El hariat de milhòcLa cuina tradicional catalana, pàg. 327, Josep Lladonosa i Giró, Cuina Columna, 2005, o hariat de (milh) morisco (de fajol)Val d'Aran, guia turística publicada per la Generalitat de Catalunya, 2002 (literalment farinat, en català, farina de blat de moro o fajol/blat negre) és un plat de la cuina aranesa que es fa a base de blat de moro (o fajol), que a la Vall d'Aran s'anomena milhòc. S'utilitza un estri especial per a remenar-les que es diu cafall.La cuina del país dels càtars, pàg. 202-203, Jaume Fàbrega, Edicions Cossetània, 2003. També s'acostuma a fer amb fajol en comptes de blat de moro, en una recepta semblant a les farinetes de fajol de La Garrotxa.[http://www.cossetania.com/tasts/cuinavolcanica.pdfLa cuina volcànica:] La cuina dels restaurants de la Garrotxa, Cossetània Edicions, Valls, 2007
Hariat dolç Actualment l'hariat és potser més freqüent en la seva versió dolça, pres com a postres. Es fa barrejant la farina de fajol o de blat de moro amb aigua bullenta, o de vegades amb una barreja d'aigua i llet a parts iguals. Es remena la barreja al foc uns cinc minuts i s'estira la massa obtinguda en una safata prima, de com a molt mig dit d'alçada. Quan es refreda es talla a rectangles, que es fregeixen i s'espolsen generosament de sucre. La proporció és de cinc parts en pes de líquid per una de maizena.
Hariat salat En la seva versió salada, es tracta d'una mena de puré preparat amb blat de moro, aigua i sal i que es menja en un plat soper.
Preparacions similars La versió dolça de l'hariat pot recordar els xurros, tot i que la forma és diferenta i la massa de l'hariat més fina, i molt més els pannelle sicilians, amb l'única diferència que aquests es fan amb farina de cigró i se solen espolsar de sal i pebre. Com que són salats es mengen més aviat com a aperitiu. En general, la versió dolça pertany a les pastes fregides, com els bunyols, etc.
Tant la versió dolça com la salada pertanyen a la família de les farinetes, com el farro, la polenta, etc. molt antigues i tradicionals als Països Catalans i cuines veïnes, com l'esmentada siciliana, la italiana en general, l'occitana, etc. i més lluny però encara a la mediterrània, la cuina romanesa, per exemple.
Referències
Categoria:Postres de Catalunya Categoria:Dolços d'Occitània Categoria:Gastronomia de la Vall d'Aran