El Segon llibre dels Macabeus,en grec: Μακκαβαίων Β´ , romanitzat : Makkabaíōn 2 també conegut com el Segon Macabeus i abreujat com 2 Mac, és un llibre deuterocanònic que relata la persecució dels jueus sota el rei Antíoc IV Epífanes i la revolta macabea contra ell. Conclou amb la derrota del general de l'Imperi selèucida Nicànor l'any 161 aC per Judes Macabeu, el líder dels macabeus.
El Segon dels Macabeus va ser escrit originalment en grec koiné per un jueu desconegut de la diàspora que vivia a l'Egipte hel·lenístic. Probablement va ser escrit entre el 150 i el 100 aC. Juntament amb el Primer llibre dels Macabeus, és una de les fonts més importants sobre la revolta dels Macabeus. L'obra no és una seqüela, sinó més aviat una interpretació independent dels esdeveniments històrics de la revolta dels Macabeus. Comença i acaba la seva història abans de Primer Macabeus, començant amb un incident amb el funcionari selèucida Heliodor intentant cobrar impostos al Segon Temple el 178 aC, i acabant amb la batalla d'Adasa el 161 aC. L'escrit se centra a descriure les festes religioses com a moment d'aglutinació del poble. Alguns estudiosos creuen que el llibre està influenciat per la tradició farisaica, amb seccions que inclouen un suport a l'oració pels morts i una resurrecció dels morts i el paper dels àngels, conceptes que després seran represos pel cristianisme.
El llibre, com els altres Llibres dels Macabeus , va ser inclòs a la Septuaginta, una destacada col·lecció grega d'escriptures jueves. No va ser traduït ràpidament a l'hebreu ni inclòs al cànon hebreu massorètic, el Tanakh. Tot i que possiblement va ser llegit per jueus de parla grega durant els dos segles posteriors a la seva creació, els jueus posteriors no van considerar l'obra canònica ni important. Els primers cristians van honorar l'obra i es va incloure com a obra deuterocanònica de l'Antic Testament. Els cristians catòlics, ortodoxos i ortodoxos orientals encara consideren l'obra deuterocanònica; els cristians protestants no consideren Segón dels Macabeus com a canònic, tot i que molts inclouen Segón dels Macabeus com a part dels apòcrifs bíblics, llibres no canònics però útils per a l'edificació.
Autoria i data de composició No s'identifica l'autor de Segón dels Macabeus, però afirma que està abreujant una obra en 5 volums de Jasó de Cirene Com que Segón dels Macabeus és en gran part un resum de l'obra d'una altra persona, la persona que va escriure Segón dels Macabeus sovint es coneix com a "epitomista" o "epitomador" en lloc d'"autor".Aquesta obra més llarga no es conserva, i no se sap amb certesa quant del text actual de Segón dels Macabeus es copia de l'obra de Jasó. L'autor va escriure en grec, ja que no hi ha proves particulars d'una versió hebrea anterior. Algunes seccions del llibre, com el prefaci, l'epíleg i algunes reflexions sobre la moralitat, generalment es considera que provenen de l'autor, no de Jasó. Els estudiosos no es posen d'acord ni sobre quan es va escriure l'obra de Jasó ni sobre quan es va escriure el Segón dels Macabeus. Molts estudiosos argumenten que l'obra de Jasó probablement va ser publicada per un contemporani de la revolta dels Macabeus, cap al 160-140 aC, tot i que tot el que se sap amb certesa és que va ser abans del Segón dels Macabeus. Els estudiosos suggereixen que el Segón dels Macabeus va ser compost en algun moment entre el 150 i el 100 aC. . Generalment es considera que l'obra devia ser escrita no més tard que la dècada del 70 aC, atès que l'autor sembla no saber que Pompeu derrotaria el regne asmoneu i convertiria Judea en un protectorat romà l'any 63 aC. L'obra possiblement va ser modificada algunes vegades després de la seva creació, però va assolir la seva forma final a la Septuaginta, les escriptures jueves gregues. La versió de la Setanta també va donar a l'obra el títol de "Segón dels Macabeus" per distingir-la dels altres llibres dels Macabeus que hi ha; es desconeix el títol original de l'obra, si n'hi ha.
L'autor sembla ser un jueu egipci, possiblement escrivint des de la capital, Alexandria, adreçant-se a altres jueus de la diàspora. L' estil grec de l'escriptor és culte i erudit, i està familiaritzat amb les formes de retòrica i argumentació de l'època. El començament del llibre inclou dues cartes enviades per jueus de Jerusalem als jueus de la diàspora a l'Egipte hel·lenístic animant a la celebració de la festa establerta per honorar la purificació del temple (Hanukkà). Si l'autor del llibre va inserir aquestes cartes, el llibre hauria d'haver estat escrit després del 188 SE (~124 aC), la data de la segona carta. Alguns comentaristes sostenen que aquestes cartes van ser un afegit posterior, mentre que altres les consideren la base de l'obra.
Contingut miniatura|Visió de Judes Macabu, xilografia de 1860 per Julius Schnorr von Karolsfeld Sumari El Segón dels Macabeus comença i acaba la seva història abans que el Primer dels Macabeus, i en canvi cobreix el període des del summe sacerdot Onies III i el rei Seleuc IV (180 aC) fins a la derrota de Nicànor el 161. L'enfocament exacte de l'obra és debatut. Tothom coincideix que l'obra té un tenor moralista, que mostra el triomf del judaisme, la supremacia de Déu i el just càstig dels malvats. Alguns ho veuen com un himne a Judes Macabeu personalment, que descriu els antecedents de la Revolta per escriure una biografia lloant-lo; alguns veuen el seu enfocament com el Segon Temple, que mostra la seva corrupció gradual per Antíoc IV i com va ser salvat i purificat; altres veuen el focus com la ciutat de Jerusalem i com va ser salvada; i altres no estan d'acord amb tot l'anterior, ja que ho veuen escrit estrictament per valor literari i d'entreteniment.
L'autor està interessat en proporcionar una interpretació teològica dels esdeveniments; en aquest llibre, les intervencions de Déu dirigeixen el curs dels esdeveniments, castigant els malvats i restaurant el Temple al seu poble. Alguns esdeveniments semblen presentar-se fora d'un ordre cronològic estricte per fer referència a punts teològics, com ara alguna "anacronia" ocasional a la mort posterior d'un vilà. Les xifres citades per a la mida dels exèrcits també poden semblar exagerades, tot i que no tots els manuscrits d'aquest llibre coincideixen.
Després de les històries introductòries de les controvèrsies al Temple i les persecucions d'Antíoc IV, la història canvia a la narrativa de la Revolta en si. Després de la mort d'Antíoc IV Epífanes, s'institueix la Festa de la Dedicació del Temple. El general selèucida Nicànor amenaça el Temple recentment dedicat. Després de la seva mort, les festivitats de la dedicació conclouen. Es dedica un dia especial per commemorar la victòria jueva al mes d'Adar, el dia abans del "Dia de Mardoqueu" (Purim).Koller, A., Purim, accessed 17 January 2021 L'obra insta explícitament els jueus de la diàspora a celebrar tant Hanukkà com el Dia de Nicànor.
Estructura El Segón dels Macabeus consta de 15 capítols. : Dues cartes als jueus d'Egipte. : Prefaci de l'Epitomista. : Heliodor intenta gravar el tresor del Temple de Jerusalem, però és rebutjat. (~178 aC) : El summe sacerdot Onies III del Temple de Jerusalem és succeït pel seu germà Jasó; Jasó és succeït pel corrupte Menelau; Onies III és assassinat. (~175–170 aC) : Jasó intenta enderrocar Menelau. El rei Antíoc IV Epífanes torna de la segona expedició de la Sisena Guerra Síria a Egipte, derrota els partidaris de Jasó, saqueja Jerusalem, saqueja el tresor del Temple i mata i esclavitza els jueus locals com a represàlia per la suposada revolta. Jasó és obligat a exiliar-se. (168 aC) : El Temple es converteix en un lloc de culte sincrètic grecojueu. Antíoc IV emet decrets que prohibeixen les pràctiques jueves tradicionals, com la circumcisió, el manteniment del caixer i l'observància del Sàbat. Eleazar, l'escriba, és torturat i assassinat després de negar-se a menjar carn de porc. (168–167 aC) : Martiri de la dona i els seus set fills després de la tortura d'Antíoc IV. : Inici de la revolta dels Macabeus. Judes Macabeu derrota Nicànor, Gòrgies i Ptolemeu, fill de Dorímenes, a la batalla d'Emmaús. (~166–165 aC) : Déu enferma Antíoc IV. Es penedeix tardanament i escriu una carta intentant fer la pau abans de morir a Pèrsia. Judes conquereix Jerusalem, purifica el Temple i estableix la festa de Hanukkà. (~164 aC) : Lísies esdevé regent. El governador Ptolemeu Macron intenta consolidar la pau amb els jueus, però és soscavat pels nobles antijueus i se suïcida. Els Macabeus fan campanya a les regions perifèriques contra Timoteu d'Ammó i altres. (~163 aC) : Lísies dirigeix una expedició militar a Judea. Judes el derrota a la batalla de Bet-Zur. Quatre documents que detallen les negociacions amb Lísies i la República Romana. (~160 aC) : Més relats de les campanyes a les regions perifèriques contra Timoteu, Gòrgies i altres. (~163 aC) : Lísies ordena l'execució de l'impopular summe sacerdot Menelau. Judes assetja l'expedició de Lísies amb victòries menors. Lísies marxa i torna a la capital d'Antioquia per enfrontar-se a l'usurpador Filip. (~163–162 aC, probablement a prop de la batalla de Bet Zacaries descrita a 1r Macabeus) : Demetri I esdevé rei. Àlcim, que havia substituït Menelau com a summe sacerdot, és confirmat per Demetri I. Nicànor és nomenat governador de Judea. Nicànor i Judes inicien negociacions per la pau, però són subvertits per Àlcim, que es queixa al rei; s'ordena l'arrest de Judes. Nicànor amenaça de destruir el Temple. En una visió de somni, Onies III i el profeta Jeremies donen a Judes una espasa d'or divina. A la batalla d'Adasa, Judes derrota i mata Nicànor, preservant la santedat del Temple. S'estableix la festa del Dia de Nicànor. (~161 aC) : Epíleg de l'Epitomista.
Canonicitat i teologia
miniatura|upright=1.2| Genet a cavall amb armadura daurada, que apareix al capítol 3 per lluitar contra Heliodor, de Die Bibel in Bildern L'Església Catòlica, l'Església Ortodoxa i les Esglésies Ortodoxes Orientals consideren el segon llibre dels Macabeus com a canònic. Els jueus i els protestants no.
Judaisme hel·lenístic Els jueus de parla grega eren el públic original al qual s'adreçava l'obra. Tant el Primer com el Segón Llibre dels Macabeus apareixen en alguns manuscrits de la Septuaginta.Life after death: a history of the afterlife in the religions of the West (2004), Anchor Bible Reference Library, Alan F. Segal, p. 363 A diferència de la majoria d'obres de la Septuaginta que eren traduccions gregues d'originals hebreus, el Segón dels Macabeus era originalment una obra grega. Tot i que no va ser un problema per als jueus hel·lenístics de parla grega ni per als cristians (les escriptures dels quals estaven escrites en grec), altres jueus que es van mantenir a la versió hebrea de la Bíblia hebrea mai la van incloure. El judaisme hel·lenístic va decaure lentament a mesura que molts dels seus seguidors es van convertir al cristianisme o van canviar a altres idiomes, i el Segón dels Macabeus, per tant, no va passar a formar part del cànon jueu. Flavi Josep, l'escriptor jueu més famós del , l'obra del qual es va conservar, no sembla haver llegit el Segón dels Macabeus, per exemple; tampoc ho fa Filó d'Alexandria. Cap dels dos llibres dels Macabeus es va trobar entre els manuscrits de la mar Morta dels essenis, una secta jueva hostil als asmoneus i a la seva memòria. Diverses obres com el Seder Olam Rabbah (un midraix del dC ) indiquen que l'era de la profecia va acabar amb Alexandre el Gran, i el Segón dels Macabeus, una obra clarament escrita posteriorment, per tant no podia ser profètica.