges de les aliances entre les filles d'alt rang dels caps i els comerciants europeus, que podrien proporcionar béns. Creien que els homes joves que arribaven a ser educats en els costums europeus podrien ajudar-los a gestionar les noves condicions relacionades amb el colonialisme, conservant importants tradicions creek.
Història Segons sembla, podrien ser descendents dels creadors de la cultura mississipiana dels Mount Builder, com els cherokees i iroquesos (complex de Moundville, vora Birmingham (Alabama), amb 20 túmuls grans a dos costats d'una plaça rectangular). El 1539 l'espanyol Hernando de Soto visità Cahokia Mounds i descriurà el seu territori, com també ho faria Tristan de Luna el 1559. No se sap ben bé quan es va fundar la federació. Durant el vivien als marges del Mississipi, i al segle següent, amb 4.000 guerrers, ja dominaven tota Alabama i Geòrgia, ja que formaven entre 70 i 80 viles amb 7-8.000 habitants cadascuna. Fins aleshores la confederació havia mantingut lligams força llunyans i febles, i fins al no es va instituir el Consell Anyal de la Confederació (aleshores tenien 20 viles i 20.000 habitants).
S'aliaren amb els anglesos en la Guerra Apalachee del 1703-1708 i durant la Guerra Yamasee del 1715-1728, alhora que atacaven les tribus de Florida (timuquanan, caluses) i hostilitzaren als espanyols. Van vendre a Oglethorpe llurs drets sobre la costa de Geòrgia. Durant la Guerra del 1755-1762 van ajudar els anglesos contra els francesos i llurs aliats potawatomi, ottawa i anishinaabemowin. Els caps dels creek de l'alt Canadian foren Little Doctor, Opothleyahola, Tamarthla Micco, Tukabatchee Micco (m. 1859) i Echo Harjo (1859-1861).
miniatura|Cessió de terres creek 1733-1832