miniatura|Les Corts Catalanes segons una miniatura d'un incunable del El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.
El dret català actual es fonamenta en els drets històrics que el Principat de Catalunya va tenir en els temps de la Corona d'Aragó i es veuen plasmats en el Pacte de Tortosa (1869) i les reclamacions del Memorial de Greuges (1885), les Bases de Manresa (1892) i els darrers Estatuts d'autonomia.
La següent cronologia organitza les bases del dret català i les seves institucions a les etapes de la Història de Catalunya.
Edat mitjana Cort Comtal de Barcelona - . Sota la presidència de l'abat Oliba, té lloc a Toluges (Rosselló), la primera Pau i Treva de Deu - 1027. Usatges de Barcelona - .
Unió dinàstica. Naixement de la Corona d'Aragó miniatura|Una de les il·lustracions del Liber feudorum maior que representa al rei Alfons el Cast i al compilador Ramon de Caldes. El comte de Barcelona Ramon Berenguer IV (1131 - 1154) rep, mitjançant donació, la propietat del Regne d'Aragó de part del rei Ramir II, així com la seva filla Peronella. Governarà el nou regne com a príncep (sobirà) i el 1150 es casarà amb Peronella. S'estableix la unió dinàstica que s'anomenarà posteriormet Corona d'Aragó - 1137. Assemblea de Pau i Treva de Fondarella, convocada per Alfons I, en que defineix l'espai territorial dels acords presos per aquestes assemblees com «la terra que va des de Salses fins a Tortosa i Lleida» («de Salsis usque Dertusam et Ilerdam cim suis finibus»), en posteriors ratificacions, aquest espai territorial s'entendrà definit com el de Catalunya - 1173. Liber feudorum maior, cartulari que recull els documents referents als dominis de la casa comtal de Barcelona i la resta de cases comtals que s'integraren en ella. Alfons I encarregà la compilació al jurista i degà de l'església de Barcelona Ramon de Caldes, amb la intenció de senyorejar el país, fraccionat pels senyors feudals - 1192.
Jaume I Jaume I estableix el sagramental, origen del sometent - . Jaume I promulga a Xàtiva el primer Costum de València - 1238. Jaume I institucionalitza el Sometent - . El jurista i eclesiàstic Pere Albert, relligant el dret romà amb els usos i costums catalans, escriu el Tractatus de consuetudinibus Cathaloniae inter dominos et vassallos, després traduïda i coneguda en català com a Commemoracions de Pere Albert. La seva obra va contribuir a definir els diversos estatus legals de la pagesia catalana, distingint a tal efecte entre la Catalunya Vella i la Catalunya Nova. - 1250.Diccionari d'Història de Catalunya; p. 20; ed. 62; Barcelona; 1998; Davant de les disputes entre juristes sobre l'aplicació de la llei visigoda o el dret romà, les Corts Catalanes celebrades a Barcelona el 1251 estableixen la prioritat dels Usatges de Barcelona, i en defecte d'aquests caldria recórrer als costums provats o al seny natural - 1251. Els representants de Jaume I i de Lluís IX de França signen el Tractat de Corbeil, segons el qual el Regne de França renuncia a qualesevol pretensió històrica que pogués tenir sobre els comtats catalans, a canvi de renunciar a Occitània - 1258.
Aparició del dret marítim internacional a terres catalanes Tribunal de la Carta Consular de Barcelona - 1258. miniatura|El jurista i eclesiàstic Pere Albert, autor de les Commemoracions. Creació del Consell de Cent - l'any 1265, per tal assistir els consellers i els oficials reials en casos referents a la defensa de la ciutat de Barcelona i les seves possessions. Comuna del Camp - 1274. miniatura|El Memorial de Greuges (1885) i les Bases de Manresa (1892) ja reclamaven els drets històrics de les Constitucions de Catalunya (Compilació de 1704 de les constitucions). Constitucions catalanes de les Corts de Barcelona de 1283 amb el Privilegium Magnum: el rei no podrà imposar nous impostos sense aprovació de les Corts. Així mateix, són el primer parlament europeu en que el rei necessita l'aprovació i que dicta unes constitucions amb un rang superior al dels edictes reials i que obliguen per tant al propi rei:
«Volem, statuïm e ordenam: que si nós o los successors nostres constitutió alguna general o statut fer volrem en Cathalunya, aquella o aquell façam de approbatió e consentiment dels prelats, dels barons, dels cavallers e dels ciutadans de Cathalunya, o ells apellats, de la major e de la pus sana part de aquells».(lib. 1.tit.15.const.1.pag.43)
Pere II autoritza la instal·lació del Consolat de Mar a la ciutat de València - 1283. Jaume III de Mallorca autoritza la instal·lació del Consolat de Mar a la ciutat de Mallorca - 1283. Jaume el Just ocupa l'illa de Sardenya - 1291 - 1327 i més tard engrandeix els seus dominis amb els ducats Atenes i Neopàtria. Els Usatges de Barcelona s'estenen als nous dominis grecs. Diputació del General, òrgan permanent representatiu dels braços del Principat de Catalunya, amb el diputat eclesiàstic Berenguer de Cruïlles com a primer President de la Generalitat de Catalunya - 1359. Fundació del Consolat de Mar a Tortosa - 1363. Fundació del Consolat de Mar a Girona - 1385. Joan I autoritza la fundació del Consolat de Mar a Perpinyà - 1388.
Edat moderna
Al Compromís de Casp sobre la successió de Martí l'Humà trien com a successor Ferran d'Antequera, de la dinastia dels Trastàmara, nebot de Martí i germà d'Enric III de Castella - 1412. Ferran I crea el títol de Príncep de Girona - 1416. Fundació del Consolat de Mar a Sant Feliu de Guíxols - 1443. La Reina Joana Enríquez, en nom de Joan II i els representants de la Diputació del General signen a Vilafranca del Penedès la Capitulació de Vilafranca, amb la qual es reconeix el Consell del Principat, el nomenament de Carles, Príncep de Viana, com a lloctinent de Catalunya i la prohibició del rei d'entrar al Principat sense permís de la Diputació. Es considera un triomf de les tesis pactistes - 1461. Guerra civil catalana entre Joan II i la Diputació del General. La guerra deixa el país exhaust, sense donar resposta a les reivindicacions populars - 1462. Fundació del Consolat de Mar a Montpeller - 1463. Fundació del Consolat de Mar a Marsella - 1474.
Unió dinàstica amb Castella miniatura|Interior de la Llotja de Mar, antiga seu del Consolat de Mar de Barcelona. Unió dinàstica de la Corona d'Aragó amb la Corona de Castella - 1474 en casar-se secretament, l'any 1469, Ferran II amb Isabel de Castella. Les dues corones mantenen les seves característiques econòmiques (moneda pròpia), territorials (fronteres) i culturals (idioma) i, sobretot, es conserven les tradicions legals i institucionals. És la data reivindicada per alguns, no sense discussió, com la del naixement d'Espanya. Contractes d'assegurança marítima a Catalunya, dels més antics que es conserven - 1476. Les Corts Catalanes presidides per Ferran II aproven la Constitució de l'Observança, amb el que s'estableix el sotmetiment nominal del rei i els seus oficials a les lleis del Principat - 1481. Ferran el Catòlic signa la Sentència de Guadalupe, per tal de donar solució als conflictes que havien motivat les dues guerres remences. Apareixen els pagesos benestants, que treballen sota el règim d'emfiteusi (usdefruit de la terra a perpetuïtat) i viu als masos - 1486. Instauració de la Inquisició espanyola a Catalunya - i consegüent ... Decret d'expulsió dels jueus que provoca la seva persecució i exili - 1492. Establiment del Reial Audiència de Catalunya, essent el tribunal suprem del Principat - 1493.
Regnat dels Àustries miniatura|Sacri Senatus Cathaloniae Decisiones (1639), compilació del jurista Pere Fontanella. Portada de l'edició de 1735. Fundació del Consolat de Mar a Bilbao - 1511. Fundació del Consolat de Mar a Sevilla - 1543. A les Corts Catalanes de 1599, presidides per Felip III, es clarifica el criteri de prelació de la legislació: - Drets locals, escrits o no - Dret territorial (Usatges, Constitucions i Capítols) - Dret Canònic - Dret Civil (Dret Comú). Així mateix, s'establí l'obligatorietat dels notaris catalans de conèixer a les persones que fessin de testimoni i a no donar per vàlids els actes que no tinguessin la solemnitat precisa - 1599.L'instrument notarial a l'època moderna (S. XVI i XVII) Decret d'Expulsió dels moriscos, que accentua la crisi demogràfica, especialment la del Regne de València - 1610. El jurista i polític Joan Pere Fontanella publicà De pactis nuptialibus sive capitulis matrimonialibus tractatus, en el que tractà sobre les capitulacions matrimonals en el dret català, essent considerat font d'interpretació del dret en causes a Catalunya fins a la compilació de 1960 - 1612. El comte-duc d'Olivares, vàlid de Felip IV, intentarà imposar de les lleis de Castella, els quints (impost a pagar que equivalia a una cinquena part de les rendes dels municipis catalans) i el que més tard es coneixeria com la Unió d'Armes, la creació d'un únic exèrcit distribuït per tots els regnes. Joan Pere Fontanella publicà el Sacri Senatus Cathaloniae Decisiones, recull de jurisprudència de sentències de la Reial Audiència de Catalunya - 1639.
Guerra dels Segadors Amb l'esclat del conflicte polític i militar que donaria lloc a la Guerra dels Segadors (640-1652) el 94é President de la Generalitat de Catalunya, Pau Claris, convoca la Junta de Braços, iniciant una sèrie de mesures revolucionàries que pretenen respondre a la previsible agressió militar i reformar la vida política del país - 10 de setembre de 1640. La Junta de Braços, presidida per Pau Claris, proclama la República Catalana sota la protecció de França - 16 de gener de 1641. Pacte de la Péronne: acord d'unió personal del Principat de Catalunya amb el Regne de França. El document consisteix en 14 punts, els quals garanteixen, entre d'altres, l'observància de les constitucions, no separar mai els comtats de Rosselló i Cerdanya del Principat, el jurament reial d'una Constitució de l'Observança reformada, l'aprovació parlamentària de la política fiscal o limitar la Inquisició a temes de fe - 19 de setembre de 1641. Lluís XIII de França jura les Constitucions Catalanes, essent nomenat Comte de Barcelona com a Lluís I - 30 de desembre de 1641. Tractat dels Pirineus, en què la Monarquia Hispànica i França acorden, sense informar a la Generalitat, el repartiment del Principat de Catalunya - 1659.
Abolició del Principat com a entitat política independent miniatura|Sentència del 1704 del Tribunal de Contrafaccions, poc després de ser establert. Fundació del Consolat de Mar a Sant Sebastià - 1682. miniatura|El Decret de Nova Planta de 1716 aboleix les principals institucions i dret públic del Principat de Catalunya, reformant la Reial Audiència. Acaba, doncs, amb el sistema polític pactista i l'estatus separat del que gaudia Catalunya. Les Corts Catalanes celebrades a Barcelona i presidides per Felip V institueixen el Tribunal de Contrafaccions, òrgan judicial paritari entre el rei i els braços que s'encarrega de resoldre qualsevol acció per part del rei, o dels oficials del rei, contrària a l'ordenament constitucional català - 1702. Les darreres Corts Catalanes, celebrades a Barcelona el 1705-1706, reconeixen com a rei el pretenent Habsburg Carles III i aproven per pressió del rei que els Borbons no podran ser mai comtes de Barcelona. Aquesta constitució va ser força discutida, per anar contra l'esperit del pactisme. Així mateix, aproven la inviolabilitat de correspondència i la millora del Tribunal de Contrafaccions, representant, en conjunt, una posada al dia del constitucionalisme català - 31 de març de 1706. El Decret de Nova Planta - 1716 deroga de fet les Constitucions de Catalunya de forma il·legal, ja que, segons les mateixes constitucions, com a dret paccionat no podien contradir-se per decrets o sentències reials: