1939

miniatura|Pont WPA a Nova Orleans Esdeveniments Països Catalans 4 de gener, Artesa de Segre, la Noguera: El bàndol nacional ocupa la vila. 20 de gener, Vilanova i la Geltrú: les tropes nacionals ocupen la vila. 23 de gener, Barcelona: últim número del diari La Publicitat, que havia començat a editar-se el 1922. 24 de gener, Barcelonaː Deixa de publicar-se el diari La Humanitat. 26 de gener, Barcelona: els nacionals ocupen la ciutat. 4 de febrer, Girona: Les tropes franquistes ocupen la ciutat. 10 de febrer, Catalunya: L'exèrcit franquista arriba a la frontera hispanofrancesa. 10 de febrer: Juan Negrín torna de França a Alacant per continuar la resistència. 11 de febrer: Les tropes nacionals assoleixen el poder de Llívia (província de Girona), últim reducte sota poder del bàndol republicà a Catalunya. 16 de febrer: Es prohibeix per decret l'ús de la llengua catalana com a segona llengua. 19 de febrer, País Valencià: L'aviació nacional en bombardeja la zona costanera. 30 de març, València: Els nacionals ocupen la ciutat. 1 d'abril, Espanya: Francisco Franco proclama des de Burgos la fi de la Guerra Civil espanyola amb la victòria del bàndol nacional amb el breu parte de guerra: "En el día de hoy, cautivo y desarmado el Ejército Rojo, han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares. La guerra ha terminado. El Generalísimo Franco. Burgos 1º abril 1939". 14 de maig: neix el Tribunal de Responsabilitats Polítiques. 25 de maig, Seta: Surt el buc Sinaia, amb 1500 republicans espanyols a bord, cap a Veracruz, Mèxic. Palma, Mallorca: Es funda el Club Natació Palma

Resta del món 9 de gener, Líbia: El Regne d'Itàlia s'annexiona la Líbia italiana. 2 de març, Ciutat del Vaticà: El conclave proclama papa Eugenio Pacelli, que regnarà com a Pius XII. 14 de març, Eslovàquia: Jozef Tiso proclama la independència d'Eslovàquia, i es converteix en un estat satèl·lit de l'Alemanya nazi. 15 de març, Txecoslovàquia: L'exèrcit alemany envaeix el país. Després de l'ocupació de Praga, els alemanys la converteixen en el protectorat alemany de Bohèmia i Moràvia. 28 de març, Madrid, Espanya: La capital de l'estat és ocupada per l'exèrcit nacional, a les acaballes de la Guerra civil espanyola. 30 de març, Estats Units d'Amèrica: Es publica el nº27 de Detective Comics, on es produeix la primera aparició de Batman, per Bill Finger i Bob Kane. 4 d'abril: Faisal II esdevé rei d'Iraq. 5 d'abril: Albert Lebrun és nomenat president de França. 6 d'abril: Benito Mussolini ordena la invasió d'Albània, que s'inicia l'endemà. 28 d'abril: Adolf Hitler denuncia el pacte de no-agressió de 1934 amb Polònia. 12 de juny, port de Paulhac-Bordeus: Salpa l'Ipanema per fer el primer viatge cap a Veracruz (Mèxic), amb prop de mil exiliats republicans espanyols. 17 de juny, Versalles: Eugen Weidmann (31 anys) és executat esdevenint sense saber-ho la darrera persona executada en públic a França. 1 de juliol: Nova ofensiva de l'Imperi Japonès a la República de la Xina. 4 de juliol, Tercer Reich: El camp de concentració de Neuengamme es torna autònom. 7 de juliol, Veracruz, Mèxic: Arriba al port mexicà de Veracruz el vaixell Ipanema, que porta a bord un miler d'exiliats espanyols de la Guerra Civil. 13 de juliol, Bordeus: El vaixell Méxique salpa amb 2.200 refugiats republicans espanyols camí de l'exili, en una expedició fins al port mexicà de Veracruz. 27 de juliol, Veracruz: Arriba a destí el vaixell Méxique, que porta a l'exili 2.200 refugiats republicans espanyols de la Guerra Civil. 5 d'agost, Madrid: Afusellament de les tretze noies anomenades les Tretze Roses. 1 de setembre, Europa: La invasió de Polònia per part del tercer Reich, desencadena l'inici de la Segona Guerra Mundial. 11 de setembre, Normandia, França: Hi desembarquen les primeres tropes britàniques, II Guerra Mundial). 17 de setembre, Segona República Polonesa: Tropes soviètiques envaeixen Polònia i prenen la zona oriental (adjudicada a Stalin en el pacte del 23 d'agost). 25 de setembre, després de 25 anys, Andorra firma un tractat de pau amb l'Alemanya nazi, ja que no es va firma la pau al tractat de Versalles. 27 de setembre, Polònia: Es rendeix la ciutat de Varsòvia, assetjada i bombardejada per les tropes del Tercer Reich. 30 de novembre, Finlàndia: Guerra d'Hivern, Les tropes soviètiques envaeixen el país. 19 de desembre: Segona Guerra Mundial: després de la batalla de Rio de la Plata, el cuirassat alemany Admiral Graf Spee abandona el port de Montevideo (Uruguay) i és enfonsat pels seus tripulants per no caure en poder dels britànics. 23 de desembre, Le Havre: Salpa el vaixell De Grasse cap a Nova York amb republicans espanyols cap a l'exili, que arribarien a Tampico (ciutat mexicana) . Frances V. Rummell, professora de francès al Stephens College, va publicar una autobiografia sota el títol "Diana: A Strange Autobiography". Va ser la primera autobiografia explícitament lèsbica en què dues dones acaben felices juntes.

Premis Nobel +CampGuardonatsFísica Ernest LawrenceQuímica Adolf Butenardt Lavoslav RužičkaMedicina o Fisiologia Gerhard DomagkLiteratura Frans Eemil SillanpääPauNo atorgat

Naixements +Naiximents+(ordenats per defecte pel primer cognom) M/d Nom i llinatges Activitat Origen M. 11/24 Josep Maria Huertas Claveria periodiste barceloní 2007 12/03 Joan Francesc Mira i Casterà escriptor valentí Elvira Mondragón Sorribes activista eslidera 01/05 Paco Muñoz cantautor valentí 03/17 Lluís Prenafeta i Garrusta polític ivarsenc 10/05 Marie Laforêt actriu gascona 2019 Països Catalans 4 de gener - Barcelona: Elisabeth Vergés, pionera en l'escalada i l'alpinisme de Catalunya (m. 2019). 23 de gener - Barcelona: Roser Capdevila i Valls, il·lustradora catalana. 11 de febrer - Barcelona: Renata Muller von Rathlef, gimnasta catalana de gimnàstica artística (m. 2021). 1 de març - Paterna, València: Merche Chapí, directora teatral que ha treballat a Eivissa. 17 de març - Ivars d'Urgell: Lluís Prenafeta i Garrusta, empresari i polític (m. 2025). 10 d'abril - Massamagrell: Àngels López Artiga, compositora, cantant, pianista i pedagoga valenciana. 15 de juliol - València: Amparo Valle Vicente, actriu valenciana de cinema, televisió i teatre, i també directora teatral (m. 2016). 16 de juliol - Barcelona: Jordi Teixidor i Martínez, dramaturg català (m. 2011). 27 de juliol - Barcelona: Manuel Vázquez Montalbán, escriptor i periodista català. 1 d'octubre - Perpinyàː Arlette Franco, política nord-catalana (m. 2010). 1 de setembre - Barcelona: Xavier Rubert de Ventós, filòsof, escriptor i polític català (m. 2023). 5 de desembre - Barcelona: Ricard Bofill i Leví, arquitecte i urbanista català (m. 2022). 17 de setembre - Palma: Maria Lluïsa Suau, periodista pionera balear. Vallvidrera: Montserrat Senserrich Comajuncosa, pintora, ceramista i il·lustradora catalana. Palma, Mallorca: Fina Rifà, il·lustradora i mestra catalana.

Resta del món 1 de febrer, Moscouː Iekaterina Maksímova, ballarina russa de fama internacional (m. 2009). 2 de febrer, Enterprise, Oregon, EUA: Dale T. Mortensen, economista nord-americà, Premi Nobel d'Economia de 2010 (m. 2014). 3 de febrer, Viena, Àustria: Helga Dernesch soprano austríaca. 5 de febrer, Sant Joan Lohitzune, França: Miguel Boyer Salvador, polític i economista espanyol. 14 de febrer, Boston, Massachusetts, EUA: Eugene F. Fama, economista nord-americà, Premi Nobel d'Economia de l'any 2013. 16 de febrer, Johannesburg, Sud-àfrica: Marita Napier, una de les grans cantants d'òpera sud-africanes del (m. 2004). 28 de febrer, Hunan, Xina: Daniel Chee Tsui, físic nord-americà d'origen xinès, Premi Nobel de Física de l'any 1998. 1 de març, Sofia, Bulgària: Tzvetan Todorov, lingüista, filòsof, historiador, professor i teòric literari búlgar, naturalitzat francès (m. 2017). 12 de març, Washington: Jude Milhon –Saint Jude–, hacker i activista feminista (m. 2003). 14 de març, Sevilla: Pilar Bardem, actriu espanyola. 25 de març: Toni Cade Bambara, escriptora, productora de documentals, activista social i professora d'universitat afroamericana. 31 de març, Wiesbaden,(Alemanya): Volker Schlöndorff director de cinema alemany. És un dels principals representants del Nou Cinema Alemany dels anys 1960-1970. 13 d'abril, Castledawson, Irlanda del Nord: Seamus Heaney, escriptor irlandès, Premi Nobel de Literatura de 1995 (m. 2013). 20 d'abril, Bærum, Noruega: Gro Harlem Brundtland, política noruega que ha estat Primera Ministra de Noruega en diverses ocasions. 4 de maig, Jerusalem, Israel: Amos Oz, escriptor, periodista i pacifista israelià, Premi Internacional Catalunya del 2004. 7 de maig, Mont-real, Canadà. Sidney Altman, físic nord-americà d'origen canadenc, Premi Nobel de Química de l'any 1989. 18 de maig: Palerm, Sicília: Giovanni Falcone, jutge italià (m. 1992). Plzeň, Tercer Reich, actualment República Txeca: Peter Grünberg, físic alemany, Premi Nobel de Física de l'any 2007 (m. 2018). 20 de maig, Baracaldo: María Luisa Ozaita, pianista, clavecinista, musicòloga, directora i compositora basca (m. 2017). 24 de maig, Biarritz: Gina Pane, artista plàstica francesa (m. 1990). 6 de juny, Utrech (Països Baixos): Louis Andriessen, compositor neerlandès. 9 de juny, Galati, Romania: Ileana Cotrubaș, soprano romanesa. 12 de juny, Boston: Dayle Stanley, cantant. 21 de juny, Saragossa: José Manuel Blecua Perdices, filòleg espanyol (m. 2026). 22 de juny, Jerusalem, Israel: Ada Yonath, cristal·lògrafa israeliana, Premi Nobel de Química de l'any 2009. 3 de juliol, Berlín (Alemanya): Brigitte Fassbaender, mezzosoprano alemanya. 7 de juliol, Leningrad: Ielena Obraztsova, mezzosoprano russa (m. 2015). 15 de juliol, Boliqueime, Loulé, Portugal: Aníbal António Cavaco Silva, 6è President de la República Portuguesa des de la Revolució dels Clavells. 20 de juliol, Chicago ːJudy Chicago, artista pionera de l'art feminista estatunidenca. 29 de juliol, Bilbao (Espanya): Teresa Marta Ruiz Penella, coneguda artísticament com a Terele Pávez, fou una actriu basca. Raleigh, Carolina del Nord, EUA: Daniel McFadden, economista, Premi Nobel d'Economia de l'any 2000. 2 d'agost, Elbing, Alemanya, ara Polònia: Ursula Karusseit, actriu alemanya (m. 2019). Benjamin Barber 8 d'agost, Chicago, Illinois: Lena Sadler, metgessa, cirurgiana i obstetra, líder en temes sobre la salut de la dona (n. 1875). 18 d'agost, Bremen: Marita Lorenz, espia nord-americana, amant de Fidel Castro. 30 d'agost, París: Carmen Rico Godoy, escriptora, periodista i activa feminista espanyola (m. 2001). 6 de setembre, Nagoya, Japó: Susumu Tonegawa, metge i biòleg japonès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1987. 12 de setembre, Prefectura d'Hiroshima: Nobuyuki Oishi futbolista japonès. 22 de setembre, Miharu, Fukushima, Japó: Junko Tabei, muntanyenca japonesa, primera dona a arribar al cim de l'Everest (m. 2016). 30 de setembre, Rosheim, Alsàcia, França: Jean-Marie Lehn, químic francès, Premi Nobel de Química de l'any 1987. 5 d'octubre, Solac, Gironda: Marie Laforêt, cantant i actriu francesa (m. 2019). 7 d'octubre, Wisbech, Cambridgeshire, Anglaterra: Harold Kroto, químic anglès, Premi Nobel de Química de 1996 (m. 2016). 12 d'octubre, Barneville-Carteret, França: Clément Rosset, filòsof francès. 27 d'octubre, Weston-super-Mare, Comtat de Somerset (Anglaterra): John Cleese, còmic i actor, conegut per la seua participació en el grup britànic d'humoristes Monty Python. 30 d'octubre, Los Angeles, Califòrnia, EUA: Leland H. Hartwell, metge nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 2001. 6 de novembre, La Côte-Saint-André, França: Pierre Guichard, historiador francès, especialista en al-Andalus (m. 2021). 7 de novembre, Los Angeles, Califòrnia: Barbara Liskov, prominent científica informàtica nord-americana. 13 de novembre, Gueux: Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal, genealogista.