El Montseny és un massís muntanyós que forma part de la Serralada Prelitoral. Aquest massís ha gaudit d'una gran estima popular, des de fa més d'un segle, per raó de les seves riqueses paisatgístiques, naturals i històriques. Està situat en el límit entre les comarques del Vallès Oriental, la Selva i Osona, com una barrera entre la Depressió Prelitoral Catalana i la Plana de Vic. Està separat de les Guilleries per una fractura.
El Montseny està constituït per tres conjunts muntanyosos ben diferenciats: el Pla de la Calma; el turó de l'Home i les Agudes; i, finalment, el turó de Matagalls. Aquests tres conjunts estan units entre si per colls. El Pla de la Calma és un dels contraforts del massís i està situat a la part més occidental; s'uneix amb el turó de Matagalls (1.697,2 m) pel coll de Collformic. El turó de Matagalls està unit a la carena del turó de l'Home (1.705,8 m) i de les Agudes (1.705,4 m) pel coll de Sant Marçal, que constitueix la capçalera de la conca del riu Tordera.
Una gran part d'aquest massís es correspon amb l'espai protegit del Parc Natural del Montseny, establert l'any 1977 i gestionat per la Diputació de Barcelona des del 1977. Fins a l'any 1977 el Montseny no va ser classificat com a parc natural, gràcies al treball del Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Com a ratificació de l'interès de la zona, el 28 d'abril de 1978, la UNESCO (Programa Home i Biosfera) va declarar aquest parc reserva de la biosfera, i va donar peu que formi part d'una xarxa internacional de zones protegides representatives dels principals tipus d'ecosistemes mundials.
Geografia física miniatura|Mapa topogràfic del massís del Montseny, al centre, de color vermell. A la imatge s'hi aprecia: la plana del Vallès, al sud-oest i al sud; la Selva, a l'est; el massís de les Guilleries, al nord-est; la plana de Vic, al nord-oest, i l'altiplà del Moianès, a l'oest. miniatura|Vèrtex geodèsic al cim del Turó de l'Home miniatura|L'ermita de Sant Elies de Vilamajor, amb el turó de l'Home al fons miniatura|El Matagalls miniatura|Vèrtex geodèsic al cim del turó del Samont miniatura|El turó de Sant Elies (Sant Pere de Vilamajor) miniatura|El Massis del Montseny nevat miniatura|La riera de Vilamajor a l'altura de Sant Pere de Vilamajor miniatura|Montseny des del massís del Puigmal, a una distància de 70 quilòmetres al nord-oest.
Relleu i cims Per la seva altitud, destaquen dos grans conjunts muntanyosos: a la meitat oriental, el del turó de l'Home (1.705,8 m) i les Agudes (1.705,4 m), que constitueixen els cims més alts del massís i a sota els quals s'obre la vall de Santa Fe del Montseny.
+ Cims del massís Altura (msnm) Turó de l'Home 1.705,8 Les Agudes 1.705,4 Matagalls 1.697,2 Turó de l'Home Mort 1.677,9 Puig Sesolles 1.667,3 Puig Sacarbassa 1.658,8 Turó de la Bandera (Montseny) 1.658,3 Turó Gros 1.640,2 Puig Sacreu 1.626,2 Turó Sesportadores 1.603,3 Turó del Mig 1.581,8 Turó de Morera 1.576,6 Turó Gros d'en Pujol 1.551,1 Turó Gros (El Brull) 1.540,6 Turó de Sant Marçal 1.528,1 Turó del Faig Sec 1.487,0 Montllobar (Montseny) 1.460,2 Turó de Sant Segimon 1.407,2 Turó de Castellar 1.400,4 Turó d'en Bessa 1.393,3 Turó del Pla de la Barraca 1.382,5 Puig Drau 1.345,5 Turó de Sant Miquel 1.339,2 El Sui 1.318,5 Turó dels Esqueis 1.316,8 Turó de Morou 1.311,7 Turó del Socarrat 1.302,6 Roca Roja 1.293,3 Cim del Pou Nou 1.291,4 Turó de les Queredes 1.287,5 Turó del Faig de la Bandera 1.285,6 Turó del Poniol 1.279,3 Turó del Samont 1.272,5 Pedres Blanques 1.270,5 Turó de la Torre 1.269,0 Turó de la Terma d'en Planes 1.265,2 Turó del Pou d'en Sala 1.264,8 Roc de la Guardiola 1.252,8 Turó del Convent 1.247,8 Turó de les Dalles 1.244,1 Turó de l'Alzina Rodona 1.241,0 Turó d'en Cuc 1.236,8 Turó dels Maçaners 1.231,6 Roques de Santa Helena 1.227,4 Turó de l'Oriol 1.224,1 Turó de la Mosquera 1.216,3 Turó del Pi Novell 1.215,4 Turó de la Ventosa 1.214,7 Turó dels Ginebrons 1.207,6 Turó del Roquet 1.187,8 Turó de la Moixa 1.187* Puig Porquer 1.178,8 Roca Llancers 1.171,1 Castellfitó 1.166,3 Turó del Prat Fondo 1.165,9 Turó de la Cova 1.101,3 Matagalls Xic 1.068,6 Turó de Més Amunt 1.065,4 Turó de Tagamanent 1.055,9 Turó de les Païsses 1.051,9 Turó de del Mig 1.038,9 Turó de la Moixera 1.038,9 Turó de Palestrins 1.025,9 Turó de l'Oratori 1.024,8 Turó de les Calabruixes 1.020,7 Turó de Sant Elies 998,9 Puig Castellar 980,8 La Cuassa 967,1 El Turonet 966,7 Puig Cornador 859,7 Turó de l'Alzina Rodona 795,4 Turó de la Fontanella 780,8 Puig Cogull 780,7 Turó Saparera 761,2 Turó de la Coll de Murtra 730,7 Turó de la Moixa, no disponible al mapa topogràfic de Catalunya de l'ICC amb aquest nom.
Hidrografia Els principals cursos d'aigua que drenen el massís són la Tordera (al sud), la riera d'Arbúcies (a l'est) i el Congost (a l'oest).
+ Curs fluvial Denominació Desembocadura Riu La Tordera Mar Mediterrània Riu Riu Congost Riu Besòs Riera Riera d'Arbúcies Riu Tordera Riera Riera de l'Avencó Riu Congost Riera Riera de Brugueres Riera Giola Riera Riera de Cànoves o Vallforners Riu Mogent Riera Riera Major Riu Ter Riera Riera de Vallserena Riera de Vilamajor Riera Riera de Vilamajor Riu Mogent Torrent Remogent Riera Carbonell Torrent Sot de la Baga d'en Cuc Riera de Vallforners Torrent Sot d'en Borrell Riera de Brugueres Torrent Sot del Duc Riera de Brugueres Torrent Sot de la Figuerassa Riera de Vallforners Torrent Sot de la Font del Capellà Riera de Vallforners Torrent Sot de la Font de la Vallfiguera El Remogent Torrent Sot de la Font Vilar Riera de Vallforners Torrent Sot de la Noguereta Riera de Vallforners Torrent Sot del Riu Riera de Brugueres Torrent Torrent de Brollars Riera de Vilamajor Torrent Torrent de Can Guri Riera de Brugueres Torrent Torrent de Cal Nen Riera de Vallserena Torrent Torrent de Can Païrana Riera de Vallserena Torrent Torrent de Can Vidal Riera de Vallserena Torrent Torrent de la Font del Corral Riera de Vilamajor Torrent Torrent de l'Home Riera de Vallforners Torrent Torrent del Mal Infern Riera Giola Torrent Torrent del Mojó Riera de Vallforners Torrent Torrent del Roure Sot de la Baga d'en Cuc Torrent Torrent de la Serra de la Dona Morta Riera de Vallserena
Fenòmens extrems i riscos naturals Sismicitat El massís del Montseny presenta riscos sísmics; es troba en un entorn tectònic actiu, al contacte entre la Serralada Prelitoral i la depressió del Vallès. El seu front meridional està relacionat amb el sistema de falles del Vallès, que presenta indicis d’activitat tectònica recent, tot i que la sismicitat actual del sector és baixa.
El 12 de març de 1927 es va produir un terratrèmol atribuït a l’àmbit del Montseny, d'intensitat epicentral VII. L’episodi va causar danys importants a Sant Celoni i al municipi del Montseny, i ha estat relacionat hipotèticament amb la falla del Vallès. Com a antecedent sísmic regional, el terratrèmol de 1448 va tenir l’epicentre estimat entre Cardedeu i Llinars del Vallès, fora dels límits estrictes del massís, tot i que algunes fonts l'anomenen «terratrèmol del Montseny de 1448». La recerca l’ha relacionat amb el front de falla entre els granits de la Serralada Litoral i els sediments miocens de la conca vallesana, però la falla causant no s’ha pogut identificar amb certesa.
Pluges intenses i inundacions miniatura|Pont de La Tordera després del temporal Gloria (gener del 2020) La Tordera neix al Montseny i presenta un règim torrencial. Les crescudes sobtades causades per precipitacions intenses, denominades tradicionalment «torderades», estan documentades des de l'edat mitjana; una síntesi geograficohistòrica recull prop de seixanta episodis des de 1322, amb especial freqüència a la tardor i a l’hivern.
Els aiguats del 20 de setembre de 1971 van afectar el Baix Montseny, especialment Sant Celoni i la Batllòria. L’episodi va causar quatre morts, va destruir el pont de la riera de Gualba i el pont sobre la Tordera que donava accés a Fuirosos, i va malmetre diversos carrers i infraestructures. Durant el temporal Glòria, entre el 19 i el 23 de gener de 2020, es van registrar al Montseny acumulacions de pluja superiors als 400 mm. L’episodi va provocar una crescuda extraordinària de la Tordera i inundacions principalment al tram baix de la conca, amb afectacions especialment rellevants entre Malgrat de Mar i Blanes.
Incendis forestals El principal incendi forestal documentat al massís es va iniciar el 10 d’agost de 1994 al turó de Can Mata, al terme de Gualba, en un context de sequera i temperatures elevades. El foc va durar cinc dies, va afectar diversos municipis de l’entorn del Montseny i va cremar unes 2.500 hectàrees, de les quals 817 es trobaven dins del Parc Natural del Montseny.
Durant el mateix episodi, l'incendi de Gualba es va unir amb altres focs iniciats a Santa Coloma de Farners i Tordera. La superfície total del front resultant varia segons el criteri de recompte, de manera que convé diferenciar les 2.500 hectàrees atribuïdes específicament al focus de Gualba de les estimacions més àmplies referides al conjunt dels incendis de l’agost de 1994.
Medi natural miniatura|Massís del Montseny de nit durant una tempesta elèctrica, vist des d'Arbúcies, amb el turó d'Arenys en primer pla. miniatura|L'embassament de Santa Fe al novembre, amb els faigs sense fulles i les Agudes al fons miniatura|La fageda del turó de Morou a l'hivern, gairebé sense sotabosc, només amb el verd grogós de la falguera aquilina (Pteridium aquilinum) miniatura|Parc Natural del Montseny a Figaró-Montmany A causa de les especials condicions microclimàtiques causades pel relleu, al Montseny trobem una barreja d'ambients mediterranis (com, per exemple, els alzinars dels vessants del Tagamanent), eurosiberians (com les fagedes entre el Matagalls i Viladrau) i fins i tot subalpins (com l'avetosa del Turó de l'Home). Això permet que moltes espècies centreeuropees hi tinguin l'extrem meridional de la seva àrea de distribució (per exemple l'avet), i ha propiciat l'aparició d'endemismes singulars, com ara el tritó del Montseny (Calotriton arnoldi), descobert el 2005, o l'herba de Sant Segimon (Saxifraga vayredana), exclusiva dels indrets rocosos del Montseny i les Guilleries. El Parc Natural del Montseny allotja una vida vegetal i animal molt rica i variada, gràcies, especialment, a la seva situació geogràfica.
Història i activitat humana La presència de l'ésser humà ha estat un dels factors que més han influït en el paisatge del Montseny. Durant els anys, la gent del Montseny ha desenvolupat activitats lligades al seu entorn natural i s'ha dedicat, per exemple, a fer de pastors, a treballar la terra com a pagesos, a aprofitar els recursos del bosc (extracció de fusta, pela de suro, recollida de castanyes, carboneig) i a treure profit de la neu i el glaç, a les parts altes del massís, per comercialitzar-los.
Un dels testimonis evidents de la presència de l'ésser humà al Montseny és les esglésies i ermites que hi ha repartides per tot el massís, entre les quals cal destacar les esglésies romàniques i diversos santuaris.
L'habitatge tradicional del Montseny ha estat la masia. Les cases amb més història, que avui encara perviuen, es remunten al i arriben fins al . Es tracta de construccions que consistien, generalment, en tres plantes i que incloïen l'habitatge i les golfes. En alguns casos, els corrals eren a la planta baixa, i l'escalfor del bestiar s'aprofitava per escalfar els dormitoris, que eren a sobre. La masia era la unitat familiar, en què el dia a dia girava al voltant de la feina al camp o al bosc, i, quan ja era fosc, vora la llar de foc, on les cançons i les rondalles es transmetien de generació en generació.
De vegades, les masies es convertien en hostals improvisats que acollien la gent delerosa de fugir de les tensions de la ciutat, de gaudir de la natura i de fer salut.
Excursionisme i ús públic