El Khyber-Pakhtunkhwa, antigament anomenat la Província de la Frontera del Nord-oest (North-West Frontier Province, coneguda també com a NWFP, urdú śhumāl maġribī sarhadī sūbha شمال مغربی سرحدی صوبہ) és una divisió administrativa de primer nivell del Pakistan. Va ser creada el 26 d'abril de 1902. Una part en fou separada per formar les Àrees Tribals d'Administració Federal (Federally Administered Tribal Areas FATA) amb els territoris que abans eren de l'Afganistan delimitats per la línia Durand a l'acord de Parachinar el 12 de novembre de 1893 i l'annexió de les quals s'havia suposat temporal. Limita al nord-est amb Gilgit-Baltistan (Àrees Septentrionals), a l'est amb Azad Caixmir, a l'oest i sud-oest amb les FATA, i al sud i est amb Panjab i el Territori de la Capital Islamabad (Islamabad Capital Territory, al sud-est). La llengua més estesa és el paixtu (localment pakhto). La capital és Peshawar (localment Pekhawar). La proposta per rebatejar la província a Pakhtunkhwa va tenir el suport del Partit Popular del Pakistan i del Partit Nacional Awami. Finalment el 15 d'abril del 2010 el senat va aprovar la modificació de la constitució i la província fou rebatejada Khyber-Pakhtunkhwa (o Khyber Pakhtunkhwa).
Superfície i població Població històrica Cens Població Urbana 1951 4.556.545 11,07% 1961 5.730.991 13,23% 1972 8.388.551 14,25% 1981 11.061.328 15,05% 1998 17.743.645 16,87%
La població estimada el 2008 és de 20.215.000 habitants. Inclou almenys un milió i mig de refugiats de l'Afganistan. La superfície de la província és de 74.521 km².
Geografia miniatura|upright|Pic Makra Peak miniatura|esquerra|Muntanyes És a la frontera oriental de l'Afganistan, a l'altiplà iranià en una zona d'activitat sísmica. El pas de Khyber uneix la província amb l'Afganistan, encara que hi ha altres collades; el pont Kohalla és el pas principal que creua el Riu Jhelum. Al sud és un territori rocós i sec però cap al nord esdevé una plana verda i amb boscos. El clima és molt calorós l'estiu però gelat a l'hivern; tot i aquestos extrems l'agricultura, la principal i quasi única activitat, es pot realitzar amb èxit. Les muntanyes de Swat, Kalam, Dir (la part alta), vall de Naran i vall de Kaghan són de gran bellesa i atreuen a molts turistes de les regions veïnes i abans d'arreu del món (els conflictes actuals ha aturat aquesta corrent). Swat i Kalam són conegudes com la Suïssa del Pakistan, per la semblança de paisatges; el potencial turístic està encara per explotar. Els rius principals són el riu Kabul, el riu Swat, el riu Chitral, el Panjgora, el Bara, el riu Karam, el Gomal i el Zob.
Demografia miniatura|upright|Hazara Siran Valley al distrcite de Mansehra (2006) La llengua principal és el paixtu (parlat a l'oest i sud, i a les ciutats) seguit del hindko (a l'est i algunes ciutats com Abbottabad, Mansehra i Haripur. El seraiki i el balutxi es parlen al sud-est de la província. L'urdú és una llengua comuna però no tothom el parla.
El 99% dels habitants són musulmans, la gran majoria de tendència sunnita però amb una apreciable minoria de xiïtes i ismaïlites. Els kalashes del sud de Chitral han conservat la seva religió animista tradicional.
Les tribus inclouen: Paixtus Yusufzais, tanolis, khattaks, marwats, afridis, shinwaris, orakzais, bangash, mahsuds, mohmands, wazirs, gandapurs, swatis, tareens, jadoons i mashwanis. Altres Awans, gujars i diversos grups dàrdics entre els quals: khowars, kohistanis, shines (xines), torwalis, kalashes o kalamis. Refugiats afganesos Ghilzai (paixtus), durrani (paixtus), grups de parla dari (persa), d'ètnia tadjik i hazares
Administració Sota el president Ayub Khan les diverses províncies foren abolides i substituïdes només per dues entitats: Pakistan Occidental i Pakistan Oriental. Yahya Khan el 1969 les va restablir i va agregar els principats d'Amb, Swat, Dir, Chitral i el territori de Kohistan a la província, com a Àrees Tribals d'Administració Provincial (PATA) miniatura|Mapa dels districtes de la NWFP i de les FATA. La província va quedar en endavant dividida en tres parts: Àrees organitzades de la NWFP, Àrees Tribals d'Administració Provincial (PATA) i Àrees Tribals de les Regions Frontereres o Frontier Regions (FR) actualment cinc.
La província té una assemblea provincial legislativa monocameral de 124 escons dels quals el 2% (3 escons) estan reservats als no musulmans i 17% a les dones (22 escons). L'assemblea elegeix al ministre en cap que forma un gabinet que dirigeix els departaments amb els que la província té competències. El govern federal nomena un governador a la província, que actua com a cap constitucional provincial.
El 2001 es va introduir el sistema d'elecció de govern en els districtes (24 districtes) dirigits per un Zila Nazim o Major del districte ajudat per un oficial de coordinació encarregat de la burocràcia. Les seves competències estan descentralitzades i delegades successivament en els tehsils (subdivisions del districte), i les ciutats i union councils, cadascuna en els seus respectius àmbits, exercits per governs també elegits. La policia està organitzada per districtes amb un superior per tota la província.
Hi ha 24 districtes dels quals 18 són organitzats i 6 d'administració provincial; en aquestos hi participa el govern federal a través del President del Pakistan i el governador de la província. Les lleis de la província no s'apliquen a les PATA sense autorització del president del Pakistan.
Els 24 districtes són: Districte d'Abbottabad Districte de Bannu Districte de Batagram Districte de Charsadda Districte de Chitral Districte de Dera Ismail Khan Districte d'Hangu Districte d'Haripur Districte de Karak Districte de Kohat Districte de Kohistan Districte de Lakki Marwat Districte de Mansehra Districte de Mardan Districte de Nowshera Districte de Peshawar Districte de Swabi Districte de Tank Districte de Buner Districte de Malakand Districte de Swat Districte de Shangla Districte d'Upper Dir Districte de Lower Dir
Fins al 2000, quan les divisions foren abolides, els districtes estaven agrupats en divisions, que a aquesta província eren: Divisions de la província de la Frontera del Nord-oestDivisióÀrea (km²)Capital Divisió de Bannu 4.391 Bannu Divisió de Dera Ismail Khan 9.005 Dera Ismail Khan Divisió d'Hazara 17.194 Abbottabad Divisió de Kohat 7.012 Kohat Divisió de Malakand 29.872Saidu Divisió de Mardan 3.046 Mardan Divisió de Peshawar 4.001 Peshawar
Principals ciutats Abbottabad Bannu Batagram Daggar Charsadda Chitral Dera Ismail Khan Dir Hangu Haripur Havelian Kohat Kulachi Latamber Malakand Mansehra Mardan Nowshera Peshawar Shangla Swabi Swat Tank
Història Història antiga La població de la zona era índia fins al temps dels musulmans però tenia més connexions amb l'altiplà iranià que amb el subcontinent. Les primeres històries mostren als iranians com a senyors de la vall de l'Indus. En una data posterior al 516 aC el rei Darios Hystaspes va enviar al grec Scylax a explorar el curs del riu i va dominar a les races que vivien a l'oest de l'Indus i al nord de Kabul. Gandhara (que correspon a la regió de Peshawar) fou incorporada a l'imperi persa com a satrapia i els assakenoi i altres tribus al nord del gran riu van formar una segona satrapia especial, anomenada dels indis. Les dues satrapies van enviar tropes a Xerxes I de Pèrsia per a la invasió de Grècia
El 327 aC Alexandre el Gran va travessar l'Hindu Kush i va avançar cap a Nicea, on se li va unir Omphis, rei de Tàxila, i altres senyors. Llavors va despatxar part de les seves tropes per la vall de Kabul mentre ell mateix avançava cap a Bajaur i la Vall del Swat amb les seves tropes lleugeres. Cràter d'Orèstia va ordenar fortificar i repoblar Arigaion, probablement a Bajaur, que havia quedat abandonada pels seus habitants; després de derrotar els aspasians als que va fer quaranta mil presoners i 230.000 cebús de càrrega, Alexandre va creuar el Gouraios (Panjkora) i va entrar al territori dels assakenoi posant setge a Massaga, que va prendre per assalt. Ora i Bazira (potser Bazar) van caure a les seves mans; el poble de Bazira va fugir a la roca Aornos i Alexandre va fer a Embolima (potser Amb) la seva base i des d'allí va atacar la roca que fou capturada després d'una desesperada resistència; mentre s'havia rendit Peukelaotis (a la regió de Hashtnagar, a menys de 30 km al nord-oest de Peshawar) i Nicanor, un macedoni, fou nomenat governador o sàtrapa dels països a l'oest de l'Indus. Alexandre va creuar llavors aquest riu a Ohind o segons alguns autors una mica més avall a Attock.
Nicanor fou succeït com a sàtrapa per Filip que fou assassinat pels seus mercenaris grecs quan Alexandre va abandonar l'Índia i el govern va passar a Eudamos i Taxiles. A la mort d'Alexandre el 323 aC Porus es va apoderar de la baixa vall de l'Indus però fou assassinat a traïció per Eudamos el 317 aC. Eudamos va abandonar l'Índia i amb la seva sortida el poder macedoni es va extingir i Sandrocottus o Sandrakottos (Chandragupta), fundador de la dinastia maurya, es va apoderar del territori. El seu net Asoka va establir el budisme com a religió dominant a Gandhara i a Pakhli (el que després fou el districte d'Hazara) com mostren les inscripcions a la roca de Shahbazgarhi i Mansehra.
A la mort d'Asoka l'imperi no li va sobreviure gaire temps igual que a l'oest l'Imperi Selèucida perdia pistonada. Els governants grecs de Bactriana es van fer independents a la meitat del i Demetri I de Bactriana va conquerir el nord de l'Índia vers el començament del ; en la seva absència Eucràtides va usurpar el poder a Bactriana i finalment va derrotar Demetri a les seves possessions orientals (vers 170 aC).
Eucràtides fou assassinat (vers 145 aC), i en els següents quinze anys el país fou atacat per l'oest pels parts i pel nord pels escites fins que fou ocupat pels yuezhi
El clan kusana o kushana dels yuezhi, sota Kadfises I, va dominar extensos territoris al sud de la vall de Kabul; el seu fill Kadfises II va coinquerir el nord-oest de l'Índia que va governar a través dels seus generals. Successors seus foren Kanishka I, Huvishka i Vasushka o Vasudeva, dels quals el primer va dominar un territori que s'estenia a l'est fins a Benarés i al sud fins a Malwa i que abraçava també Bactriana i la vall de Kabul. La cronologia d'aquesta dinastia té algunes llacunes però estaria entre el segle I (vers 30) i el (vers 230). S'han trobat estàtues i baixos relleus d'aquesta època a Peshawar i Udyana (Buner).
La dinastia kushana va dominar la Vall de l'Indus i el modern Afganistan, fins que fou suplantada en aquestos territoris per Ki-to-lo, cap d'un clan yuezhi que havia restat a Bactriana però que es va haver de desplaçar al sud de l'Hindu Kush per la invasió dels Juan-Juan. Els successors de Ki-to-lo, que van governar la vall de Peshawar, són coneguts pels xinesos com Petits Yuezhi; el seu govern fou curt i van ser substituïts pels heftalites (Ye-ta-i-li-to o Ye-tha dels xinesos) que van establir un gran imperi des de Sinkiang a Pèrsia incloent la vall de Kabul; els romans d'Orient els anomenaven Huns Blancs; van fer la guerra contra els sassànides i sota Toramana i Mihirakula van dominar el nord de l'Índia amb capital a Sagala, que podria ser Sialkot al Panjab. Mihirakula va penetrar profundament a l'Índia però vers 528 fou derrotat per una confederació de prínceps hindús encapçalada per Yasodharman, i fou expulsat cap al Panjab i la vall de l'Indus.