Els petrells prions (Pachyptila) són un gènere d'ocells marins de la família dels procel·làrids (Procellariidae) i l'ordre dels procel·lariformes (Procellariiformes). Els membres d'aquest gènere estan molt relacionats amb Halobaena, amb els quals formen la tribu Prion.

Descripció Es tracta d'un grup molt homogeni quant a la descripció general, i es diferencien principalment pel bec. Són petrells menuts, amb una llargària al voltant de 26 cm i una envergadura de 410 – 455 mm. El plomatge de totes les espècies és d'un gris blavós per sobre, una miqueta més fosc al pili. Costats de la cara de color gris amb una taca negra darrere i sota l'ull. Un dibuix negre en forma de W a la cara dorsal de les ales. Blanc per sota de les ales. Cua amb forma de tascó, grisa amb una franja terminal negra. Bec gris blavós i potes negres. esquerra|miniatura|Anatomia del sistema digestiu dels ocells. El proventrícul es troba al principi del tracte digestiu i està associat amb el pedrer ("gizzard"). En primer lloc, tenen conductes nasals que s'uneixen al bec superior anomenats naricorns, tot i que els narius de l'albatros es troben als costats del bec. El bec dels Procellariiformes també són únics, ja que estan dividits en entre set i nou plaques còrnies. El gènere produeix un oli estomacal compost d'èsters de cera i triglicèrids que s'emmagatzema al proventrícul. Aquest es pot ruixar des de la boca com a defensa contra els depredadors i com a font d'aliment rica en energia per als pollets i per als adults durant els llargs vols. Finalment, també tenen una glàndula de sal situada a sobre del conducte nasal i que ajuda a alliberar la sal de l'aigua de mar que sovint s'empassen. La glàndula excreta una solució salina concentrada pel nas.

Distribució i hàbitat Són pelàgics i poques vegades tornen a terra, excepte per reproduir-se. A més, tots es queden a l'hemisferi sud i es reprodueixen a les illes subantàrtiques, excepte el petrell prió beccurt (P. turtur) que es reprodueix a les illes subtropicals.

Comportament Els membres d'aquest gènere principalment s'alimenten de zooplàncton filtrant l'aigua a través del bec superior. Alguns fins i tot practiquen l'hidroplanatge, una tècnica en què filtren l'aliment de l'aigua mentre volen amb el bec lliscant l'aigua. Es reprodueixen en colònies i ho fan a prop de l'oceà, generalment amb la mateixa parella de per vida. Tots dos sexes ajuden a incubar l'ou i cuiden el pollet.

Taxonomia El gènere Pachyptila va ser introduït el 1811 pel zoòleg alemany Johann Karl Wilhelm Illiger. El nom combina el grec antic «pakhus» que significa “dens” o “espès” amb «ptilon» que significa “ploma” o “plomatge”. L'espècie tipus va ser posteriorment designada com a pretrell prió becample (P. vittata) pel naturalista anglès Prideaux John Selby el 1840. El nom anglès “prion” prové del grec antic «πριόνι» («prióni», “serra”), en referència a les vores serrades del bec.

Es classifiquen en 7 espècies: Petrell prió becample (Pachyptila vittata). Petrell prió de Salvin (Pachyptila salvini). Petrell prió de MacGillivray (Pachyptila macgillivrayi). Petrell prió antàrtic (Pachyptila desolata). Petrell prió becfí (Pachyptila belcheri). Petrell prió beccurt (Pachyptila turtur). Petrell prió becgròs (Pachyptila crassirostris).

Referències