miniatura|Escut del regne de Castella des de 1390 fins al El que segueix és una llista cronològica dels sobirans castellans, des de la formació vers l'any 930 del comtat de Castella fins a la posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el Regne de Lleó; i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.
Castella dividida en comtats El Regne de Lleó estava dividit en districtes territorials denominats commisa. El comte, subordinat del rei, era el títol personal conferit pel sobirà pel qual governava diversos commisa formant un territori més extens. El títol comtal era personal amb independència del territori assignat.
Comtat de Castella Rodrigo - ca. 860-ca. 870 Diego Rodríguez "Porcelos" - 873-885 ¿? Munio Núñez - ca. 899-ca. 901, senyor d'Amaya i Castrogeriz. Gonzalo Téllez - ca. 901-ca. 904, comte de Cerezo i Lantarón. Munio Núñez, - (2a vegada) ca. 904-ca. 912, senyor d'Amaya i Castrogeriz. Gonzalo Fernández - ca. 912-d. 915, senyor de Lara, comte de Burgos. ¿Fernando Ansúrez? o ¿Fernando Díaz? - a.917-ca. 920 Nuño Fernández - ca. 920-d. 927 Fernando Ansúrez - ca. 929Comtat de Burgos Sorgí com una divisió a Castella Gonzalo Fernández - ca. 899-912, senyor de Lara. Gonzalo Téllez - 912-915 Munio Vélaz - 915-922 Nuño Fernández - 922-d. 927 Gutier Núñez - 931, comte de Burgos.Comtat d'Àlaba
Els títols emprats pels comtes al govern d'Àlaba eren els de comtes a Àlaba, a Lantarón i a Cerezo. Rodrigo - ca. 860-ca. 870 Vela Jiménez - ca. 882-ca. 897 Gonzalo Téllez - ca. 897-ca. 919, comte a Lantarón, comte de Cerezo. Munio Vélaz - ca. 919 Fernando Díaz - ca. 923 Álvaro Herraméliz - ca. 929-931, comte de Lantarón i Àlaba.
Comtat hereditari de Castella miniatura|Escultura de Ferran González a l'arc de Santa Maria de Burgos
Dinastia dels Lara La família Lara aconsegueix unificar els comtats de Burgos, Castella, Lantarón i Cerezo, així com el comtat d'Àlaba, formant el gran comtat de Castella. Ferran González (1a vegada) - 931-944. Nomenat comte de Lara per Alfons IV de Lleó des de 929.
Dinastia dels Ansúrez Ansur Fernández (electo) - 944-945, també comte de Monzón
Dinastia dels Lara Ferran González (2a vegada) - 945-970 Garcia I el de Les mans blanques - 970-995 Sanç I Garcia el dels Bons furs - 995-1017 Garcia II l'Infant - 1017-1028.
Casa de Navarra o dinastia Ximena El 1028, el rei de Pamplona Sanç III es feu amb el govern del comtat com a rei, pel dret de la seva esposa Múnia I, i designà al seu fill Ferran com a comte el 1029.Martínez Díez, Gonzalo (2007). Sancho III el Mayor: rey de Pamplona, Rex Ibericus. Marcial Pons Historia, p.150.
{| width=90% class=wikitable ! width=10% | Imatge ! width=15% | Nom ! width=15% | Naixement ! width=10% | Inici ! width=10% | Final ! width=40% | Comentaris |- |align=center|80px |align=center|Ferran I de Lleó el Magne |align=center| ca. 1016 |align=center|1029 |align=center|1065 |align=left|Rei de Lleó (1037-1065). Com a rei de Lleó, es va reservar el territori de Castella personalment, sent administrat per oficials.
Regne de Castella Dinastia Ximena A la seva mort, Ferran I de Lleó va llegar al seu primogènit Sanç II el seu estat patrimonial, el comtat de Castella, elevat a la categoria de regne. El 1071, Sanç II de Castella i el seu germà Alfons VI de Lleó es van repartir el regne del seu germà Garcia de Galícia. Al començament de 1072, a la batalla de Golpejera, Sanç va derrotar i va aconseguir apoderar-se dels territoris del seu germà Alfons VI de Lleó, restaurant els territoris del regne de Lleó del seu pare, Ferran I. Després de la seva mort al setge de Zamora, el va succeir el seu germà Alfons VI i el seu regne es va mantenir fins a la mort del seu net, Alfons VII, qui llegà el regne de Castella al seu fill major, Sanç III.
{| width=90% class=wikitable ! width=10% | Imatge ! width=15% | Nom ! width=15% | Naixement ! width=10% | Inici ! width=10% | Final ! width=40% | Comentaris |- |align=center|80px |align=center|Sanç II el Fort |align=center| ca. 1037 |align=center|1065 |align=center|1072 |align=left|Rei de Galícia (1071-1072)Rei de Lleó (1072)
Casa de Borgonya Imatge Nom Naixement Inici Final Comentaris80pxSanç III el Desitjat Toledo, 113411571158 Germà de Ferran II de Lleó80pxAlfons VIII el Noble Sòria, 11 de novembre de 115511581214Regències de:
Manrique Pérez de Lara (1158-1164) Nuño Pérez de Lara (1164-1169)Procter, Evelyn S. (2010). Curia and Cortes in León and Castile 1072-1295. Cambridge University Press. p.74. 80pxEnric I Valladolid, 14 d'abril de 120412146 de juny de 1217Regències de: Leonor Plantagenet (1214) Berenguera de Castella (1214-1215) Álvaro Núñez de Lara (1215-1217)VV.AA. (1862). Historia general de España i de sus Indias: desde los tiempos más remotos hasta nuestros días.... 3. Librería española. p.363.80pxBerenguera I Segòvia, 1 de juny de 11806 de juny de 12171 de juliol de 1217Rivero, Isabel (1982). Compendio de historia medieval española. Ediciones AKAL. p.171. . Es casà amb Alfons IX de Lleó. Abdicà a favor del seu fill Ferran.
Corona de Castella miniatura|Amb Ferran III, els regnes de Castella i de Lleó quedaren units definitivament. A la imatge, representació del rei a l'Índex de Privilegis Reials de Santiago de Compostel·la. La corona de Castella, com a entitat històrica, se sol considerar que comença amb l'última i definitiva unió dels regnes de Lleó i Castella l'any 1230, després de la coronació de Ferran III com a rei de Lleó. El dit Ferran III el Sant hereta Castella, per renúncia de la seva mare i posteriorment adquirex Lleó mitjançant un pacte amb les seves germanes Sança i Dolça, les quals havien rebut el regne del seu pare Alfons IX de Lleó.
Casa de Borgonya {| width=90% class=wikitable ! width=10% colspan=2 | Imatge ! width=15% | Nom ! width=15% | Naixement ! width=10% | Inici ! width=10% | Final ! width=40% | Comentaris |- |align=center colspan=2 |80px |align=center|Ferran III el Sant |align=center|Peleas de Arriba (Zamora) o Bolaños de Calatrava (Ciudad Real), 5 d'agost de 1199 |align=center|1217 |align=center|1252 |align=left|Rei de Lleó a partir de 1230. |- |align=center colspan=2 |80px |align=center|Alfons X el Savi |align=center| Toledo, 23 de noviembre de 1221 |align=center|1252 |align=center|1284 |align=left|Deposat del govern pel seu fill Sanç .Muñoz Machado, Santiago (2002). Los grandes procesos de la historia de España. Editorial Critica. p.40. .de Francisco Olmos, José María; Novoa Portela, Feliciano (2008). Historia i evolución del sello de plomo. Real Academia Matritense de Heráldica i Genealogía. p.86. . Guerra civil (1282-1284) |- |align=center colspan=2 |80px |align=center|Sanç IV el Brau |align=center| Valladolid, 12 de maig de 1258 |align=center|1284 |align=center|1295 |align=left|Alfons de la Cerda, pretendent al tron. Amb el suport d'Alfons III d'Aragó fou proclamat rei de Castella a Jaca el 1288;Ortiz i Sanz, Joseph (1797). Compendio Cronológico De La Historia De España: Desde Los Tiempos Mas Remotos, Hasta Nuestros Días. 4. Imprenta Real, p.221. però les seves aspiracions foren aparcades pel tractat de Monteagudo (1291).Ortega Villoslada, Antonio (2008). El reino de Mallorca i el mundo Atlántico, 1230-1349: evolución político-mercantil. Netbiblo. p.52. .Suárez Fernández, Luis (1976). Historia de España antigua i media. 1. Ediciones Rialp. p.213. .Menjot, Denis (2002). Murcie castillane: une ville au temps de la frontière : (1243-milieu du XVe s.). Casa de Velázquez. p.231. . |- |align=center colspan=2 |80px |align=center|Ferran IV l'Emplaçat |align=center| Sevilla, 6 de desembre de 1285 |align=center|1295 |align=center|1312 |align=left|Regència de María de Molina (1295)Regència d'Enric de CastellaVV.AA. (1862). Historia general de España i de sus Indias: desde los tiempos más remotos hasta nuestros días.... 3. Librería española. p.629.). (1295-1301)Alfons de la Cerda, rei rival de Castella (1296-1304) proclamat a Sahagún, però no ho fou a Lleó, on es feu proclamar com a rei davant de Ferran IV, l'infant Joan de Castella el de Tarifa.Ferrer i Mallol, Maria Teresa (2005). Entre la paz i la guerra: la Corona catalano-aragonesa i Castilla en la Baja Edad Media. CSIC. p.33. .Muñoz Machado, Santiago (2002). Los grandes procesos de la historia de España. Editorial Critica. p.44. .de Ayala Martínez, Carlos; Buresi, Pascal; Josserand, Philippe (2001). Identidad i representación de la frontera en la España medieval, siglos XI-XIV. Casa de Velázquez, Universidad Autónoma de Madrid. p.29. . En guerra civil (1296-1304)Ferrer i Mallol, Maria Teresa (2005). Entre la paz i la guerra: la Corona catalano-aragonesa i Castilla en la Baja Edad Media. CSIC. p.35. .Masià i de Ros, Ángeles (1994). Relación castellano-aragonesa desde Jaime II a Pedro el Ceremonioso. 1. CSIC. pp.73, 99..Nieto Soria, José Manuel; López-Cordón, María Victoria (2008). Gobernar en tiempos de crisis: las quiebras dinásticas en el ámbito hispánico, 1250-1808. Silex Ediciones, p.347. . contra Ferran IV. La sentència arbitral de Torrellas significà el cessament de les seves pretensions castellanes.O'Callaghan, Joseph F. (1983). A history of medieval Spain. Cornell University Press. p.402. . |- |align=center colspan=2 |80px |align=center|Alfons XI el Justicier |align=center| Salamanca, 13 d'agost de 1311 |align=center|1312 |align=center|1350 |align=left|Regència de Pere de Castella i Joan de Castella (1313-1319).Manrique, Cayetano (1862). Historia de la legislación i recitaciones del derecho civil de España. 3. Imprenta Nacional. p.170. Regència disputada de María de Molina (1319-1321). Regència disputada de Felip de Castella (1321-1325).Cortés Martínez, Inmaculada (2006). Ibn Jaldún. El Mediterráneo en el siglo XIV: Auge i declive de los Imperios. La Península Ibérica. El entorno mediterráneo. Fundación El legado andalusí. p.83. .Fulgosio, Fernando (1869). Crónica de la provincia de Valladolid. Rubio. p.30. |- |align=center colspan=2 |80px |align=center|Pere I el Cruel o el Justicier |align=center|Burgos, 30 d'agost de 1334 |align=center|1350 |align=center|1366Weber, Georg (1853). Compendio de la Historia Universal. 1. Imp. de Díaz i Compañía. p.316. |align=left| |- |align=center colspan=2 bgcolor="#FBDDBD" |80px |align=center bgcolor="#FBDDBD" |Enric II el de les Mercès |align=center bgcolor="#FBDDBD" | Sevilla, 13 de gener de 1333 |align=center bgcolor="#FBDDBD" |1366 |align=center bgcolor="#FBDDBD" |1367 |align=left bgcolor="#FBDDBD" |De la casa de Trastàmara |- |align=center colspan=2 |80px |align=center|Pere I el Cruel o el Justicier |align=center| |align=center|1367 |align=center|1369 |align=left|En guerra civil contra Enric II, rei rival.Los Trastamara i la Unidad Española (1981). Ediciones Rialp. p.298. .
Casa de Trastàmara {| width=90% class=wikitable ! width=10% colspan=2 | Imatge ! width=15% | Nom ! width=15% | Naixement ! width=10% | Inici ! width=10% | Final ! width=40% | Comentaris |- |align=center colspan=2 |80px |align=center|Enric II el de les Mercès |align=center| |align=center|1367 |align=center|1379 |align=left|En guerra civil (1367-1369) contra Pere I |- |align=center colspan=2 |80px |align=center|Joan I |align=center| Épila (Saragossa) o Tamarit de Llitera (Osca), 1358 |align=center|1379 |align=center|1390 |align=left|Rei rival de Portugal (1383-1385)Consell de regència (desembre de 1383- setembre de 1384) durant la campanya del rei a Portugal.Campanya (1386-1388) de Joan de Gant i Constança de Castella, pretendents al tron.¡Mínguez Fernández, José María (2000). Alfonso VI: poder, expansión i reorganización interior. Editorial NEREA. p.33. |- |align=center colspan=2 |80px |align=center|Enric III el Malalt |align=center|Burgos, 4 d'octubre de 1379 |align=center|1390 |align=center|1406 |align=left|Consell de regència aprovat a les Corts de Madrid (1391-1392)Consell de regència aprovat a les Corts de Burgos (1392-1393) |-