El Baix Camp és una de les comarques en què va quedar dividit el Camp de Tarragona en la divisió comarcal de 1936. És arran de costa, a la zona meridional, entre el Tarragonès, al nord-est, i el Baix Ebre al sud. Limita a l'oest amb el Priorat —més al nord— i la Ribera d'Ebre —més al sud—, al nord amb la Conca de Barberà i al nord-est amb l'Alt Camp —a l'interior— i el Tarragonès —arran de la Mediterrània.
Geografia El Baix Camp comprèn la meitat meridional del Camp de Tarragona, Situat entre la Serralada Prelitoral (Serra de la Mussara, Muntanyes de Prades i serres de Puigcerver, l'Argentera, Llaberia i Vandellòs) i el mar. Entre aquestes serres i la costa hi ha una extensa plana, tradicionalment molt aprofitada per a l'agricultura, al centre de la qual hi ha la ciutat de Reus, capital comarcal que ha estat el centre comercial de les comarques meridionals de Catalunya fins ben entrada la segona meitat del , per davant de Tarragona.
miniatura|L'Argentera miniatura|Municipis del Baix Camp La proximitat de les dues grans ciutats ha fet que hi hagués una gran rivalitat en el paper centralitzador d'aquestes comarques. Reus ha estat la capital tradicional i la més activa fins a la primera meitat del . Però Tarragona, en ser designada capital provincial, s'ha vist afavorida per la instal·lació de nombrosos serveis, traient protagonisme a la ciutat de Reus. Però en el segle la revitalització de l'aeroport de Reus ha tornat a acostar altra vegada la capital del Baix Camp a la del Tarragonès. El desenvolupament industrial durant les dècades 1980-2000 i la potenciació del seu port ha posat les dues ciutats a un nivell econòmic molt similar. Tarragona ha acabat sent una ciutat industrial, administrativa i de serveis i Reus, una ciutat comercial.
La divisió comarcal de la plana del Camp planteja nombrosos problemes, especialment en la delimitació de la franja entre les dues grans ciutats, separades només per 10 quilòmetres. La complexitat dels límits s'agreuja quan aquest sector és travessat per nombroses vies de comunicació, com l'autopista AP-7, i per la presència de l'aeroport i el tren d'alta velocitat. Actualment és una àrea en expansió amb una densitat de trànsit molt elevada. Hi conflueixen centres comercials, turístics, residencials i industrials.
La comarca actual del Baix Camp difereix lleugerament de la definida per la Generalitat de Catalunya el 1936 i 1987. Per una llei del gener de 1990, per la qual es modificaren els límits d'algunes comarques de Catalunya, el Baix Camp es veié modificat amb l'agregació del municipi d'Arbolí, fins llavors pertanyent al Priorat. Amb aquest canvi, el Baix Camp augmentava la seva superfície en 21,11 km². La població només guanyava 130 habitants.
El Baix Camp té unes condicions naturals, topogràfiques i climàtiques que faciliten l'ocupació del territori. És una comarca molt activa econòmicament i amb una llarga tradició. Té una agricultura i una indústria molt actives. La franja costanera es va convertir durant l'últim terç del en una zona turística de primer ordre.
Relleu El Baix Camp comprèn dues grans unitats de relleu: la plana i les muntanyes de la serralada Prelitoral. El sector de la serralada Prelitoral constitueix una massa muntanyosa compacta i enlairada, que separa el Camp del territori situat a l'interior de Catalunya. Destaca el conjunt de les serres o muntanyes de Prades (Tossal de la Baltasana, 1.201 m), que és la culminació d'una sèrie de serres que s'esglaonen de sud a nord, del pla a la muntanya: serra de la Mussara, serra del Pou, els Motllats i cingles d'Arbolí. Les serres de Prades són constituïdes per granits i materials paleozoics (pissarres). Al seu entorn les serres són formades per gresos rogencs i calcàries gris-blanquinoses. La duresa d'aquestes roques ha determinat la formació de cingles espectaculars i de gran bellesa a causa dels canvis cromàtics, sobretot entre el vermell i el blanc.
Cap al sud continuen els materials granítics i pissarrencs en la serra del Montlló, de Puigcerver i de l'Argentera. A l'extrem meridional, cap a la línia de la costa, el rocam torna a ser una barreja de gresos i calcàries: serra de la Pedrera, la Serra d'en Jover, la Serra de Llaberia i les muntanyes de Vandellòs.
Amb l'arribada de la serralada Prelitoral a la línia de costa, el Camp resta ben tancat a les terres interiors. El Baix Camp no té fàcil la comunicació amb les comarques de Lleida i de l'Ebre. Cap al nord les línies de comunicació es veuen obligades a aprofitar el congost de la Riba obert pel Francolí. Cap al nord-oest i oest les carreteres han de salvar ports alts: el coll d'Alforja i el coll de la Teixeta. Aquest darrer permet la comunicació amb les comarques del Priorat, Ribera d'Ebre i Terra Alta. El ferrocarril de Reus a Móra travessa nombrosos túnels, entre els quals destaca el de l'Argentera, de 4.050 metres de llargada, el més llarg de la xarxa ferroviària catalana. En aquest sector també hi ha nombrosos viaductes, com el viaducte dels Masos o Duesaigües.
La brusquedat d'aquestes serres respecte a la plana és perquè el seu contacte és per falla. Això significa que el fons del Baix Camp és una depressió o un gran sector de territori enfonsat respecte a d'altres, que han quedat més enlairats. De fet, la plana del Baix Camp és l'extrem meridional de la depressió Prelitoral.
Aquesta també és la raó que explica la topografia tan plana del fons del Camp. No és que abans de l'enfonsament fos ja una terra plana, sinó que un cop ensorrada, s'ha quedat terra plana per materials miocènics i quaternaris, provinents de les terres veïnes més enlairades. Pràcticament tota la plana del Baix Camp és coberta per materials quaternaris. És com un gran peu de muntanya on s'han acumulat materials de tota mena que han baixat torrencialment de les muntanyes veïnes.
Sobre aquestes terres planes s'hi han format crostes calcàries que constitueixen una capa superficial molt dura i compacta que dificulta el conreu. Aquestes crostes calcàries, anomenades tapàs o tapassot, han de ser trencades i arrancades per tal de poder aprofitar per a l'agricultura les argiles que hi ha dessota.
La franja litoral és constituïda per una costa baixa, sovint rocallosa, alta a l'extrem sud, on acaba la serra de Vandellòs. La línia de la costa és força rectilínia i només és modificada per les desembocadures de nombroses rieres, que en algun cas formen petits sortints. Són nombrosos els topònims de platja, punta o cala, els quals testimonien les petites variacions en el traçat costaner: punta de Riudecanyes, punta de la Pixerota, platja de Rifà, punta de Porquerola, platja dels Penyals, punta dels Penyals, cala Bot, cala Figuera, punta del riu de Llastres, punta de cala Bea, cala Gatell i cala de Terme.
Hidrografia miniatura|Riu de Llastres Al Baix Camp no hi ha cap curs important d'aigua. Tots neixen a la serralada Prelitoral i a causa de l'escassetat de precipitacions el seu cabal és molt baix. Són rieres i torrents que baixen secs gairebé tot l'any. L'intens aprofitament dels nivells freàtics encara ajuda més al fet que el cabal d'aquestes rieres sigui nul gairebé sempre. L'aigua primer s'extreia mitjançant sínies, després amb mines i ara amb pous, on l'aigua es puja mitjançant motors elèctrics.
Destaquen les rieres de Maspujols o de Riudoms, d'Alforja o de les Borges i de Riudecanyes i el riu de Llastres. La riera de Maspujols és la més llarga, neix a la serra de la Mussara i es forma per la unió de les rieres de la Vila i de la Mussara: passa per Riudoms i desemboca prop de Cambrils. La riera de Riudecanyes neix sota el coll de la Teixeta i al seu curs s'hi ha constituït l'embassament de Riudecanyes. Aquest embassament es va iniciar el 1907 i va finalitzar el 1919. Es va fer per iniciativa de la gent de Reus a causa de la manca d'aigua que tenia la ciutat en plena expansió. Un canal-túnel construït posteriorment transvasa l'aigua de la conca del Siurana a la conca de Riudecanyes. Amb l'embassament de Siurana es va potenciar l'embassament de Riudecanyes, i des de llavors va augmentar l'aigua disponible per al Baix Camp. Les aigües retingudes serveixen per abastir els pobles del Baix Camp i el Tarragonès, i regar les seves terres, sobretot dels municipis de Reus, Riudoms, Montbrió del Camp i Salou. El riu de Llastres, malgrat el seu nom, és un curs intermitent, com els altres. Neix al coll de Fatxes, al límit amb el Baix Ebre, i recull les aigües entre les serres de Llaberia i Vandellòs. Desemboca prop de l'Hospitalet de l'Infant. Malgrat l'aprofitament intensiu de tots els recursos hídrics, el Baix Camp no disposa de l'aigua suficient per a satisfer les necessitats cada vegada més grans, a causa del creixement industrial i turístic. És per això que ja fa anys els pobles de la comarca es proveeixen també de l'aigua provinent de la conca de l'Ebre.
Clima miniatura|Puig d'en Gullo amb el contrast de les muntanyes nevades al fons (fet poc habitual al Baix Camp) El clima del Baix Camp és mediterrani amb influència marítima. A les muntanyes septentrionals el clima es fa més fresc i humit. Les serres septentrionals protegeixen la comarca dels vents freds del nord i dels vents secs de l'oest. El Baix Camp és a recer d'aquests vents, i és sota el domini gairebé constant dels vents marítims humits que procedeixen de la Mediterrània. Per això domina el temps poc extremat sense calors elevades ni temperatures gaire baixes.
El Baix Camp és dins l'àrea d'influència del vent anomenat mestral o serè. És un vent eixut i tebi, que baixa pel canal del riu Ebre, del nord-oest. Bufa amb certa violència d'octubre a abril, encara que en menor intensitat que a les comarques de l'Ebre.
Les temperatures mitjanes anuals se situen per sobre dels 14 °C, a la plana, i per sota d'aquesta temperatura a les serres. Als vessants més enlairats les mitjanes poden ser entorn dels 10 °C. Els hiverns són temperats amb temperatures mitjanes mensuals de gener entre 8 °C i 10 °C. Als cims més alts de la serra de Prades les mitjanes d'aquest mes es troben per sota dels 4 °C. Les gelades són rares a la plana. Els estius són calorosos, encara que la marinada refresca i humiteja l'atmosfera durant el dia. Les temperatures mitjanes mensuals de juliol se situen entre 23 °C i 24 °C a la plana. Als vessants superiors els estius són frescals, i sovint s'hi formen boires, a conseqüència de la convecció de la marinada. Aquestes boires tenen una gran importància per a la vegetació.
Les precipitacions són escasses a la plana, entre poc menys de 500 mm i 600 mm. En separar-se de la línia de la costa i ascendir cap a les serres de Prades, les precipitacions són més abundants. A les parts altes d'aquestes serres cauen més de 700 mm de mitjana anual. L'estació més seca és de forma molt destacada l'estiu, en especial el mes de juliol, en què hi ha anys que no cau ni una gota, sobretot a la plana. L'estació més plujosa és la tardor, seguida de la primavera. Les precipitacions són en general irregulars, i sovint cauen torrencialment, la qual cosa provoca inundacions de les rieres, que van seques la resta de l'any.
Vegetació El paisatge vegetal actual és molt contrastat a causa de les diferències topogràfiques, dels sòls, del clima i sobretot de la intervenció diferencial de l'home al llarg de la història. A la plana no resta gairebé res del que seria la vegetació pròpia del territori. Gairebé tot l'espai ha estat ocupat pels conreus o per les construccions residencials o industrials. El mateix passa als vessants inferiors que donen a la plana, on domina l'ús agrícola.
A la muntanya mitjana i vessants més elevats també s'hi ha intervingut intensament, però s'hi han deixat espais forestals i, a més, en les darreres dècades, s'han abandonat nombroses terres. En ser el relleu més abrupte, l'acció humana ha estat més difícil.