Els Jocs Olímpics d'Hivern de 1976, oficialment anomenats XII Jocs Olímpics d'Hivern, es van celebrar a la ciutat d'Innsbruck (Àustria) entre els dies 4 i 15 de febrer de 1976. Hi participaren un total de 1.123 esportistes (892 homes i 231 dones) de 37 comitès nacionals que competiren en 8 esports i 37 especialitats.
A conseqüència de la massacre realitzada en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1972 a la ciutat de Múnic (Alemanya Occidental) s'incrementà la seguretat en els Jocs.
Ciutats candidates En la 69a Sessió del Comitè Olímpic Internacional (COI) realitzada a Amsterdam (Països Baixos) el 12 de maig de 1970 s'escollí la ciutat de Denver (Estats Units) com a seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1976 per davant de: Història dels vots per escollir les seus olímpiques
Jocs Olímpics d'Hivern de 1976 Ciutat CONRonda 1Ronda 2Ronda 3Denver292939Sitten183130Tampere128-Vancouver-Garibaldi9--
Canvi de seu El 15 de novembre de 1972 el comitè organitzador dels Jocs decidí fer-se enrere i renuncià a la realització dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1976 a la ciutat de Denver. El motiu fou la pèrdua de la votació del dia 7 de novembre, en la qual els ciutadans de l'estat de Colorado es van negar a utilitzar diners públics per a la realització dels Jocs. Colorado only state ever to turn down Olympics The Games that got away
Davant d'aquest contratemps el Comitè Olímpic Internacional decidí atorgar els Jocs a la ciutat de Whistler, població canadenca situada a la Colúmbia Britànica. La ciutat però decidí renunciar a la invitació a conseqüència de les eleccions de la regió canadenca.
Immediatament Salt Lake City s'oferí a realitzar els Jocs, el COI però declinà l'oferiment i oferí la realització dels Jocs a la ciutat d'Innsbruck (Àustria) el 5 de febrer de 1973, ciutat que ja havia estat seu en els Jocs Olímpics d'Hivern de 1964.
Comitès participants En aquests Jocs Olímpics participaren un total de 1.123 competidors, entre ells 892 homes i 231 dones, de 37 comitès nacionals diferents.
Aquesta fou l'última vegada que la República de la Xina pogué participar amb aquests nom en uns Jocs, ja que el reconeixement de la República Popular de la Xina com a govern legítim de la Xina forçà el canvi de nom del comitè de la Rep. de la Xina pel de la Xina Taipei. En aquests Jocs van participar per primera vegada Andorra i San Marino, retonaren Islàndia, Turquia i Xile i deixaren de participar Corea del Nord, Filipines i Mongòlia.
(5) (8) (8) (74) (4) Bulgària (29) (55) (3) Espanya (4) (107) (47) (36) Grècia (4) (3) 20px|Iran Iran (4) (8) (57) Iugoslàvia (27) (58) (9) (1) (5) (42) (7) (57) (60) (71) (41) Rep. de la Xina (6) Romania (32) (39) (60) (2) (9) (58) (78) (5)
Esports disputats Un total de 8 esports foren disputats en aquests Jocs Olímpics, realitzant-se un total de 37 proves. Sense grans modificacions en el programa oficial dels Jocs respecte als anteriors i amb la incorporació de la categoria de dansa en el patinatge artístic sobre gel, en aquesta edició no hi hagué cap esport de demostració.
50px|Anells Olímpics Esports als Jocs Olímpics d'Innsbruck'''''' Biatló | Bobsleigh | Esquí alpí | Esquí nòrdic (combinada nòrdica, esquí de fons, salt amb esquís) | Hoquei sobre gel | Luge | Patinatge artístic | Patinatge de velocitat
Fets destacats miniatura|Segell commeoratiu de la Unió Soviètica amb motiu dels Jocs. Es construí un nou peveter olímpic per a la realització d'aquests Jocs, que juntament amb el que s'havia construït per a la realització dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1964 estigueren encesos al llarg de tots els Jocs. Aquests Jocs foren els primers Jocs Olímpics d'Hivern en tenir una mascota olímpica oficial, l'Schneemann, un ninot de neu. Les grans vencedores dels Jocs foren la patinadora soviètica Tatiana Avérina, que aconseguí guanyar quatre medalles en el patinatge de velocitat sobre gel, i l'alemanya Rosi Mittermaier, que guanyà dues medalles d'or i una medalla de plata, aquesta última a 13 dècimes de la primera classificada. En aquests Jocs feu el seu debut la prova de dansa en el patinatge artístic sobre gel. El britànic John Curry aconseguí la puntuació més elevada fins al moment en la prova masculina d'aquest esport. El nord-americà Terry Kubicka es convertí en el primer, i únic, patinador en realitzar un salt mortal en uns Jocs.En finalitzar els Jocs aquesta figura acrobàtica fou eliminada del programa oficial, passant a realitzar-se únicament en competicions no oficials L'Alemanya Oriental aconseguí guanyar el primer dels seus tres títols consecutius en la prova de bobsleigh a quatre. La Unió Soviètica guanyà per quarta vegada consecutiva la competició d'hoquei sobre gel. El Canadà, com en els Jocs anteriors, refusà enviar un equip a la competició. El bobsleigh i el luge compartiren, per primera vegada, la mateixa instal·lació.
Medaller
Deu comitès amb més medalles en els Jocs Olímpics de 1976. País amfitrió ressaltat. Jocs Olímpics d'Hivern de 1976 50px|Anells Olímpics Posició País Or Plata Bronze Total1 13 6 8 272 7 5 7 193 3 3 1 74 3 3 1 75 2 5 3 106 2 4 1 77 2 2 2 68 1 3 1 59 1 2 3 610 1 2 1 4
Medallistes més guardonats Categoria masculina Nom CON Disciplina Or Plata Bronze TotalHans van HeldenPatinatge de velocitat0033Bernhard GermeshausenBobsleigh2002Nikolay KruglovBiatló2002Meinhard NehmerBobsleigh2002Ivar FormoEsquí de fons1102Piet KleinePatinatge de velocitat1102Sten StensenPatinatge de velocitat1102
Categoria femenina Nom CON Disciplina Or Plata Bronze TotalTatiana AvérinaPatinatge de velocitat2024Rosi MittermaierEsquí alpí2103Raïssa SmetàninaEsquí de fons2103Helena TakaloEsquí de fons1203Sheila YoungPatinatge de velocitat1113
Notes
Vegeu també
Comitè Olímpic Internacional Jocs Olímpics
Enllaços externs www.aafla.org - programa oficial