La història del Japó (日本 の 歴史 Nihon no rekishi / 日本史 Nihonshi) és la successió dels fets esdevinguts dins l'arxipèlag japonès, amb l'aparició de fets aïllats per la seva naturalesa geogràfica com a nació insular i també per fets influïts, en primer lloc, per l'Imperi de la Xina, el qual va definir el seu llenguatge i escriptura i, entre d'altres, la seva cultura política. D'altra banda, compta també amb la influència occidental, que converteix el país en una nació industrial, amb la qual cosa aconsegueix exercir una esfera d'influència i una expansió territorial sobre l'àrea del Pacífic, però després de la Segona Guerra Mundial es va aturar i va mantenir un esquema de nació industrial amb vincles a la tradició cultural del país.
L'aparició dels primers habitants al Japó data del Paleolític i, tot i no haver-hi consens de la data aproximada, s'assegura que va passar fa uns 35.000 anys. Entre els anys 11.000 i 500 aC, aquests habitants van desenvolupar un tipus de terrissa característica, comunament anomenada «Jōmon», considerada la més antiga del món i amb la qual s'identifica aquest període. Posteriorment va aparèixer una cultura coneguda com a «Yayoi», que feia servir eines de metall i conreava arròs.
El 794 la cort imperial va fundar una nova capital, Heian-kyō (actual Kyoto), on es va establir un govern més acomodat amb les necessitats japoneses, cosa que donà origen a una cultura nativa altament sofisticada provinent de l'aristocràcia, que va desenvolupar una cultura tradicional vernacular. Un dels grups més destacats va ser el clan Fujiwara, que va arribar a apoderar-se del control de la família imperial durant 300 anys i va exercir fins i tot els deures assignats a l'emperador.
Minamoto no Yoritomo va assumir el lideratge del Japó el 1192 i instaurà la figura del shogunat com una institució militar permanent que governaria el país de facto durant gairebé 700 anys. El règim, conegut com a shogunat Kamakura, va donar inici al sistema polític feudal, però fou desarticulat el 1333 i la cort imperial proclamà la restauració. Malgrat tot, fracassà poc després de la decepció dels samurais i, el 1336, Ashikaga Takauji aconseguiria restablir el govern militar sota el shogunat Ashikaga, govern que durà fins a l'any 1600, any en què es produí la batalla de Sekigahara. Posteriorment, Tokugawa Ieyasu liderà el shogunat Tokugawa, des del 1603 fins al 1868, any en què s'inicia l'era Meiji, període durant el qual es produeix la modernització del país, que abandona definitivament el sistema feudal.
Amb la mort de l'emperador Meiji, el Japó s'havia convertit en un estat modern industrialitzat, amb un govern central, i s'havia situat com una potència dins d'Àsia, rivalitzant amb Occident. El Japó va participar durant la Primera Guerra Mundial en el bàndol dels «Aliats» al costat dels Estats Units i Anglaterra i lluità contra l'Imperi alemany. Cap a la dècada de 1930 es va accelerar l'expansió militar i eventualment el Japó es va confrontar amb la Xina per segona vegada, cosa que provocà la protesta de la comunitat internacional, i després de l'esclat de la guerra a Europa va aprofitar l'annexió d'altres zones d'Àsia. El 7 de desembre de 1941, va atacar Pearl Harbor, i amb això aquest país entrava a la Segona Guerra Mundial com a part de les «Potències de l'Eix». Tot i una sèrie de victòries inicials, derrotes davant els Aliats en batalles com la de Midway van canviar els papers a l'escenari del Pacífic. Després dels bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki, el Japó va decidir presentar la seva rendició incondicional, per la qual cosa va estar ocupat per les forces nord-americanes, que durant un període de set anys van desmantellar l'exèrcit amb una clàusula de renúncia a la guerra, van alliberar les zones ocupades militarment, el poder polític de l'emperador va ser suprimit i el primer ministre seria elegit pel parlament; així convertien el Japó en un país pacífic i democràtic.
El 1952, el Japó va recuperar la seva sobirania amb la signatura del Tractat de San Francisco i amb l'ajuda de la comunitat internacional va créixer econòmicament. Cap a la dècada de 1960 ja competia amb altres potències, des del 1968 ha esdevingut la segona potència econòmica mundial, i en la dècada de 1980 esdevingué líder de la indústria automotriu. Políticament, el Partit Liberal Democràtic, de tendència conservadora, va estar governant de manera gairebé ininterrompuda durant la postguerra. Els primers anys del , el Japó ha començat a reformar les pràctiques que des de la postguerra regien la societat, el govern i l'economia, sumats a un canvi polític radical el 2009 amb l'aparició d'un govern de centreesquerra.
Periodització La història del Japó es divideix per al seu estudi en grans períodes en termes de producció artística i desenvolupaments polítics importants. La classificació sol variar segons el criteri de cada autor, a més que molts d'aquests períodes poden ser subdividits. D'altra banda, també hi ha divergències pel que fa al principi i al final d'alguns. La classificació de l'arqueòleg Charles T. Keally és la següent:
Períodes històrics en l'arqueologia japonesaPrehistòria Paleolític 50/33.000 - 11/7.500 aC Jōmon 11/7,500 - 500 aC Yayoi 500 aC - 300 Kofun 300 - 710 Nara 710 - 794 Heian 794 - 1185 Kamakura 1185 - 1392 Muromachi 1392 - 1573 Azuchi-Momoyama 1573 - 1600 Edo 1600 - 1868 Meiji 1868 - 1912 Taishō 1912 - 1926 Shōwa 1926 - 1989 Heisei 1989 - present
Eres japoneses Els nengō (年号), suposen una altra divisió de la seva història segons l'emperador regnant. El sistema de classificació per eres es basa en el nom de l'emperador, seguit per l'any corresponent al seu mandat. Per exemple, 1948 correspon a l'any Shōwa 23. Al Japó actualment es fan servir tant el sistema nengō com el calendari gregorià, encara que aquest sistema és rarament utilitzat en la bibliografia occidental.
Història Període Paleolític al Japó
miniatura|Japó durant l'última glaciació (fa uns 20.000 anys). Les zones en taronja són terra sobre el nivell del mar i les zones en blanc són àrees amb neus perpètues. Per definició, el període Paleolític al Japó va finalitzar amb l'aparició de les primeres tècniques de terrissa, al final de l'últim període glacial, fa entre 13.000 i 10.000 anys. La datació de l'inici del Paleolític és motiu de gran controvèrsia, encara que en general s'accepta que aquest període es va trobar fa entre 50/35.000 i 13/9.500 anys.
El Paleolític tardà, que ha estat datat des de l'excavació del lloc d'Iwajuku de 1949 i del qual s'ha obtingut nombrosa informació des dels anys 1960, es pot dividir en les següents tradicions i fases:
TradicionsFasesDates Eines de cantó tallat Fase Ia 33.000 - 25.000 aC Fase Ib 25.000 - 21.000 aC Fase Ic 21.000 - 19.000 aC Eines tallades Fase IIa 19.000 - 14.000 aC Fase IIb 14.000 - 11.000 aCTreball microlític Fase III 11.000 - 10.000 aCPunta bifacial de projectil Fase IV 10.500 - 9.000 aCJōmon incipient13,000 - 9500 aC
Es compta amb poca evidència que determini com vivien els habitants del Japó durant aquest període, a més que la presència d'humans abans de 33000 aC és controvertit. La transició entre aquest i el següent període va ser gradual i no s'han trobat indicis d'una ruptura clara o d'inconformitat entre les dues cultures.
Se sap que els primers habitants eren caçadors-recol·lectors que provenien del continent i que utilitzaven la pedra, però no tenien ceràmica o agricultura sedentària.
Període Jōmon
El període Jōmon (縄 文 时代, Jōmon-jidai) es diferencia de l'era anterior per mitjà de la datació de l'aparició de la terrissa al país, la qual és associada comunament amb cultures agrícoles primerenques, encara que durant els primers 10.000 anys, aproximadament entre l'11.000 al 500 aC, la subsistència dels habitants va dependre principalment de la caça, la pesca i la recollida.
Aquest període pren el seu nom precisament del tipus de terrissa desenvolupada, i el seu significat és «marca de corda», senyal distintiu que deixaven les cordes sobre l'argila humida que es formava amb tires de fang i que eren cuites a baixes temperatures. La ceràmica d'aquest període és la més antiga del món. Arqueològicament, aquesta etapa és dividida en sis subperíodes de la següent manera:
SubperíodesDatesTotes indicades en edats de radiocarboni brutes Jōmon incipient 11000 - 7500 aCJōmon inicial 7500 - 4000 aCJōmon primerenc 4000 - 3000 aCJōmon mitjà 3000 - 2000 aCJōmon tardà 2000 - 1000 aCJōmon final 1000 - 500 aC
Període Yayoi
La cultura del període Yayoi (弥 生 时代, Yayoi jidai) és definida al Japó com la primera a implementar els mètodes de cultiu d'arròs així com l'ús de metall, encara que arqueològicament s'identifica mitjançant la identificació de certs artefactes, especialment els estils de terrisseria. Generalment es considera que aquesta època va abastar entre el 300 aC fins al 500 de la nostra era i està dividida al seu torn en tres subperíodes:
SubperíodeFases de terrisseriaFases de terrisseriaFases de terrisseriaFases de terrisseria Yayoi primerenc500 - 100 aC. Itazuke I Jōmon tardà SunasawaEpi-jomon Itazuke II - Seno Jonokoshi -NimaibashiEsan I Yayoi mitjà100 aC - 100 dC. Sugu Osagata Inakadate 1 Epi-jomon Mitoko Suwada Inakadate 2 Takamizuma Miyanodai Nembutsuma Esan II-IV Yayoi tardà100 - 300 Shimo-Okuma Kugahara Oishitai Epi-jomon Nobeta Yayoicho Chitose Nishijin Maenocho Chokaisan Kohoku B, C
Els integrants de la cultura Yayoi eren molt diferents físicament als de la cultura Jōmon, de manera que hi ha tres teories sobre l'origen dels Yayoi:
Eren descendents dels Jōmon, encara que van patir canvis fisiològics a causa del canvi en la seva dieta i forma de vida. Eren immigrants del continent (via Corea). Eren descendents de la barreja entre els Jōmon i els immigrants.
L'ús del metall es va diversificar, des d'espases de bronze, miralls per a ritus religiosos, armes de ferro i eines agrícoles. Amb la divisió del treball va sorgir una profunda estratificació en la societat que portà a l'establiment de les classes governants i els seus súbdits; el resultat fou l'origen de territoris o cacicats.
Al final d'aquest període van existir grans quantitats de cacicats, un dels més importants fou el Yamataikoku, que posaria les bases de la nació emergent durant el període següent, la seva existència es registra en les Cròniques de Wei. En aquestes cròniques apareix una nació coneguda a la Xina com a "Wa" i sota la direcció d'una dona anomenada Himeko, probablement l'emperadriu Jingu.
Període Kofun
miniatura|Les tombes de Mazu a Osaka, és la tomba més grossa d'aquest estil i va ser construïda al . El període Kofun (古坟 时代, Kofun jidai) pren el seu nom dels kofun (古坟, lit. «Tomba antiga» o «túmul antic»), túmuls funeraris en els quals els membres de la classe aristocràtica eren enterrats juntament amb les seves armes, armadures i miralls de bronze, i generalment solien tenir la forma d'un ull de ferradura. Les bases d'aquests túmuls variaven de mida, alguns arribaven a ser tan grans com les piràmides d'Egipte, per tal de reflectir la magnitud del poder dels governants.
Durant aquest període, el Japó va tenir molt contacte amb la Xina i especialment amb Corea. Durant l'any 400, un exèrcit d'infanteria va acudir en auxili del regne de Paekche, localitzat a la part sud-est de la península de Corea, però van patir una gran derrota a mans de la cavalleria del regne de Koguryo, procedent del nord de la península.