Paul Néaoutyine (tribu de Saint-Michel, districte de Wagap, vall d'Amoa, Poindimié, 12 d'octubre de 1951) és un polític independentista canac de Nova Caledònia. Es llicencià en ciències econòmiques a la Universitat Lumière Lyon 2 el 1977. Tornà a Nova Caledònia i treballà com a professor auxiliar al liceu públic Lapérouse de Nouméa de 1979 a 1980 i de 1983 a 1985.
Historial polític Ja en aquells anys fou membre de «Foulards rouges » i del « Groupe 1878 », i fou un dels fundadors el 1975 del Partit per l'Alliberament Canac (Palika), primer partit obertament independentista radical. Aviat n'esdevingué un dels principals líders del moviment, i des del 1979 constituí la branca més intransigent del Front Independentista i el 1984 del FLNKS de Jean-Marie Tjibaou, de qui en fou director de gabinet durant els esdeveniments dels anys 1980. El 1988 fou nomenat per Palika com a cap de la delegació del FLNKS que va negociar amb el cap del RPCR Jacques Lafleur i amb l'estat, fruit de la qual foren els Acords de Matignon de 1988.
Després que el FLNKS abandonés la seva política de boicot a la participació electoral, fou elegit alcalde de Poindimié el 1989, i a les eleccions provincials de Nova Caledònia de 1989 fou elegit diputat per la Província del Nord i al Congrés de Nova Caledònia, càrrecs en què ha estat reescollit des d'aleshores. Després de la mort de Jean-Marie Tjo¡ibaou fou nomenat president del FLNKS el 24 de març de 1990. Degut als enfrontaments amb els membres d'Unió Caledoniana deixà el càrrec el 1995 i dins el FLNKS va promoure una nova coalició, la Unió Nacional per la Independència, que va aplegar Palikai els altres partits contraris a l'hegemonia d'Unió Caledoniana, amb la que es va presentar a les eleccions provincials de Nova Caledònia de 1995.
Com a líder indiscutible de Palika, va participar en l'Acord de Nouméa de 1998 i esdevingué un dels caps independentistes més partidaris de la negociació amb els caldoche, cosa que l'oposava cada cop més amb Unió Caledoniana. A les eleccions provincials de Nova Caledònia de 1999 tornà a presentar llistes diferenciades FLNKS-UNI a la Província del Nord i a les Illes Loyauté. Amb el suport de la FCCI de Léopold Jorédié fou nomenat president de la Província del Nord. En el seu càrrec, si bé el seu tarannà moderat i conciliador li ha reconegut alguns mèrits (redreçament de les finances provincials, desenvolupament del turisme, obertura de la transversal Koné-Tiwaka), ha estat acusat d'autoritari pels diputats d'UC. També ha promogut la creació de la Societat Minaire del Pacífic Sud per a explotar els recursos minaires de la província.
La deriva a postures més radicals d'Unió Caledoniana i del FLNKS el va aproximar encara més als altres components del front (UPM i RDO) en la defensa de l'Acord de Nouméa i en arribar a un acord amb el Reagrupament-UMP. A les eleccions presidencials franceses de 2007 va donar suport Ségolène Royal, però a les eleccions provincials posteriors no ha aconseguit la formació d'una llista única del FLNKS degut a l'allunyament de postures i la seva enemistat personal amb Pascal Naouna, cap d'Unió Caledoniana.
Enllaços externs Biografia de Paul Néaoutyine al web de la Província Nord Fitxa de Paul Néaoutyine al web del Congrés de Nova Caledònia Selecció d'articles de Les Nouvelles calédoniennes sobre Paul Néaoutyine
Categoria:Polítics de Nova Caledònia Categoria:Polítics oceànics Categoria:Polítics francesos del segle XXI Categoria:Polítics francesos nascuts al segle XX