La història del ferrocarril a Catalunya cobreix el desenvolupament del transport en tren a Catalunya. Va començar amb projectes que, emulant Anglaterra, volien implantar el ferrocarril al país. Més tard van donar lloc al primer viatge en tren a la península Ibèrica entre Barcelona i Mataró el 1848.
miniatura|El 1948 per celebrar el centenari del primer ferrocarril peninsular es construí una rèplica de "la Mataró" la primera locomotora que va circular. Actualment es troba al Museu del Ferrocarril de Catalunya, a Vilanova i la Geltrú miniatura|Tren inaugural del Ferrocarril de Valls Vilanova Barcelona. Podem veure una "carolina", locomotora de fabricació americana que fou adquirida pel Sr. Gumà, impulsor del ferrocarril i un amant del material americà. Durant molts anys va ser habitual veure aquestes locomotores circular per les terres catalanes.
Ferrocarrils de via ampla Els veritables protagonistes dels ferrocarrils de via ampla a Catalunya són els personatges i companyies privades que els van fer possibles. Podem trobar noms propis com Miquel Biada i Bunyol (ferrocarril Barcelona-Mataró), Francesc Gumà i Ferran (ferrocarril Valls-Vilanova-Barcelona), o Fèlix Macià i Bonaplata (ferrocarril Granollers-Sant Joan), que van haver de fer esforços titànics, a banda de gastar gran part de les seves fortunes, per aconseguir veure construïts els seus somiats ferrocarrils. Aquesta inversió totalment privada es va deure a la pràctica inexistència de subvencions públiques disponibles a Catalunya respecte altres zones de l'estat, tot i que cal a remarcar que el govern espanyol, pel tractat francoespanyol de 1904 que establia dues noves línies transpirinenques catalanes, va construir les línies de Ripoll-Puigcerdà i Lleida- La Pobla de Segur.
El primer ferrocarril ibèric: Barcelona - Mataró
miniatura|Foto presa als tallers de Mataró dels membres de les juntes del Fc. de Mataró i del Fc. de Granollers, en el moment de fusió per continuar la línia fins a Girona. La locomotora és la número 12 del Fc. de Barcelona a Granollers (Slaugther, 1958) que posteriorment va ser la nº 7 del Fc. Barcelona a Gerona. En un segon pla hi ha un vagó de segona i part d'un vagó de primera. Els orígens del ferrocarril a Catalunya es remunten a la primera meitat del . El primer ferrocarril a construir-se a l'Estat Espanyol fou entre Güines i L'Havana a Cuba (aleshores colònia espanyola). Allà va ser on Miquel Biada, un mataroní que havia fet "les Amèriques" amb èxit, fou convidat a la inauguració. Veient els avantatges d'aquest nou mitjà de transport es proposà connectar la seva vila natal, Mataró, amb Barcelona, la ciutat més important de Catalunya. Quan va tornar a Catalunya el seu projecte no va ser rebut amb gaire interès i es va veure obligat a recórrer a capital estranger per obtenir el finançament necessari. A Londres es va reunir amb un comerciant amic seu, Josep Maria Roca. A Roca li va seduir el projecte i va utilitzar els seus contactes per trobar el finançament. El 1843, quan ja tenien el projecte encarrilat, van sol·licitar la concessió del ferrocarril al govern espanyol, que van obtenir el 13 d'agost de 1843. Aleshores van crear la societat per a la construcció i explotació de la línia de tren. Després que Biada hagués de lluitar molt i superar moltes desconfiances, es va constituir la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Mataró el dia 6 de juny de 1845 davant notari a Barcelona. Finalment el primer ferrocarril de la península Ibèrica fou inaugurat el 28 d'octubre de 1848 sota una gran expectació. Lamentablement Biada no va poder veure com el seu somni es feia realitat, ja que va morir uns mesos abans de la inauguració.
Creació de la xarxa ferroviària Ferrocarril de Martorell i Tarragona miniatura|Estació del Ferrocarril de Sarrià de Barcelona a la Plaça de Catalunya el 1865. Es pot apreciar al fons a la dreta l'estació del Ferrocarril de Martorell. La Companyia dels Camins de Ferro del Centre de Catalunya el 14 de novembre de 1854 va posar en servei el ferrocarril de Barcelona fins a Molins de Rei. L'estació terminal a Barcelona era a la Rambla de Catalunya, cantonada amb Ronda Universitat, un lloc tan cèntric que atreia l'atenció dels curiosos i badocs que observaven com arribaven i marxaven els trens. Quan la companyia fou autoritzada a continuar la línia fins a Martorell va passar a denominar-se Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Martorell. Finalment el 1861 va obtenir la concessió fins a Tarragona des de Martorell, passant a denominar-se Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona
Ferrocarril de Sarrià
Popularment conegut com el tren de Sarrià, va ser construït per la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Sarrià. Va ser inaugurat l'any 1863 amb tracció a vapor i ample ibèric (1672 mm) per unir les dues poblacions. La línia va tenir aviat molt d'èxit. Tot i això l'any 1874 l'empresa, per acumulació de deutes, fou absorbida per una nova societat anomenada Ferrocarril de Sarrià a Barcelona (FSB). El 1905 s'electrificà i canvià l'ample de la via a internacional (1435 mm).
miniatura|Estació de Girona on es pot observar una locomotora de la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França Ferrocarril de Girona
La companyia Camins de Ferro de Barcelona a Granollers, abans d'inaugurar l'arribada del ferrocarril a Granollers el 23 de juliol de 1854, ja havia demanat la concessió per allargar la línia cap a Girona. Però topà amb la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Mataró que tenia les mateixes intencions, creant diverses pugnes entre les dues companyies. Finalment les companyies van unir esforços fusionant-se i creant la Camins de Ferro de Barcelona a Girona. Finalment, el 26 de gener de 1862 arribava el primer tren a Girona procedent de Barcelona.
Ferrocarril de Lleida a Tarragona
Va ser una de les primeres línies estudiades a Catalunya que es van construir. En un principi només es preveia el tram des de Tarragona fins a Reus, però els creditors francesos més ambiciosos el van fer arribar fins a Lleida. Van ser necessàries tres societats per aconseguir el seu objectiu. Al final es fusionaren creant la Companyia del Ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona. El 17 de juny de 1856 s'inaugurà el tram Tarragona-Reus i fins a gairebé 23 anys més tard, exactament el 19 de maig del 1879, no es va poder inaugurar l'últim tram fins a Lleida.
Ferrocarril de Saragossa miniatura|Estació terme de Barcelona del Ferrocarril de Saragossa, actualment part de l'Estació del Nord (Ferrocarrils del Nord), ara reconvertida en una estació d'autobusos i en equipaments públics Va ser construït per la Companyia del Ferrocarril de Saragossa a Barcelona, vinculada a Manuel Girona i Agrafel. Ubach i Soler, Tomàs M. «El Ferrocarril:La xarxa Catalana». Barcelona, KETRES Editora 1984
El 1852 es va atorgar una concessió que en permetia la construcció. Les obres van començar amb gran lentitud i no va ser fins a l'11 de febrer de 1855 que es va inaugurar el primer tram des de Montcada i Reixac fins a Sabadell. El dia 1 d'abril de 1860 es va inaugurar el tram fins a Lleida, essent la primera línia que unia dues capitals catalanes. Finalment el 17 d'agost de 1861 el rei va inaugurar l'arribada a Saragossa fent íntegrament tot el trajecte. L'estació terminal a Barcelona es trobava al carrer Vilanova. La façana de l'estació original encara es conserva (2008), formant part del lateral de l'estació del Nord.
miniatura|Obligació de la companyia TBF any 1887
TBF la gran companyia ferroviària catalana
Després de l'arribada del ferrocarril a Girona la companyia volia arribar fins a França. En aconseguir-ne la concessió va passar a denominar-se Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres (BFF). Encara que es van iniciar les obres, no va poder executar-les del tot en els terminis establerts i va decidir vendre's la concessió. Tot i aquest daltabaix, l'empresariat no va desistir de les seves intencions. Va entrar en converses amb la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona (TMB) per fusionar-se. Volien sumar forces per poder arribar fins a la frontera francesa. Així fou com 10 de desembre del 1875 es va crear la primera gran companyia ferroviària catalana anomenada Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (TBF).
La nova companyia va recuperar la concessió i va reprendre les obres amb força. Es van fer en tres anys i el dia 20 de gener del 1878 es va inaugurar la connexió internacional fins a Portbou i Cervera de la Marenda amb la presència de nombroses autoritats.
La TBF creà importants interconnexions entre les seves línies, estructurant una veritable xarxa ferroviària catalana. Alguns exemples són la creació de l'Estació de Sant Vicenç de Calders i la connexió de les línies del nord amb les del sud pel centre de Barcelona mitjançant la construcció de la cèlebre trinxera del carrer Aragó.
Ferrocarril de Sant Martí a Llerona i Sant Joan de les Abadesses
El 1844 fou projectada una línia de ferrocarril que permetés transportar el carbó que s'extreia de les mines d'Ogassa i Sant Martí de Surroca. Tingué diversos concessionaris i diverses companyies es comprometeren a construir-lo, però tots foren intents fallits. Als anys 70 del es començà a construir, però a un ritme molt lent a causa de la guerra carlina. Finalment el 8 de juliol de 1875 s'inaugurà el primer tram entre Granollers i Vic. L'estació de partida era la de Granollers, de la BFF explotadora de la línia Barcelona-Girona. Clara, Josep. «Història gràfica del tren de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses:». Girona, CCG Ed. 2005 El 1877 es creà la companyia del Ferrocarril i mines de Sant Joan de les Abadesses que explotaria la línia. El 20 de juny de 1880 s'arribà a Ripoll i finalment a Sant Joan de les Abadesses s'inaugurà l'arribada el 17 d'octubre d'aquell mateix any. En aquell moment la companyia havia de pagar peatge a TBF (abans BFF) per arribar a Barcelona, al passar per les seves línies. Per tal d'evitar el peatge va decidir construir un ramal per arribar-hi directament, aconseguint la concessió del ferrocarril de Sant Martí de Provençals a Llerona. Va ser escollit precisament Sant Martí (aleshores municipi independent de Barcelona) perquè la Ciutat Comtal considerava que ja tenia suficients terminals ferroviàries i va declinar tenir-ne una altra al seu terme municipal. El 1886 s'inaugurà el nou tram, però a l'any següent la companyia va fer fallida.
Ferrocarril de Vilanova i Valls El ferrocarril de Vilanova i la Geltrú va lligat estretament al nom de Francesc Gumà i Ferran. Gumà, un "americano" com Biada i que va tornar de Cuba amb una gran fortuna, tenia al cap, entre altres projectes, connectar Barcelona amb Vilanova i la Geltrú per la costa mitjançant el ferrocarril. En va obtenir la concessió, però sense cap mena de subvenció ni ajut. Això el va obligar, a part d'haver-hi de dedicar bona part de la seva fortuna, a buscar finançament exterior, especialment entre altres americanos. Finalment el 1878 es va fundar la Companyia dels Ferrocarrils de Valls a Vilanova i Barcelona (VVB) amb Gumà de director-gerent. El 29 de desembre de 1881 s'inaugurà amb gran solemnitat i amb l'anunci que allargarien la línia fins a Madrid, fent-la directa passant per Reus, Móra la Nova i Casp. Per fer aquesta nova línia crearen la Companyia dels Ferrocarrils Directes de Madrid i Saragossa a Barcelona obtenint-ne la concessió. El 1887 la VVB fou absorbida per la TBF.
Ferrocarril directe a Madrid