Stargate (aparell)

LStargate (en català, Porta Estel·lar) és un dispositiu fictici que apareix de forma recurrent en la sèrie televisiva Stargate SG-1 i en les seves sèries seqüela i paral·leles Stargate Atlantis i Stargate Universe. És, de fet, la principal motivació de l'emissió. Al llarg de la sèrie, es descobreix que aquest aparell alienígena va ser construït per una raça extraterrestre anomenada «els Antics», i que serveix per viatjar entre dos planetes distants a través d'un forat de cuc de forma gairebé instantània. És un anell metàl·lic d'uns 6,7 metres de diàmetre i 29.000 kg de pes. Està construït en un material quarsós anomenat Naquadah que és d'origen extraterrestre. El stargate de la galàxia Via Làctia, té un anell interior que gira, dividit en 39 seccions amb uns panells direccionals, que són símbols o jeroglífics els quals representen 38 constel·lacions i un punt d'origen, diferent per a cada Stargate. Per la seva banda, el de Pegàs consta només de 36 símbols, a causa possiblement el menor mida d'aquesta galàxia enfront de la Via Làctia. En aquest stargate, la roda interior no gira, simplement s'il·lumina mostrant el moviment del símbol marcat. Té a més nou panellsEntrada "plafó direccional" al cercaterm de Termcat o plafons (chevron en anglès), dels que s'usen 7 habitualment per marcar una destinació dins de la mateixa galàxia, i 8 per trucar a una porta en una altra galàxia. La utilitat del novè chevron és viatjar a les naus dels Antics en la sèrie Stargate Universe. miniatura|Dibuix de la Porta Estel·lar amb la llegenda. 1 - chevrons; 2 - anell d'adreces; 3 - símbols; 4 - vòrtex. Concepte Algunes de les primeres aparicions de "portals" en la ciència-ficció inclouen la novel·la Secret Unattainable d'Alfred Elton van Vogt (juliol de 1942, Astounding), un episodi de ràdio de Space Patrol que es va emetre el 25 d'octubre de 1952 (en què es va anomenar un "cicloplex" o un "forat a l'espai"), i Tunnel in the Sky (1955) de Robert A. Heinlein i el seu "salt de Ramsbotham". A 2001: A Space Odyssey, Arthur C. Clarke utilitza el terme "Porta estel·lar" per al gran monòlit "sentinella" TMA-2, que és un portal estel·lar clàssic a una altra part de l'univers.Clarke, Arthur. 2001 A Space Odyssey. The New American Library, Inc, 1968, p. 188.

El concepte bàsic de porta estel·lar és que té almenys dos dispositius en posicions distants, i quan estan actius, els anells de cadascun esdevenen similars a una porta física i singular o marc de porta entre les dues ubicacions. El concepte va ser desenvolupat pels guionistes del llargmetratge Stargate, Dean Devlin i Roland Emmerich. S'havien vist recursos similars en ficció anterior, i hi ha hagut controvèrsia sobre si van plagiar la idea d'un guió anterior presentat per un estudiant d'egiptologia anomenat Omar Zuhdi, que els va presentar un guió uns deu anys abans que es fes la pel·lícula. Zuhdi va emprendre accions legals sobre això, i el cas finalment es va resoldre extrajudicialment.

Gran part de la inspiració per al funcionament del dispositiu prové en gran manera de la astrofísica teòrica, en particular de forats negres i forats de cuc, un element bàsic de la ciència-ficció, sovint utilitzat per crear "dreceres" a través de l'espai. Tot i que aquests poden existir a la realitat, no es considera àmpliament cert que cap fenomen d'aquest tipus pugui transportar amb seguretat un ésser humà, ja que aquests forats de cuc probablement serien creats per una gravetat excessiva (per exemple, per un forat negre), que destruiria qualsevol viatger potencial.

Funcionament El Stargate està construït amb Naquadah, ja que aquest element és capaç de manejar fàcilment les elevadíssimes quantitats d'energia per obrir un forat de cuc estable. Es comporta com un superconductor, i és capaç d'absorbir i emmagatzemar gairebé qualsevol tipus d'energia, que és després usada per obrir el forat. En condicions normals, un Stargate completament carregat pot estar activat 38 minuts o uns pocs segons més o menys.

miniatura|Funcionament del Stargate: sis punts determinen la coordenada de destinació, i el setè representa el punt d'origen. Una destinació a la galàxia està marcada amb 7 punts, dels quals 6 determinen les coordenades tridimensionals de la destinació i el setè assenyala el punt d'origen. És possible afegir un símbol addicional entre el sisè i el setè que determina la galàxia de destinació, però només una font d'energia de la potència d'un ZPM és capaç de proporcionar les astronòmiques quantitats d'energia per trucar a una altra galàxia. Per marcar, es pot utilitzar un Sistema de Crida a Casa o un altre dispositiu de trucada, o, trucar de manera manual, girant l'anell interior fins que el símbol escollit estigui sota del chevron principal. Al cap d'uns segons quiet, el símbol serà seleccionat de manera automàtica.

Quan es marca una direcció, l'Stargate d'origen intenta contactar amb el de destinació, i en cas que aquest ho accepti, obre un forat de cuc a través del subespai. Aquest forat només permet transportar matèria en sentit unidireccional, de l'origen a la destinació, però permet que les ones electromagnètiques i l'energia viatgin en sentit bidireccional.

Un Stargate no transporta els objectes immediatament. En el seu lloc, crea una bombolla subespacial que serveix d'emmagatzematge temporal. Només quan l'objecte ha travessat completament l'horitzó d'esdeveniments i entrat a la bombolla, l'Stargate d'origen desintegra l'objecte, enviant a través del forat la matèria i la forma de com reconstruirla. El Stargate de destinació rep la matèria i l'emmagatzema en uns vidres, fins que li arriba tota la matèria. En aquest moment, reconstrueix l'objecte, que surt de l'horitzó resultant amb la mateixa velocitat i direcció amb la que va entrar.

Stargate de la Via làctia Els stargate de la Via Làctia tenen 39 símbols inscrits en un anell interior. A la pel·lícula original de Stargate, aquest anell interior rotaba fins que el símbol marcat s'alineava amb el chevron apropiat de la seqüència, moment en el qual l'anell s'aturava i el chevron se separava i retreia indicant que estava marcat. La porta continuava amb aquest procés fins a marcar la seqüència completa. A la sèrie de televisióStargate SG-1la seqüència és similar, excepte que tots els símbols són marcats pel setè chevron (el més alt), que és l'únic chevron que es mou, mentre que els altres chevron només s'il·luminen amb llum vermella quan el seu símbol en la seqüència és marcat. (La pel·lícula es diferencia lleugerament de la sèrie en què el chevron més alt té un disseny diferent i cap dels chevron s'encén.)

Amb 38 símbols, la xarxa de stargate de la Via Làctia té 1.987.690.320 possibles adreces de 7 símbols. No obstant això, ja que només una petita fracció d'aquestes conformen destinacions vàlids, marcar aleatòriament és en gran manera inútil. Si la persona que truca no coneix el símbol de punt d'origen, llavors hi ha moltes més combinacions possibles.

Com que la porta de la Terra es va trobar sense un DHD, la comanda Stargate desenvolupar la tecnologia per comunicar-se amb el porta amb la finalitat de proporcionar energia i marcar direccions per mitjà d'ordinadors. Al contrari que un DHD, aquesta versió és essencialment un marcat manual de tal manera que el sistema mou físicament l'anell interior per marcar la direcció. Quan es diu des d'un DHD els símbols es marquen automàticament, per la qual cosa el marcat des d'un DHD és molt més ràpid. No obstant això, l'ordinador de marcat del SGC té l'avantatge de controlar l'accés al stargate i emmagatzemar les adreces, mentre que un DHD pot ser usat per qualsevol i no té cap llista d'adreces.

Símbols Símbols a Guiza miniatura|Diagrama esquemàtic d'un stargate de la Via Làctia Com s'esmenta en la pel·lícula original, els símbols del stargate de Guiza es corresponen a les constel·lacions tal com es veuen des de la Terra, exceptuant al símbol del punt d'origen. En l'últim capítol de la setena temporada deSG-1, titulat " Lost City", es revela que cada símbol es correspon amb una síl·laba en l'idioma dels Antics, de manera que les adreces de la porta poden ser pronunciades.

Stargate de la galàxia Pegàs miniatura|Diagrama esquemàtic d'un stargate de Pegasus. A la sèrie Stargate Atlantis, derivada deSG-1, una expedició marca la direcció de 8 símbols 20px|Pegasus 20px|Pisces 20px|Crater 20px|Piscis Austrinus 20px|Capricornus 20px|Norma 20px|Sculptor 20px|Tauri des del Comando Stargate per a viatjar a la Ciutat perduda d'Atlantis dels Antics, situada a la Galàxia Pegàs. Descobreixen que els Antics van sembrar de Stargate planetes repartits per tota la galàxia Pegàs, igual que van fer a la Via Làctia. Al contrari que la versió grisa i vermella de la Via Làctia, els stargate de Pegasus tenen una combinació d'or brillant i color blau. Funcionalment, els stargate de Pegasus difereixen en el fet que l'anell interior no es mou. En canvi, els símbols parpellegen seguint un patró circular fins a arribar als punts corresponents. Això fa que el marcatge manual dels stargate de Pegasus sigui impossible. El disseny alternatiu dels stargate de la galàxia Pegàs és una de les moltes coses que els productors de les sèries fan servir per diferenciar entreSG-1 i Atlantis.

Una altra diferència important entre les dues formes de stargate és que les portes de Pegàs tenen preferència sobre les portes de la Via Làctia quan s'hagin properes, això es pot deure al fet que les portes de Pegàs són un model més nou, sent creades després que dels Antics abandonessin la Via Làctia. Això es demostra en l'episodi final de Stargate Atlantis titulat Enemy at the Gate, on un superrusc Wraith porta a les proximitats de la Terra una porta de Pegàs, de manera que intercepta qualsevol viatger d'entrada i bloqueja l'ús del stargate de la Terra.

Els stargate de Pegàs tenen 36 símbols al contrari que els de la Via Làctia, que té 39. Es necessiten set símbols per marcar una adreça interplanetària, tenint les mateixes dificultats que les portes de la Via Làctia. Amb 35 símbols, la Xarxa de Stargate de la galàxia Pegasus té 1.168.675.200 (35 × 34 × 33 × 32 × 31 × 30) direccions possibles de 7 símbols.

El stargate d'Atlantis és l'únic de la galàxia Pegàs capaç de trucar a stargate de la Via Làctia. Això és a causa d'un "cristall de control" especial del DHD d'Atlantis, sense el qual un stargate de Pegàs no pot marcar els seus vuit chevron. Aquest vidre no té un ús restringit per a cap stargate en particular, de manera que en l'episodi "Home" de Stargate Atlantis, el vidre va ser temporalment tret i instal·lat pel doctor McKay dins d'un DHD "normal" del planeta M5S-224.

Stargate (aparell)

Źródło i licencja