Jaume Vergés i Espinàs (Sant Julià de Vilatorta, 13 de maig de 1936 - Barcelona, 19 de gener de 2018), religiós català, era membre de la comunitat claretiana, va ser un dinamitzador cultural i era fill adoptiu de Solsona.
Biografia Nascut poc abans de l'inici de la Guerra civil espanyola, la seva família va estar fortament sacsejada pel conflicte bèl·lic on van matar el seu pare i tres familiars més. A l'edat de tres anys va patir una caiguda que li va partir l'esquena i el deixà immobilitzat durant deu anys. Malgrat li faltaven quatre vèrtebres va recuperar la mobilitat. Aquesta traumàtica experiència va contribuir a augmentar la seva devoció religiosa.
Als 16 anys va ingressar als Fills del Cor de Maria, l'any 1955 va realitzar la professió temporal i el 1961 la professió perpètua. Entre altres destinacions va estar a les comunitats claretianes de Cervera, Solsona, Sallent i Vic. La seva disponibilitat al servei de la comunitat religiosa de la que formava part va ser total al llarg de la seva vida i va destacar la seva especial dedicació a l'animació pastoral i litúrgica, el cant, als grups de fe i a l'acompanyament personal.
Durant la seva estada a Solsona, entre els anys 1968 i 1981, va impulsar nombroses activitats culturals, teatrals, musicals i en el camp del lleure i l'educació juvenil i infantil. Va fundar i dirigir la Coral Infantil Riallera, una entitat que va arribar a aplegar més de 200 infants i que no es limità a l'exercici del cant, sinó que va suposar l'oportunitat de participar en activitats tan diverses com el cinema o l'esplai. També va ser director de campaments i colònies, a més de professor de música i religió. Entre 1981 i 1990 va passar més d'una dècada destinat a Sallent on continuà la seva tasca de promoció del cant coral i l'apostolat entre joves i nens i nenes i va fundar i dirigir la Coral Infantil Saltirons del Llobregat. La seva destinació pastoral més llarga el portar més de 25 anys a Vic on va saber transmetre el llegat de Sant Antoni Maria Claret a través del museu i del temple-sepulcre dedicats al fundador de la seva companyia religiosa.
El 2005, arran d'una iniciativa popular, l'Ajuntament de Solsona el va nomenar fill adoptiu de la ciutat -la màxima distinció que pot fer el consistori solsoní-, com a agraïment i mostra del gran record que va deixar, ben viu anys després. L'atorgament d'aquesta distinció va anar acompanyat del reconeixement públic de la tasca religiosa, social i cultural de la comunitat claretiana a Solsona.
Des de 2015 vivia a la comunitat assistencial de la seva comunitat religiosa a Barcelona. Va morir a la capital catalana el 19 de gener de 2017.
Referències
Categoria:Solsonins Categoria:Promotors culturals catalans del sud contemporanis Categoria:Claretians Categoria:Vilatortins Categoria:Religiosos del Solsonès Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Religiosos catalans del sud contemporanis Categoria:Religiosos osonencs Categoria:Activistes del segle XX