miniatura|Bartolomé de Las Casas, autor de la Breu relació de la destrucció de les Índies Brevíssima relació de la destrucció de les Índies (en castellà: Brevísima relación de la destrucción de las Indias) és un report que el monjo de l'orde dels Predicadors Bartolomé de las Casas va començar a redactar mig segle després de l'arribada dels espanyols a Amèrica. esquerra|miniatura|Engravat de Theodor de Bry Aviat en van parèixer traduccions en neerlandès (1578), francès (1579), anglès (1583), alemany (1597), llatí (1598 i italià (1626). Aquestes primeres traduccions són força fidels a l'original, només més tard en van sortir versions manipulades. L'edició llatina Narratio regionum Indicarum per Hispanos… amb el subtítol Crudelitates Hispanorum (‘Crueltat dels espanyols’), destaca pels engravats d'un realisme cru del gravador i editor liegès Theodor de Bry (1528-1598). S'inspirava de relats i dibuixos d'altres, com que mai no va ser a les Amèriques.

Descripció L'obra fou dedicada al príncep Felip, el futur rei Felip II d'Espanya, encarregat pel rei Carles V, el seu pare. Las Casas volia que el futur rei d'Espanya conegués les injustícies que feien els espanyols a Amèrica.

Als volts de l'any 1539, las Casas va començar a Mèxic la redacció de la Destrucció de les Índies. El 1542, quan s'estava a Espanya, va acabar-ne una primera redacció. Un resum de l'obra sembla que va ser llegit al rei Carles I i després públicament a la Comissió de Valladolid, que van donar lloc a les Lleis d'Índies. L'any 1546, després del fracàs d'aquestes lleis, hi va afegir algun comentari més.

Després, el 1547, la va augmentar amb alguns paràgrafs i va intentar imprimir-ne una versió molt retocada sota pseudònim: Istoria sumària i relació brevíssima i veritable del que va veure i va escriure el reverend pare fra Bartolomé de la Penya. El 1552, va imprimir-ne a Sevilla, a la impremta de Sebastián Trugillo i sense passar per censura prèvia, la versió primera, de nou ampliada amb informació recent: Brevíssima relació de la destrucció de les Índies. De la primera Brevíssima es conserva un manuscrit hològraf en l'Arxiu Històric de la Província dels Dominics d'Aragó, a València.

L'obra comença amb una dedicatòria al príncep Felip, i acaba amb aquest paràgraf: «I amb color que serveixen al rei els espanyols a Amèrica, deshonren Déu i roben i destrueixen el rei».

Censura Des de principi del , les lleis censores obligaven a supervisar els llibres abans que s'imprimissin i atorgaven facultat plena als censors perquè els corregissin d'acord amb els interessos polítics i religiosos de la corona espanyola. Aquest va ser el cas de tots els llibres que tractaven el tema d'Amèrica:

En la Reial Cèdula del 21 setembre de 1556, es prohibeix explícitament la impressió de llibres que tractin d'Amèrica sense llicència especial del Consell del Regne; així mateix, se n'ordena la recollida dels que ja circulin i es castiga durament els llibreters que els continuïn venent.Real Cèdula del 21 de setembre de 1556

En un primer moment, las Casas no va patir les conseqüències per haver publicat la Brevíssima. Aquest llibre no va ser censurat a Espanya i va poder circular lliurement, potser pel respecte que la corona espanyola tenia al seu autor. Fins a mitjans de 1551 van governar com a regents Maria d'Àustria, la filla gran de Carles I, i el seu marit Maximilià II d'Habsburg, el futur emperador del Sacre Imperi Romanogermànic), monarques que simpatitzaven amb les idees de Bartolomé de las Casas. Va ser només quatre anys després, quan va pujar al tron Felip II i davant l'hostilitat que l'obra va despertar entre els castellans d'ambdós costats de l'Atlàntic, que va manar recollir totes les obres que no portessin llicència reial expressa. Mentrestant, l'obra va tenir un succés en multiples traduccions arreu a Europa, fora de l'abast de la censura espanyola.

Extret

Unes edicions Text integral en línia.

Bibliografia

Referències

Categoria:Assaigs en castellà Categoria:Conquesta de Mèxic