Lesueurigobius sanzi és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia Els mascles poden assolir 11 cm de longitud total.FishBase Miller, P.J. 1990. Gobiidae. p. 925-951. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa, SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
Hàbitat És un peix marí, de clima subtropical i demersal que viu entre 47-117 m de fondària.
Distribució geogràfica Es troba a l'Atlàntic oriental (des de Portugal fins a Mauritània, tot i que també se'n troba al nord de NamíbiaBianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1993. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Namibia. FAO, Roma, Itàlia. 250 p.) i la Mediterrània occidental (Mar d'Alboran).Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía, Madrid, Estat espanyol.Hureau, J.-C. i T. Monod (eds.), 1979. Supplement. Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean. p.339-394. A: J.-C. Hureau i Th. Monod (eds.) Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean.United Nations Educational Scientific and Cultural Organization (UNESCO), París, França. Vols 1-2. 683 p.Lloris, D. i J. Rucabado, 1998. Guide FAO d'identification des espèces pour les besoins de la pêche. Guide d'Identification des ressources marines vivantes du Maroc. FAO, Roma. 263 p.Louisy, P., 2001. Guide d'identification des poissons marins. Europe et Méditerranée. París: Eds. Eugène Ulmer.Miller, P.J. 1986. Gobiidae. p. 1019-1085. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. Vol. 3. UNESCO, París.
Observacions És inofensiu per als humans.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs AQUATAB
sanzi