August Friedrich Kellner (Vaihingen an der Enz, 1 de febrer del 1885 – Lich, 4 de novembre del 1970) va ser un oficial de rang mitjà a Alemanya que va treballar com a inspector de justícia a Mainz i Laubach. Durant la Primera Guerra Mundial, Kellner va ser un soldat d'infanteria a un regiment de Hesse. Després de la guerra es va convertir en organitzador polític del Partit Social Democràtic d'Alemanya, que era el partit polític més important durant els temps de la turbulenta i curta república Weimar, el nom que es va donar a la primera democràcia alemanya. Kellner va fer campanya contra Adolf Hitler i els nazis. Al principi de la Segona Guerra Mundial, Kellner va començar a escriure un diari per tal d'enregistrar les seves observacions del règim Nazi. El títol del seu treball va ser Mein Widerstand, que significa "La meva Resistència". Després de la guerra Kellner va treballar en serveis per a la denazificació, i també va col·laborar a restablir el Partit Social Democràtic. Va donar el seu diari al seu net americà el 1968 per tal que el traduís a l'anglès i perquè el fes arribar al públic el general. Va explicar l'objectiu que es marcava per escriure el diari:
"En aquests moment no puc lluitar contra els nazis ja que encara tenen poder per silenciar la meva veu, per tant he decidit lluitar contra ells en el futur. Donaré a les generacions que vindran una arma contra el ressorgiment d'aquest dimoni. I would give the coming generations a weapon against any resurgence of such evil. He estat testimoni d'actes bàrbars, i també he mostrat la manera d'aturar-los."
Biografia Família i educació Kellner va néixer a Vaihingen an der Enz, un poble prop del riu Enz en la part sud d'Alemanya. Quan va néixer, Vaihingen formava part del Regne de Württemberg dins l'Imperi alemany. miniatura|esquerra|Vaihingen/Enz, Kellner birthplace Kellner va ser l'únic fill de Georg Friedrich Kellner, un forner i fabricant del poble de Arnstadt a Turíngia, i Barbara Wilhelmine Vaigle de Bietigheim-Bissingen prop de Ludwigsburg. Es diu que la família Kellner podría estar enparentada amb el reformador protestant, Martí Luter, ja que aquest va viure i va ser capellà d'un poble no gaire lluny d'Arnstadt i els Kellners eren luterans evangèlics. Quan Friedrich Kellner tenia 4 anys, la seva família es va traslladar a Mainz lloc on el seu pare es va convertir en mestre flequer a Goebels Zuckerwerk (Pastisseria Goebels ).
Després d'acabar Volksschule, l'escola primària, Kellner va fer un curs de 9 anys sobre de contingut no clàssic en l'escola Oberrealschule de Mainz. El 1902 va fer els seus exàmens finals a l'escola Goetheschule, que li van donar la qualificació necessària per fer estudis administratius en el jutjat.
El 1903 va començar a treballar com a conserge júnior als jutjats de Mainz, on va continuar treballant fins al 1933. Va anar pujant de nivell dins de personal administratiu fins a arribar a secretari de justícia, més tard va arribar a comptable del tribunal i l'abril de 1920 a inspector de justícia.
Servei militar i matrimoni miniatura|Friedrich Kellner, 1914Entre el setembre de 1907 i l'octubre de 1908 Kellner va completar el seu servei militar inicial servint en la reserva de la 6a companyia d'infanteria del Leibregiments Großherzogin (3. Großherzoglich Hessisches) Nr. 117 a Mainz. El 1911, va finalitzar dos mesos extres fent entrenament a la reserva.
Quan el 1914 la Primera Guerra Mundial, Kellner va ser cridat per a un servei actiu com a sergent i oficial-diputat al regiment d'infanteria Prinz Carl Infantry Regiment (4. Großherzoglich Hessisches Regiment) Nr. 118, a Worms. miniatura|esquerra|60px|1908 beerstein Durant el primer mes després de tornar del seu servei a l'armada, Kellner es va comprometre a vuit compromisos a Belgica i França, entre els que es compten combats a Neufchâteau, Revigny-Laimont, i Rinarville. Degut a això se'l va començar a conèixer com la batalla de les fronteres. El seu regiment també va lluitar a la Primera batalla del Marne del 5 de setembre fins al 12 de setembre.
Durant un bombardeig molt llarg a les trinxeres situades prop de Reims, se'l va trobar ferit i va ser portat a l'Hospital St. Rochus a Mainz per tal que es recuperés. La resta del temps de guerra va estar treballant coma secretari d'una intendència al cos de 13è cos de l'armada a Frankfurt am Main.
El 1913, uns quants mesos abans de ser cridat per anar a la guerra, Kellner es va casar amb Pauline Preuss (19 de gener de 1888 – 8 de febrer de 1970), que era de Mainz. El seu fill, Karl Friedrich Wilhelm (a.k.a. Fred William), que era el seu únic fill, va néixer a Mainz el 29 de febrer de 1916.
Activisme polític miniatura|esquerra|Inspector Kellner, 1923. Kellner va ser present en el naixement de la democràcia en Alemanya després de la guerra. El 1919 va ser organitzador polític de la branca Partit Social Democràtic d'Alemanya de Mainz, el (SPD). Entre el 1920 i el 1930, es va pronunciar en contra del perill que representaven els extremistes del Partit Comunista i el Partit Nazi a la fràgil democràcia. A les manifestacions que van tenir lloc prop del Museu Gutenberg, en honor de Johannes Gutenberg, el fundador de la premsa escrita, Kellner va agafar el llibre d'Adolf Hitler Mein Kampf i mentres l'aguantava per sobre del seu cap va cridar a la multitud: "Gutenberg, la teva impremta ha estat violada per aquest malvat llibre." Solia ser abordat pels pinxos de camisa marró del partit nazi, coneguts com a Storm Troopers.
Dues setmanes abans Adolf Hitler va prestar jurament com a Canceller el gener de 1933, i abans del començament de la purga dels oponents polítics de Hitler, Kellner i la seva família es van traslladar a la ciutat de Laubach a l'Estat Popular de Hessen, on va treballar com a inspector en cap de justícia en el districte judicial. El 1935 el seu fill va emigrar als Estats Units amb el propòsit d'evitar el servei a l'armada de Hitler, la Wehrmacht.
Durant el Novembre de 1938, conegut com a Kristallnacht ("La nit dels vidres trencats"), Friedrich i Pauline Kellner van intentar aturar els disturbis. Quan Kellner s'apropava al jutge presidencial per demandar als líders de la revolta el jutge Schmitt, en lloc d'això es va obrir una investigació sobre l'herència religiosa de Kellner. Els documents de la família Kellner, que contenir els documents del baptisme amb una antiguitat de 300 anys, va demostrar que Kellner i la seva dona eren cristians. El 18 de novembre de 1938, el jutge del districte a Darmstadt va tancar el cas a favor de Kellner: "Els dubtes sobre les línies de sang de Kellner no han pogut ser resolts." Alguna prova del contrari podia haver significat presó i mort.
Guerra Mundial A partir de la lectura de Mein Kampf, Kellner va deduir que l'elecció d'Adolf Hitler suposaria una altra guerra a Europa, i els esdeveniments li van donar aviat la raó. Uns anys després de la seva arribada al poder, Hitler va derogar el Tractat de Versalles. Va remitilaritzar el Rhineland, va expandir les forces militars alemanes, i va gastar grans sumes per posar a punt les forces amb armes modernes. Malgrat que els líders de les democràcies estaven preocupades per tot aquest rearmament, no se'n van ensortir en aturar-la. L'1 de setembre de 1939, en coordinació amb la Unió Soviètica, Hitler va ordenar l'exèrcit alemany envair Polònia. miniatura|Una pàgina del diari Això passava el dia que Friedrich Kellner va començar a escriure les seves observacions en un diari secret que portava el títol Mein Widerstand, "La meva oposició". Volia que les generacions futures sabessin la facilitat que tenen les democràcies incipients en transformar-se en dictuadures, i com era de fàcil que el poble cregués la propaganda en lloc de resistir-se a la tirania i al terrorisme.
Kellner no es va limitar al seu diari. Va tornar a expressar els seus punts de vista, i el febrer de 1940 el jutjat del districte de Giessen el va cridar per advertir-lo. El president de la jutjat, Hermann Colnot, li va demanar que moderés les seves opinions. Alguns mesos més tard va ser cridat a l'oficina de l'alcalde de Laubach, on va ser advertit per l'alcalde i el líder local del Partit Nazi que ell i la seva dona serien enviats a un camp de concentració si seguia sent una "mala influència" a la població de Laubach. Un informe escrit pel líder de districte nazi, Hermann Engst, mostra que les autoritats estan planejant castigar Kellner quan acabi la guerra.,Hogen-Ostlender, Klemens. Die Einschaltung von Rudolf Heß wollte niemand riskieren , Gießener Anzeiger, 2005-08-20
Al llarg dels dos primers anys de la guerra, Kellner creia que els Estats Units podien donar suport a Anglaterra i França. Nombroses anotacions al diari revelen la creença de Kellner que Alemanya no tenia cap oportunitat de guanyar si els Estats Units deixaven de banda la seva neutralitat i començaven a fer alguna cosa més que enviar subministraments a Anglaterra. Quan Estats Units van entrar en guerra el 1941, les entrades de diari mostren impaciència Kellner als aliats per muntar una invasió efectiva del continent, i per portar la Guerra a terreny alemany. Quan la invasió de Normandia va tenir lloc el 6 juny 1944, Kellner va escriure en lletres grans a l'inici d'aquesta data: "Endlich !," que vol dir" ¡Per fi! "
Kellner va escriure poques vegades sobre la seva situació personal. Va escriure principalment sobre política, sobre la propaganda nazi i sobre la guerra. Va prendre nota de les injustícies en el sistema judicial, i registrar els fets inhumans i les intencions genocides dels nazis. En tot això es considerava el poble alemany com còmplices, abans i després dels fets: en primer lloc de posar a Hitler en el poder amb els seus vots, i després de consentir l'abús d'aquest poder. miniatura|Part of the 28 October 1941 entry. Transcripció de Sütterlin a alemany modern i traduït a l'anglès
Una de les anotacions històriques més importants que es troben al diari es va fer el 28 d'octubre de 1941. Després de la guerra, molts alemanys insistien que no sabien res de l'holocaust dels jueus,Robert Gellately: Backing Hitler. Consent and Coercion in Nazi Germany, Oxford University Press, 2001 - Review by Simon Miller molt al principi de la guerra Kellner va anotar en el seu diari, mostrant que fins i tot en els pobles petits, el ciutadà mitjà sabia el que estava succeint:
Un soldat de permís va dir que era un testimoni de terribles atrocitats en les parts ocupades de Polònia. Va veure com jueus despullats eren col·locats davant d'una trinxera molt llarga i sota les ordres de les SS eren disparats per Ukrainians en el clatell i com queien en la trinxera. Quan van omplir la rasa de terra se sentien crits procedents de persones encara vives. Aquestes atrocitats humanes eren tan terribles que alguns dels ucraïnesos, que van ser utilitzats com a eines, van patir crisis nervioses. Tots els soldats que tenien coneixement d'aquestes accions bestials d'aquests nazis sub-humans eren de l'opinió que el poble alemany ha d'estar tremolant en les seves sabates a causa de la retribució que ve. No hi ha càstig que fos prou dur per aplicar a aquestes bèsties nazis. Per descomptat, quan la retribució ve, els innocents hauran de patir amb ells. Però pel fet que el noranta per cent de la població alemanya és el culpable, directament o indirectament, de la situació actual, només podem dir que els que viatgen junts, estan junts. George Bush Presidential Library and Museum, Friedrich Kellner exhibit. Retrieved 2007-05-14
Després de la guerra