El 25 de gener és el vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 340 dies per finalitzar l'any i 341 en els anys de traspàs.

Esdeveniments Països Catalans 1151 - Riudoms (Baix Camp): El príncep normand Robert d'Aguiló fa donació de la terra de Riudoms al cavaller Arnau de Palomar amb la condició de construir-hi un castell, fet que es considera com la fundació del poble. 1711 - Girona és ocupada per tropes borbòniques. 1938 - Una aurora boreal és visible a Catalunya. 1959 - Basílica de Sant Pau Extramurs, Roma: El papa Joan XXIII anuncia que convoca el XXI Concili ecumènic conegut com a Concili del Vaticà II 1981 - Un grup d'intel·lectuals signa el Manifest dels 2.300 en contra de la política lingüística i la discriminació del castellà feta per la Generalitat de Catalunya. 2010 - València: Diversos partits polítics i plataformes de l'àmbit valencianista, progressisme i ecologista creen la Coalició Compromís.

Resta del món 1569 - Amèrica, colònies espanyoles: Felip II hi estableix el Tribunal de la Inquisició. 1817 - Roma: estrena de La Cenerentola de Gioacchino Rossini al Teatro Valle. 1971 - Los Angeles, EUA: Charles Manson, Susan Atkins i Patricia Krenwinkel són declarats culpables dels assassinats de Sharon Tate i els seus amics i del matrimoni LaBianca i condemnats a mort. 1976, Madrid: es constitueix el Front d'Alliberament de la Dona (FLM), organització feminista espanyola. 2011, El Caire, Egipte: comencen les manifestacions de la revolució egípcia de 2011. 2019 - Brumadinho, estat de Minas Gerais, Brasil: Col·lapse de la presa de Brumadinho, que va causar la pèrdua de 270 vides, la pitjor catàstrofe del segle a Amèrica.

Naixements Països Catalans 1233 - Palma: Ramon Llull, escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner (m. ca 1315). 1863 - Barcelona: Joan Brull i Vinyoles, pintor català de finals del , representant del simbolisme català (m. 1912). 1869 - Barcelona: Carme Bonaplata i Cuní, soprano catalana (m. 1911). 1874 - Palma: Paula Cañellas Alba, mestra krausista i feminista mallorquina (m. 1940). 1906 - València: Tina de Jarque, vedet, actriu i cantant catalana (m. 1937). 1911 - Barcelona: Carme Millà Tersol, dibuixant i cartellista anarquista catalana. 1914 - Vic: Maria Dolors Orriols i Monset, escriptora catalana (m. 2008). 1921 - Llíria: Juan Vicente Mas Quiles, compositor i director d'orquestra i banda valencià. 1928 - Barcelona: Adolfo Marsillach i Soriano, actor, autor dramàtic, director de teatre i escriptor català (m. 2002). 1931 - Barcelona: Roser Bofill i Portabella, periodista catalana, pionera en el periodisme religiós (m. 2011). 1940 - Vic: Lluís Solà i Sala, poeta, dramaturg i traductor català. 1950 - València: Josepa Cucó i Giner, antropòloga social valenciana, membre de l'IEC. 1952 - València: Manuel Llorente Martín, empresari valencià, president del València CF (2009- 2013). 1970: Barcelona: Tomàs Jofresa i Prats, jugador de bàsquet català. Barcelona: Jordi Valls i Pozo, poeta català, primer Poeta de la Ciutat. 1976 - Barcelona: Gisela Morón Rovira, nedadora de natació sincronitzada, guanyadora d'una medalla olímpica als Jocs de Pequín. 1977- Vic: Marta Rovira i Vergés, advocada i política; secretària general d'Esquerra Republicana de Catalunya. 1980 - Terrassa: Xavier Hernández i Creus, ex jugador de futbol del Futbol Club Barcelona.

Resta del món 1477 - Nantes: Anna de Bretanya, reina de França i duquessa de Bretanya (m. 1514). 1736 - Torí, Regne de Sardenya: Joseph Louis Lagrange, matemàtic, físic i astrònom torinès, naturalitzat francès (m. 1813). 1874 - París (França): William Somerset Maugham, escriptor britànic (m. 1965). 1882 - Londres (Anglaterra): Virginia Woolf, escriptora i editora anglesa (m. 1941). 1894 - Liptovský Mikuláš, Eslovàquia: Janko Alexy, pintor i escriptor eslovac. Hèlsinki: Aino Aalto, arquitecta i dissenyadora finesa pionera (m. 1949). 1905 - Caldwell, Texas: Julia Smith, pianista, compositora i escriptora musical estatunidenca (m. 1989). 1913 - Varsòvia, Polònia: Witold Lutosławski, compositor polonès (m. 1994). 1917 - Moscou (Rússia): Ilià Prigogin, químic belga d'origen soviètic, Premi Nobel de Química 1977 (m. 2003). 1922 - Gènova (Itàlia): Luigi Luca Cavalli-Sforza, genetista, Premi Internacional Catalunya 1993 (m. 2018). 1923 - Uppsala (Suècia): Arvid Carlsson, metge, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2000 (m. 2018). 1927 - Rio de Janeiro (Brasil): Antônio Carlos Jobim, cantautor brasiler (m. 1994). 1933 - Paniqui, Filipines: Corazón Aquino, política filipina, que fou Presidenta de les Filipines, la primera dona cap d'estat a Àsia (m. 2009). 1938 - Los Angeles: Etta James –Jamesetta Hawkins–, cantant estatunidenca de blues, soul, gospel, jazz… (m. 2012). 1943 - Austin, Texas, Estats Units: Tobe Hooper fou un director de cinema estatunidenc (m. 2017). 1944 - Gan (França): Paule Constant, escriptora francesa, Premi Goncourt 1998. 1947 Zamora: Ángel Nieto Roldán, pilot de motociclisme de velocitat 13 cops Campió del Món (m. 2017). Toronto, Ontario, Canadà: Mia Kirshner, actriu canadenca. 1948 - Sydney, Austràlia: Ros Kelly, ministra en els governs de Bob Hawke i Paul Keating. 1949 - Londres (Anglaterra): Paul Nurse, bioquímic anglès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2001. 1952 - Pequín (Xina): Liu He, economista i polític xinès, un dels quatre viceprimers-ministres del Govern xinès (2018-). 1976 - Malmö, Escània, Suècia: Elisabet Strid, soprano sueca. 1981 - Manhattan, Nova York (EUA): Alicia Keys, cantant i compositora de R&B estatunidenca. 1982 - Salamanca: Sheila Blanco, cantant i compositora espanyola. Roma: Noemi, cantant, cantautora i compositora italiana.

Necrològiques Països Catalans 1829 -Terrassa: Antoni Bosch i Cardellach, metge, arxiver i historiador català. 1962 - Illa, Rosselló: Josep Sebastià Pons, escriptor nord-català (n. 1886). 1978 - Barcelona: Joaquim Viola i Sauret, polític català, afusellat per EPOCA (n. 1913).

Resta del món 1886 - Santa Rosa de Colmo (Quintero, Xile): Benjamín Vicuña Mackenna, historiador xilè. 1937 - Pavia: Rina Monti, biòloga, fisiòloga i zoòloga italiana, primera dona a obtenir càtedra universitària a Itàlia (n. 1871). 1947 - Miami (la Florida, EUA): Al Capone, gangster estatunidenc d'origen napolità, més conegut per Scarface (n. 1899). 1961 - Moscou: Nadejda Udaltsova, artista russa, representant prominent de l'avantguarda russa en la pintura (n. 1886). 1970 - París: Jane Bathori, soprano francesa (n. 1877). 1981 - Scottsdale, Arizonaː Adele Astaire, ballarina i actriu estatunidenca (n. 1896). 1985 - París (França): Kenny Clarke, bateria de jazz estatunidenc, inventor de la bateria moderna (n. 1914). 1988 - Paso Robles, Califòrnia (EUA): Colleen Moore, actriu nord-americana (n. 1899). 1990 - Londres (Anglaterra): Ava Gardner, actriu nord-americana (n. 1922). 2004 - Hoofddorp: Fanny Blankers-Koen, atleta neerlandesa, primera a guanyar quatre medalles olímpiques d'or, una de les més destacades de tots els temps (n. 1918). 2015 - Atenes, Grècia: Demis Roussos, cantant i baixista grec (n. 1946). 2016 - Bex, Suïssa: Denise Duval, soprano lírica francesa coneguda per les seves interpretacions de Francis Poulenc (n. 1921). 2017 - Cromer, Regne Unit: John Hurt, actor anglès (n. 1940). 2018 - Victòria, Austràlia: Hope Black, científica australiana, biòloga i malacòloga marina (n. 1918). Managua, Nicaragua: Claribel Alegría, escriptora i periodista nicaragüenca (n. 1924).

Festes i commemoracions Onomàstica: Conversió de l'apòstol sant Pau; Ananies de Damasc; Bretanió de Tomis, bisbe; Palemó de Tabenna, anacoreta; beat Enric de Seuse, místic dominic; beat Manuel Domingo i Sol, prevere i fundador de la Fraternitat dels Sacerdots Operaris Diocesans del Sagrat Cor de Jesús. Festa major de Sant Pere de Ribes (Garraf). Festa local de Sant Pol de Mar, a la comarca del Maresme. Escòcia: Burns Supper, sopar en honor del poeta nacional, Robert Burns.

Referències

25