Aquella temporada, Gilles Burgat esdevingué el primer pilot a guanyar el campionat del món amb una motocicleta italiana, concretament la SWM. A més a més, Burgat guanyà el títol a només 19 anys, en la seva segona temporada al campionat, essent el pilot més jove a aconseguir-ho fins aleshores (Bernie Schreiber l'havia guanyat a vint anys el ). Aquell fou el primer i únic títol tant per al francès com per a SWM.

A certa distància de Burgat, els tres següents classificats van mantenir una ajustada lluita pel subcampionat fins a la darrera prova de la temporada, Alemanya. Finalment, tots tres van quedar separats per un sol punt l'un de l'altre: Ulf Karlson (87), Yrjö Vesterinen (86) i Eddy Lejeune (85). Darrere seu, Manuel Soler. El català, ja adaptat a la , va obtenir tres victòries durant la temporada –tantes com Burgat–, però les diverses incidències que va anar patint durant el campionat (caigudes, avaries i altres) li van impedir d'aconseguir una classificació encara millor. Soler va començar el campionat liderant-ne la classificació provisional després de guanyar la primera prova puntuable, el Trial de Sant Llorenç, fins que Lejeune el va superar en guanyar a Bèlgica; Soler va tornar a guanyar més tard a Àustria i Alemanya, però no va poder puntuar en quatre proves i va quedar despenjat de la lluita pel títol. Tot amb tot, el seu cinquè lloc final era el millor resultat obtingut per un català al mundial fins aleshores.

Bernie Schreiber, clar favorit al títol, va travessar una temporada molt complicada a causa de la nova Italjet: si el model de l'any passat no era més que una Bultaco Sherpa T "maquillada", el del 1981, modificat a Itàlia, era més pesat i menys competitiu. L'americà no va poder guanyar ni una sola prova i acabà el campionat en sisena posició.

Pel que fa als catalans, aquell any va ser força reeixit no només per a Manuel Soler, sinó també per a Toni Gorgot, que va obtenir a Itàlia amb l'OSSA "groga" l'única victòria al mundial de la seva carrera, una victòria que fou també l'única al campionat de la marca catalana (, però, ja havia guanyat nombroses proves de l'anterior Campionat d'Europa amb Mick Andrews).

Novetats Després del petit parèntesi de l'edició anterior, en què la prova es traslladà a Olot, el Trial de Sant Llorenç tornà aquell any al seu escenari original, Sant Llorenç del Munt, per bé que en aquesta ocasió es va celebrar als contraforts del vessant nord del massís, fora ja dels límits del Parc Natural i dins la comarca del Bages, amb centre a Mura. En aquest nou escenari, amb el terreny encara amb els efectes d'una intensa nevada de feia poc, Soler va obtenir una ajustada victòria sobre Eddy Lejeune (empatats a punts, la victòria es va decidir pel major nombre de zeros).

Pel que fa als canvis de marca, el més significatiu va ser el d'Yrjö Vesterinen, que tornà a Bultaco, malgrat la crisi que travessava l'empresa, després d'un any amb Montesa el 1980. També canvià a la marca catalana John Reynolds, després d'haver començat la temporada amb Suzuki. Per la seva banda, Rob Shepherd es va trobar sense moto en no renovar-li el contracte Honda i va passar a pilotar les de Mick Andrews, tot i que ara centrat en el campionat britànic. Honda es quedà només amb Eddy Lejeune per a seguir el mundial, al costat del japonès Kiyoteru Hattori.

Per primera vegada des de la instauració del campionat el 1964 com a Challenge Henry Groutards, cap britànic no va acabar entre els cinc primers classificats. El millor va ser Martin Lampkin, desè amb la SWM.

Sistema de puntuació

Calendari Ronda Data ProvaLloc Guanyador1 22 de febrer Mura Manuel Soler2 1 de març Aywaille Eddy Lejeune3 7 de març Newtownards Eddy Lejeune4 15 de març Gran Bretanya Bainbridge Ulf Karlson5 17 de maig Les Rousses Gilles Burgat6 24 de maig Cuorgnè Toni Gorgot7 31 de maig Spital am Semmering Manuel Soler8 14 de juny Watkings Glen Gilles Burgat9 8 de setembre Espoo Yrjö Vesterinen10 13 de setembre Älvängen Ulf Karlson11 20 de setembre Ricany Gilles Burgat12 27 de setembre Gefrees Manuel Soler

Classificació final Posició Pilot Motocicleta Punts1 Gilles Burgat SWM 1222 Ulf Karlson Montesa 873 Yrjö Vesterinen Bultaco 864 Eddy Lejeune Honda 855 Manuel Soler Montesa 766 Bernie Schreiber Italjet 667 Charles Coutard Montesa 528 Toni Gorgot OSSA 499 Jaume Subirà Fantic 3510 Martin Lampkin SWM 3216 Pere Ollé Montesa 920 Albert Juvanteny OSSA 1

Galeria

Referències

Bibliografia

Categoria:Edicions del Campionat del Món de trial Categoria:Competicions motociclistes del 1981