Yrjö Vesterinen (Bultaco) va guanyar el seu segon campionat consecutiu després de protagonitzar una llarga batalla pel títol amb els membres de l'equip oficial de , Malcolm Rathmell i Ulf Karlson i l'altre oficial de Bultaco, Martin Lampkin.

Rathmell va protagonitzar una primera fase del campionat fulgurant en guanyar les tres primeres proves (Irlanda, Gran Bretanya i Bèlgica), mentre que els seus principals rivals hi obtenien resultats discrets. A partir de la quarta prova (el Trial de Sant Llorenç), però, Vesterinen i Karlson van començar a millorar alhora que Rathmell afluixava i encadenava quatre resultats decebedors. Malgrat l'intent de recuperar el terreny perdut a partir del Canadà, Rathmell ja no va poder acostar-se prou a Vesterinen, que s'escapà al capdavant de la classificació. Arribats a la darrera prova de la temporada, Suïssa, Vesterinen duia 10 punts d'avantatge sobre Lampkin i 14 sobre Rathmell, de manera que tots tres mantenien opcions al títol. En quedar-hi sisè, el finlandès es va proclamar campió amb 6 punts d'avantatge envers el subcampió, Karlson, qui en guanyar a Suïssa va superar Rathmell a la classificació general per un sol punt. Martin Lampkin, quart classificat final i segon de Bultaco, quedà finalment a dos punts de distància de Rathmell.

Un dels protagonistes del campionat des de feia anys, Mick Andrews (quart el 1976), va patir aquell any diversos problemes tècnics a la seva i no va poder passar de la tretzena posició final. Les seves relacions amb la marca japonesa començaren a empitjorar fins que, l'any següent, va decidir tornar a .

Novetats Un dels fets més destacats d'aquella temporada va ser la primera victòria d'una motocicleta de quatre temps al campionat, aconseguida per Rob Shepherd amb la seva Honda RTL 360 al trial de Finlàndia. L'anglès, en la seva primera temporada amb Honda, va acabar el mundial en cinquè lloc, un èxit sense precedents per a una motocicleta d'aquella mena. Un altre anglès que va sorprendre va ser John Reynolds, qui en el seu primer any amb OSSA va començar el mundial com al segon en discòrdia: Amb un ajustat segon lloc a Irlanda i un de quart a Gran Bretanya, Reynolds se situà darrere de Rathmell a la classificació provisional. A partir de la tercera prova, però, no va tornar a puntuar i finalment acabà el mundial en l'onzena posició final.

D'altra banda, tres pilots de Bultaco obtingueren també resultats destacables durant la temporada: Charles Coutard aconseguí dues victòries consecutives als Estats Units i el Canadà i Manuel Soler va quedar segon a Gran Bretanya per darrere de Malcolm Rathmell, obtenint el seu millor resultat fins aleshores justament a la meca del trial en aquells moments. Tanmateix, el més prometedor de tots va ser Bernie Schreiber, que va debutar al mundial aquell any a només 18 anys i tot i així obtingué dos podis (tercer al Trial de Sant Llorenç i segon a Alemanya) i acabà la temporada en setè lloc.

A mitjan temporada, l'alemany Felix Krahnstöver va fitxar per KTM per tal de començar a provar el seu prototip de trial en competició.

Canvis en el sistema de penalització L'any 1977 entrà en vigor als trials puntuables per al Campionat del Món el nou sistema de penalització vigent actualment, incloent com a novetat els "dos peus" que es penalitzen amb 2 punts. Aquest sistema feia pocs anys que ja s'aplicava al Regne Unit i en algunes proves d'altres països.

El nou sistema, doncs, aplica ara el següent barem de puntuació:

Punts Falta0 --1 1 peu2 2 peus3 3 o més peus5 fiasco

Nota.- Fins a l'any 1976 s'aplicava el sistema de penalització clàssic, que considerava el següent barem de puntuació:

Punts Falta0 --1 1 peu3 2 o més peus5 fiasco

Sistema de puntuació

Calendari Ronda Data Prova Lloc Guanyador1 12 de febrer Newtownards Malcolm Rathmell2 19 de febrer Gran Bretanya Rhayader Malcolm Rathmell3 27 de febrer Bilstain Malcolm Rathmell4 6 de març Matadepera Yrjö Vesterinen5 13 de març Sancerre Ulf Karlson6 20 de març Bielefeld Martin Lampkin7 29 de maig Port Huron Charles Coutard8 5 de juny Chicoutimi Charles Coutard9 28 d'agost Huddinge Ulf Karlson10 4 de setembre Ekenäs Rob Shepherd11 18 de setembre Rícany Yrjö Vesterinen12 25 de setembre Oberiberg Ulf Karlson

Classificació final Posició Pilot Motocicleta Punts1 Yrjö Vesterinen Bultaco 1072 Ulf Karlson Montesa 1013 Malcolm Rathmell Montesa 1004 Martin Lampkin Bultaco 985 Rob Shepherd Honda 686 Charles Coutard Bultaco 637 Bernie Schreiber Bultaco 538 Manuel Soler Bultaco 309 Nigel Birkett Suzuki 2610 Marland Whaley Honda 2025 Jaume Subirà Montesa 1

Referències

Bibliografia

Categoria:Edicions del Campionat del Món de trial Categoria:Competicions motociclistes del 1977