Jordi Tarrés va guanyar el segon dels seus set títols mundials. Amb la , el català va dominar clarament el campionat amb un total de deu victòries a les dotze proves puntuables, de manera que va recuperar el títol que li havia pres Thierry Michaud l'any anterior. L'occità fou subcampió i l'any següent va patir una sèrie de lesions que van causar la seva retirada definitiva poc de temps després.
Novetats Eddy Lejeune va passar de , per la qual havia fitxat l'any anterior, a . El desè lloc final del belga fou el millor resultat d'aquesta marca aquell any. L'anterior número u de Montesa, Philippe Berlatier, va passar a Beta i acabà el mundial en setena posició.
Sistema de puntuació
Calendari Ronda Data ProvaLloc Guanyador 1 21 de març Gran Bretanya Bainbridge Steve Saunders 2 25 de març Newtownards Thierry Michaud 3 14 de maig Castelvecchio Jordi Tarrés 4 29 de maig Carter Mountain Jordi Tarrés 5 4 de juny Tweed Jordi Tarrés 6 25 de juny Andon (Caille) Jordi Tarrés 7 9 de juliol Biasca Jordi Tarrés 8 16 de juliol La Seu d'Urgell Jordi Tarrés 9 30 de juliol Markt Piesting Jordi Tarrés 10 9 d'agost Txecoslovàquia Topoľčany Jordi Tarrés 11 3 de setembre Gefrees Jordi Tarrés 12 10 de setembre Warken Jordi Tarrés Notes
Classificació final Posició Pilot Motocicleta Punts1 Jordi Tarrés Beta 2232 Thierry Michaud Fantic 1933 Diego Bosis Aprilia 1784 Donato Miglio Fantic 1395 Steve Saunders Fantic 1296 Tommi Ahvala Aprilia 1187 Philippe Berlatier Beta 938 Amós Bilbao Fantic 839 Peter Jahn Beta 7610 Eddy Lejeune Montesa 5714 Gabino Renales Montesa 3115 Andreu Codina Gas Gas 2518 Lluís Gallach Mecatecno 10
Referències
Bibliografia
Categoria:Edicions del Campionat del Món de trial Categoria:Competicions motociclistes del 1989