Mopsuèstia (; grec medieval: Mamista, Manistra; ; ; ; ; francès antic: Mamistra) fou una gran ciutat de l'Imperi Romà a la part oriental de Cilícia a la riba del riu Piramos (Pyramus), prop de la costa a una plana anomenada Ἀλήιον πεδίον, al camí de Tars a Issos. Fou una fortalesa i era ciutat en temps de Plini el vell que diu que era ciutat lliure. Els àrabs li van dir al-Massissa. A l'edat mitjana el nom va derivar en Mamista o Mamistra i més tard Messis, Mensis o Missis. Fou la moderna Misis, que abans de 1970 va canviar el seu nom a Yakapınar.
Història Història antiga Existia ja sota els selèucides quan va portar el nom de Selèucia del Pyramos (grec antic: Σελεύκεια προς τον Πύραμο; llatí: Seleucia ad Pyramum) però va quedar quasi abandona després de la conquesta romana el 64 aC si bé es devia repoblar aviat. Plini el Vell l'esment com a ciutat lliure amb el nom de Mopsos però el nom més habitual era Mopsuestia, que li dona entre altres Esteve de Bizanci i els geògrafs cristians. Les inscripcions mostren que va agafar el nom d'Adriana (Hadriana) sota l'emperador Hadrià (després del 115), Dècia (Decia) sota l'emperador Deci, i el nom d'altres emperadors. Constanci II hi va construir un pont sobre el Pyramos més tard reconstruït per Justinià I. El cristianisme hi fou introduït aviat i al ja s'esmenta un bisbe de nom Teodor, adversari de Pau de Samòsata. Hi van residir sant Auxenci (mort el 360) i el bisbe Teodor de Mopsuèstia (392-428) mestre de Nestori.
Període àrab Els àrabs van conquerir diverses viles a la província d'Armènia Quarta (Melitene) però no van ser poblades ni fortificades a causa de les incursions dels mardaïtes. Algunes fonts àrabs diuen que Abu Ubayda es va apoderar de la ciutat, que van anomenar al-Massisa, així com de Tars; altres fonts diuen que el conqueridor fou Maysara ibn Masruk, lloctinent d'Anu Ubayda, que hauria arribat fins a Zanda (637). Heracli (610-641), davant el perill dels musulmans, va despoblar la regió entre Antioquia de l'Orontes i Mopsuèstia per crear una zona buida fins a Tars. Muàwiya I en la campanya d'Amòrion (Ammuriyya) el 645/646 va trobar ja buida la zona; el 651/652, després de la retirada de Darawliyya (Dorilèon a la regió de Frígia) va fer destruir totes les fortaleses gregues fins a Antioquia de l'Orontes. Durant la revolta de Síria contra el califa Abd-al-Màlik ibn Marwan (685–705), Constantí IV Pogonatos (668-685) va atacar la ciutat el 684 i la va ocupar. Yahya ibn al-Hakam va marxar el 696 contra Mardj al-Shahm, la planta entre Malatya (Melitene) i al-Massisa. A la campanya de l'estiu del 703, Abd-Al·lah ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan, va recuperar Mopsuèstia i va reconstruir la ciutadella i el 704 hi va establir una guarnició que va incloure 300 homes de xoc; a un turó proper es va construir una mesquita; una església cristiana va esdevenir magatzem. En els anys següents a l'hivern hi vivien fins a 1500 o 2000 soldats. Abd Allah hauria mort a Mopsuèstia o al-Massisa el 715 segons Miquel el Sirià. El 704 Yazid ibn Jubayr va marxar contra Sis, però fou rebutjat pel príncep Heracli, germà de l'emperador Tiberi III.
Úmar ibn Abd-al-Aziz (717–720) volia destruir totes les fortificacions de la zona, però la seva mort ho va impedir; hi va fer una nova mesquita. Hixam ibn Abd-al-Màlik (724–743) va construir un raval (al-Rabad) i Marwan II ibn Muhàmmad (744–750) el barri d'al-Khusus a l'est del riu i va fer construir un mur. El pont de Djisr al-Walid hauria estat obra d'al-Walid II ibn Yazid (743-744) i connectava al-Massisa amb Adana (fou restaurat el 840). Entre el 743 i el 744 es van establir a la regió els zutt o zott, antecedents dels gitanos, que eren indis amb els seus ramats, els quals des del 670 havien estat instal·lats a la regió de Bàssora i que a causa dels problemes que provocaven en aquesta zona, foren portats a Cilícia per ser utilitzats en la cacera dels lleons que infestaven la regió del Jàbal al-Lukkam en aquella època.
El primer abbàssida va augmentar la guarnició de la població en 400 homes. El 757/758 es van reparar les muralles damnades en un terratrèmol l'any anterior, i es van instal·lar 8000 colons. Al-Baladhurí l'esmenta llavors amb el nom de Mamura. Es va construir una nova mesquita sobre un antic temple pagà. Sota al-Mansur la guarnició regular va pujar a 1.000 homes. Miquel el Sirià esment un arquebisbe de nom Job vers el 800. Harun ar-Raixid va construir el raval de Kafarbayya i va restaurar les muralles, però el 803 un terratrèmol va devastar la població i el 804 els romans d'Orient van envair la zona i la d'Ayn Zarba i es van emportar presoners als habitants de Tars. Harun ar-Raixid els va atacar i els va obligar a retirar-se. Segons at-Tabarí i Ibn al-Athir, el 806 els romans d'Orient van tornar a Ayn Zarba i van arribar a Kanissat però a la tornada foren atacats per la gent de Mopsuèstia que els va arrabassar tot el botí. Un fet similar l'esmenten els cronistes romans d'Orient que diuen que Fadl ibn Dinar s'emportava 500 presoners romans d'Orient que foren rescatats per la gent de Mopsuèstia, i ho situen el 771/772; com que en aquesta data la ciutat era musulmana, els fets estarien almenys mal datats i el relat àrab tindria més crèdit, ni que fossin fets diferents.
El 811 tornà a ser destruïda per un terratrèmol. Al-Mamun va passar per la ciutat i per Tars el març del 830 en la campanya contra l'Imperi Romà d'Orient; en revenja l'emperador Teòfil va atacar les dues ciutats i va fer 2000 presoners. Teòfil va fer l'expedició de Zibatra el 837 i va vèncer a la guarnició de Mopsuèstia. Al-Mútassim va atacar el 838 Amòrion amb les tropes d'al-Massisa manades pel general Bashir.
El 859 fou destruïda novament per un terratrèmol que va afectar tota la regió. Al-Mútamid va sortir d'al-Massissa el 900 i va tornar a Antioquia, Alep i Rakka. El 904/905 el grec Andrònic va marxar contra Màraix i els soldats de Mopsuèstia i Tars li van sortir a l'encontre manats per Abu-l-Rijal ibn Abi-Bakkar, que fou derrotat i mort. El 955/956 delegats de Tars, Adana i Massisa van acompanyar a un ambaixador grec que va signar amb l'hamdànida Sayf-ad-Dawla d'Alep un tractat de treva. Represa la guerra el 959, Sayf-ad-Dawla fou derrotat per Lleó Focas el 960 al congost de Küčük. Sayf-ad-Dawla va passar per al-Massissa per tornar a Alep.
Domini romà d'Orient L'emperador Nicèfor II es va apoderar el 963 de Tars i els habitants van fugir a al-Massisa que fou atacada pel domèstic Joan Tsimiscés (Yanis ibn al-Shimishkik al-Dumistik) que la va assetjar uns dies sense èxit, i mancat de queviures es va retirar, incendiant la vila veïna d'al-Mallun a la desembocadura del riu. L'emperador va tornar a la regió el novembre del 964 i va assetjar al-Massisa durant més de 50 dies, però mancat de queviures, el fred de l'hivern el va fer retirar a Cesarea. Finalment Joan Tsimiscés (armeni Kiur Žan) la va ocupar el 13 de juliol del 965; els habitants la van incendiar i van fugir a la veïna barriada de Kafarbayya a l'altre costat del riu; després d'un combat al pont els grecs van ocupar també la barriada i van fer presoners als habitants, que es diu que eren uns 200.000 (potser realment vint mil), que foren portats a les portes de Tars que estava assetjant Lleó, germà de l'emperador; els habitants de Tars espantats, es van rendir. Les portes de Tars i Massisa foren portades com a trofeu a Constantinoble.
Va restar un segle en mans dels romans d'Orient. Basili II hi va viure sis mesos (entre Mopsuèstia i Tars) abans d'anar a Armènia després de la mort (31 de març del 1000) del curopalata David de Taik, per rebre el seu domini en herència com s'havia pactat. El 1042 l'emperador Constantí IX Monòmac va enviar com a governador de Cilícia al príncep armeni Aplgharib, fill de Hasan i net Gagik de la casa dels Arzerunis. El 1071 la batalla de Mantziciert va deixar aïllada la regió. El 1085 Mopsuèstia estava en mans de Filàret Bracami, que se suposa que tenia el títol de curopalata (de sebast segons Miquel el Sirià) abraçant les terres de Tars a Malatya, Urfa i Antioquia de l'Orontes, però en els cinc anys següents els seljúcides van ocupar Tars, Mopsuèstia, Ayn Zarba i altres poblacions de Cilícia. Al setembre de 1097 Mopsuèstia fou assetjada durant un dia i ocupada a l'assalt pels croats manats per Tancred d'Hauteville al que havia convidat a aquesta expedició el príncep Oshin III de Lambron; els habitants foren massacrats i es va fer un gran botí. El comte Balduí de Boulogne que s'havia barallat amb Tancred, el va seguir amb el cap de la flota Guinemar de Boulogne i va establir el campament en un part prop del riu; d'allí Guinemar va marxar amb la flota cap al-Ladhikiyya i Balduí va enfrontar a Tancred que el va derrotar; Balduí va seguir cap a l'est. Tancred va dictar unes lleis als habitants de Mopsuèstia i va seguir a Balduí. El general romà d'Orient Tatikios, que anava amb l'exèrcit croat per prendre possessió de les conquestes per l'emperador (tal com s'havia pactat), va abandonar a Tancred el febrer del 1098 i va cedir a Bohemon les ciutats de Tursol (Tars), Mamistra (Mopsuèstia) i Addena (Adana) de les que Bohemon no es va fer càrrec fins a l'agost quan va entrar a Tars, Ayn Zarba i al-Massisa. Però per les negociacions que van seguir les viles van retornar a l'Imperi Romà d'Orient.
Els croats Tancred d'Hauteville va ocupar Mopsuèstia (Massisa) el 1101 (s'esmenta l'arquebisbe Bartolome) però el 1103 la va haver d'entregar (junt amb Tars, Adana i Ayn Zarba, a Bohemon I d'Antioquia que havia tornat del seu cautiveri a mans de l'emir Danishmend. El 1104 el general romà d'Orient Monastras es va apoderar de Longinias (Ayn Zarba o al costat), Tars, Adana i Mamista (error per Mopsuèstia/Mamistra). El 1107 Tancret d'Hauteville la va conquerir al general romano-armeni Aspietes. El tractat entre l'emperador Aleix I Comnè i Bohemon el setembre de 1108 va acordar finalment la ciutat al príncep d'Antioquia; una de les parts de la ciutat (a un o l'altre costat del riu) estava en ruïnes i sembla que era Kafarbayya. Joscelí de Courtenay i Balduí del Bourg es van aliar a Vasil Kogh de Kaysum en contra de Trancred i van rebre 800 homes del seu aliat, disposant també d'un contingent de petxenegs que havien estat de guarnició a Mopsuèstia/Mamistra pels romans d'Orient.
A l'època dels croats, Mamistra fou separada de la província eclesiàstica d'Anazarbe i erigida en metròpoli autocèfala. Isaac, germà de l'emperador Joan II Comnè, va anar a la cort del rei Levon o Lleó I d'Armènia Menor, que va casar a dos fills amb dos fills d'Isaac i els va donar en dot les viles de Msis i d'Adana, que no és clar com les havia adquirit. L'entesa no fou duradora i havent-se barallat amb els seus gendres, el 1132/1133 el rei armeni va ocupar Mamistra (Cinnamos i Simbaci Sparapet diuen expressament que la va conquerir als grecs) i Adana. Isaac i els seus fills van haver de fugir a territori del sultà seljúcida Masud ibn Muhammad. En aquest temps els armenis anomenaven a la ciutat Msis o Mises (Mamestia o Mamuestia). El 1136/1137 Msis va caure per traïció en mans de Ramon de Poitiers i Lleó I, presoner, va haver de renunciar al cap de dos mesos a la ciutat, a Adana i a Sarvantikar (Sawuran Kale?) per poder recuperar la llibertat. Però no va trigar gaires mesos a recuperar-les. Mentre l'emperador Joan II Comnè, germà d'Isaac, es va venjar de Lleó I i va enviar un contingent que va ocupar Tars, Adana i Mopsuèstia i va fer presoner a Lleó I, la seva dona, i els seus fills, que foren portats presoners a Constantinoble on el rei degué morir. Joan II va donar el govern de Cilícia a Coloman, fill de Boris i net del rei Coloman d'Hongria. A la mort de Joan II el 8 d'abril de 1143 a la plana de Mardj al-Dibadj, el va succeir el seu fill Manuel I Comnè que va fer portar el cadàver del seu pare a Mopsuèstia i el va fer baixar a la mar pel Pyramos sent embarcat fins a Constantinoble.
Regne de la Petita Armènia