El teatro San Moisè va ser un teatre d'òpera a Venècia, actiu des de 1640 fins a 1818. Va ser en un lloc prominent a prop del Palazzo Giustinian i l'església de Sant Moisès a l'entrada del Gran Canal.
Creat per la branca de San Bernaba de la família Giustinian, la primera producció el 1640 va ser l'òpera de Claudio Monteverdi (avui perduda) L'Arianna. A continuació, va passar a mans de la família de Zane i va ser utilitzat per l'empresa de Ferrari. El llibretista Giovanni Faustini va ser un dels primers empresaris del teatre.
Des del principi va ser un dels petits teatres de Venècia, però també un dels més influents. El 1668 va ser ampliada a 800 seients, i posteriorment, el 1674, el teatre va ser reviscut per l'empresari Francesco Santurini, que va causar una revolució abaixant el preu de les entrades a la meitat (2 lires), el que portà a un boom de l'òpera i una major proliferació de teatres actius a la ciutat.
A principis del Gasparini, Vivaldi i Albinoni varen ser actius a San Moisè. Durant la dècada de 1740, l'òpera bufa napolitana va arribar a Venècia i San Moisè va ser un dels primers teatres on es concentrà aquest gènere, amb obres per exemple de Baldassare Galuppi, en col·laboració amb Carlo Goldoni. Aquesta tendència es va mantenir durant la major part del segle. En els anys 1770 i 1780 el teatre estava sota el control del prolífic llibretista Giovanni Bertati, el poeta Cesareo (poeta imperial) de l'òpera italiana a Viena, que es van concentrar a drammi giocosi amb Pasquale Anfossi i altres compositors.
San Moisè finalment va tancar el 1818 després de produir una sèrie de farses de Rossini. En primer lloc, es va convertir en un teatre de titelles, i cinema; els germans Lumière hi van projectar les seves obres el 1986. Després va ser reconstruït com el Teatre Minerva. A finals del s'havia convertit en part d'una botiga i un bloc de pisos.
Estrenes al Teatro San Moisè 1716: La costanza trionfante degl'amori e de gl'odii de Vivaldi 1717: Tieteberga de Vivaldi 1718: Artabano, re dei Parti de Vivaldi 1718: Armida al campo d'Egitto de Vivaldi 1718: Gl'inganni per vendetta de Vivaldi 1765: L'amore in ballo de Giovanni Paisiello 1766: Le serve rivali de Tommaso Traetta 1773: L'innocente fortunata de Giovanni Paisiello 1774: Le nozze in contrasto de Giovanni Valentini 1775: La contadina incivilita de Pasquale Anfossi 1775: Didone abbandonata de Pasquale Anfossi 1775: L'avaro de Pasquale Anfossi 1776: Le nozze disturbate de Giovanni Paisiello 1777: Lo sposo disperato de Pasquale Anfossi 1778: Ezio de Pasquale Anfossi 1778: La forza delle donne de Pasquale Anfossi 1779: Azor Re di Kibinga de Pasquale Anfossi 1781: Gli amanti canuti de Pasquale Anfossi 1781: Il trionfo di Arianna de Pasquale Anfossi 1787: L'orfanella americana de Pasquale Anfossi 1787: Don Giovanni Tenorio de Giuseppe Gazzaniga 1801: Martino Carbonaro de Giuseppe Gazzaniga 1802: Le metamorfosi di Pasquale de Gaspare Spontini 1810: La cambiale di matrimonio de Gioachino Rossini 1812: L'inganno felice de Gioachino Rossini 1812: La scala di seta de Gioachino Rossini 1812: L'occasione fa il ladro de Gioachino Rossini 1813: Il signor Bruschino de Gioachino Rossini 1815: Bettina vedova de Giovanni Pacini
Referències
Categoria:Teatres d'òpera d'Itàlia Teatro San Moise