Els alibamu (d' Albaamaha) són una tribu muskogi (grup hoka-sioux) que forma una unitat política amb els koasati, i són coneguts legalment com a alabama-coushatta. El seu nom prové d'Alba Ayamule "jo obro els matolls" o "Ací hi som".
Localització Els alabama vivien originàriament als marges dels rius Mississipi i Alabama, vora l'actual Selma (Louisiana). Els koasati vivien als marges del Tennessee junt als llacs Gunterville i Wheeler, entre els rius Coosa i Tombigbee. Actualment ocupen la reserva estatal d'Alabama-Coushatta, vora la vila de Livingston, a Polk County (Texas), i un grup encara roman a la reserva Kinder de Calcasieu Parish (Louisiana).
Demografia El 1702 hi havia 770 alibamu i el 1750 uns 250 koasati. El 1763 foren reduïts a 120 individus. El 1910 hi havia 300 alibamu i 100 koasati a Texas, a més d'un nombre indeterminat i una vila Koasati amb els Creek d'Oklahoma. El 1960 n'hi havia 386 a Texas, segons Asher 200 parlants el 1980, i 500 en total el 1970. Segons dades de la BIA del 1995, a la reserva Alabama-Coushatta de Texas hi vivien 514 individus (935 al rol tribal), i a la Coushatta Tribe de Louisiana hi vivien 362 persones (cap al rol tribal). Segons el cens dels EUA del 2000 hi hava 1.088 Alabama-Coushatta de Texas i 974 Coushatta. O sia, 2.062 individus.
Organització política Encara que van patir la política de termination en la dècada de 1950 la tribu Alabama-Coushatta de Texas va recuperar en 1987 el reconeixement federal amb seu a Wetumka (Oklahoma). Aquesta tribu aplega la major part dels alibamus. La resta forma part de la ciutat tribal Alabama-Quassarte.
Costums Antigament no es diferenciaven gaire del grup muskogee original, ja que pertanyien a la federació Creek, i llur cultura era similar a la dels creek i d'altres tribus del Sud-oest, com els choctaws o chickasaw.
Història El 1541 els exploradors espanyols Moscoso i Hernando de Soto va visitar la vila d′Alibamo, vora la de Chicasa, i van entrar-hi a sang i foc, com era habitual en ells. El 1698 foren visitats pel francès Iberville, com el 1682 havia fet de passada René Robert Cavelier de la Salle, qui els obligaria el 1700 a marxar a l'est de Texas des d'Alabama, per tal de construir l'establiment francès de Mobile el 1701-1702, ja que es resistiren molt. El 1708 van lluitar contra els francesos i els seus aliats catawbes i cherokee, però el 1710 s'aliaren amb ells a Mobile. D'aquesta manera, van construir el 1713 l'establiment de Fort Toulouse.
Tanmateix, continuaren lluitant contra francesos i espanyols amb els seus aliats natchez i apalachee, però foren delmats i per això el 1763, reduïts a 120 individus, inclosos 30 guerrers, es dispersaren. Uns marxaren a l'oest de Louisiana i Florida, on s'unirien als creek i més tard als seminola, mentre que els koasati tenien dues viles, Tombigbee i Coosawda, a la vall del Tennessee (vora Alabama). El 1809 els koasati s'establiren a Big Thicket, on eren 1.650 individus amb francesos, mestissos i altres. Durant les guerres que van mantenir els texans amb els mexicans el 1822 es van mantenir neutrals. Però el 1839 foren atacats pels comanxes a Long King Creek. Mercè els seus serveis als texans, el 1840 Sam Houston va donar 1.110 acres als alabama i 640 als koasati de Texas, però el 1858 el governador H. R. Runnels va donar-los una nova reserva a Fort Worth, cosa que provocaria que molts tornessin a Alabama.
El 1860 el grup establert a Texas va obtenir una reserva estatal. Des del 1871 escolliren un cabdill comú, però el 1873 el govern federal pretengué dur-los a Territori Indi, com ja havia fet el 1830, alhora que el 1879 intentaren abolir l'Agència Índia. El 1885 un grup va tornar a Louisiana, on el 1890 reberen una reserva de 15 acres.
El 1928 els cabdills Charles Thompson i McConnico Batise anaren a Washington per reclamar terres, i els van vendre 3.701 acres més.
Durant els anys cinquanta el govern va intentar imposar-los la política de Termination com a condició per a poder talar llurs boscos de Texas. El 1973 els reconegueren el govern tribal.
El 1975 un grapat de koasati s'establiren a 140 acres de Red River (Louisiana) i demanaren el reconeixement. El 1991 els de Louisiana aconseguiren el reconeixement federal amb 80 hectàrees més com a Coushatta Tribe of Lousiana. El 1993 obriren un casino, cosa que els ha fet augmentar la font d'ingressos en despeses socials de la tribu.
Llista d'alibamu Bel Abbey Bertney Langley Notes
Bibliografia Grant, Bruce. Concise Encyclopedia of the American Indian, New York: Wings Books, 2000 (3rd Edition) Waldman, Carl. Encyclopedia of Native American Tribes, New York: Checkmark, 1999. Alabama-Coushatta Reservation, Texas United States Census Bureau Jacobson, Daniel, Howard N. Martin, and Ralph Henry Marsh. (Creek) Indians Alabama-Coushatta, New York: Garland Publishing, Inc., 1974. LaVere, David. The Texas Indians, College Station: Texas A&M University Press, 2004. "Alabama Indians", Texas State Handbook Online "The Legend of the Twin Manifestations" , Alabama-Coushatta Official Website "Tribal History" , Alabama-Coushatta Official Website "Alabama-Coushatta Tribe Seeks Gaming Support", 24 June 2008, Indianz.com, Accessed 2 Oct 2008 "Plaintiff Alabama-Coushatta Tribe of Texas's Original Complaint" , 12 July 2006, Attorneys For Plaintiff, accessed 2 Oct 2008 Schmidt, James Grimaldi, R. Jeffrey Smith. "Investigating Abramoff." The Washington Post Online 29 Mar 2006 14 Nov 2008 <http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/linkset/2005/06/22/LI2005062200936.html>. Schmidt, Susan. "A Jackpot from Indian Gaming Tribes." The Washington Post Online 22 Feb 2004 14 Nov 2008 <http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2006/03/06/AR2006030600702.html>. Schmitt, Richard. "Jack Abramoff Sentenced to 48 Months." Los Angeles Times 05 Sep 2008 21 Nov 2008 <http://articles.latimes.com/2008/sep/05/nation/na-abramoff5>.
Enllaços externs Tribu Alabama-Coushatta de Texas Ciutat Tribal Alabama Quassarte d'Oklahoma
Categoria:Grups muskogi Categoria:Grups humans amerindis de Louisiana Categoria:Grups humans de Texas