Un anglicisme és un mot o construcció que ve de l'anglès com a manlleu lingüístic o calc semàntic incorporat totalment o parcialment en una altra llengua.
Un exemple en català n'és futbol, que és l'adaptació o manlleu de football adaptat a les normes de la fonètica i l'ortografia catalana. Encara que el contacte entre l'anglès i les altres llengües és constant, la major part dels anglicismes es van importar a partir del , amb l'imperialisme i el clímax dels Estats Units d'Amèrica i després amb la dominació anglosaxona de camps com la tecnologia i l'arribada de l'spanglish. Una altra font sont les males traduccions o calcs de l'anglès cap a les altres llengües europees, per mandra de prendre un diccionari o més recentment per via traducció automàtica.
L'anglès aporta des de molt de temps un important al lèxic català modern i altres llengües del món, una tendència que s'ha accelerat amb les noves tecnologies. Són, per exemple, anglesos la majoria de termes que s'usen en informàtica, com en tecnologia –especialment electrònica– i en l'esport. Però no solament en aquests camps, sinó gairebé en qualsevol camp de referència en la vida moderna: bar, boicot, càmping, pàrquing, càsting, míting, màiling, dòping, club, còctel, eslògan, esnob, film, estoc, clip (de vídeo), interviu, líder, recital, tiquet, iot, xou…
Els anglicismes poden afectar tots els nivells de la llengua, de la fonètica a la sintaxi, passant pel vocabulari, camp en el qual són més visibles. L'expressió nova pot conviure amb una d'equivalent en la llengua d'arribada, la pot reemplaçar o bé crear una nova construcció per a cobrir un buit expressiu (cas de la més part de neologismes, que designen conceptes fins aleshores inexistents).
Aquests anglicismes, que ho són tan sols pel significat, no per la forma són per exemple: administració ('govern'), apartament ('pis petit'), cercle ('sector'), creuer ('viatge en vaixell'), depressió (econòmica o anímica), estel ('artista o esportista que excel·leix'), excèntric ('extravagant'), firma ('empresa'), inflació (econòmica), interferència ('ingerència'), model ('persona que fa de maniquí'), serial ('història de molts de capítols a la ràdio o de televisió'), canal (cadena televisió)...
Alguns derivats catalans (per prefix o per sufix) s'han format per còpia de l'anglès: antiaeri, antisocial, autodeterminació, coproducció, descolonització, hipertensió, interurbà, microsolc, postguerra, prematrimonial, reactivar, superpotència...; molts de verbs derivats en –itzar: canalitzar, centralitzar, dramatitzar... ; d'altres acabats en –ificar: desqualificar, humidificar, verificar... verbs en –ar de substantius en –ió que ja corresponen a un verb català etimològic: fusionar (de fusió, per fondre), pressionar (de pressió, per prémer), promocionar (de promoció, per promoure).
Són abundants també els mots composts o les locucions calcades de l'anglès: cançó protesta, ca guardià, ciutat jardí, hora punta, gas ciutat, any llum, aire condicionat, guerra freda, taula rodona ('debat en què intervé un grup de persones'), conferència de premsa, àrea de servei, fora de joc, lluna de mel, jutge de pau, ordre del dia, lliure pensador, donar llum verd, prendre en compte...
Hi ha llatinismes que, essent-ho en origen, ens han arribat impulsats per l'anglès: aquàrium, auditòrium, quòrum, referèndum, etc. A més a més, per l'anglès han arribat a les llengües europees mots d'altres llengües, d'Àsia, d'Amèrica, d'Austràlia, amb les quals la cultura anglesa, per la colonització, ha estat en contacte: xampú, bungalou, gimcana... (de l'hindi); jute (del bengalí) ; curri, catamarà (del tàmil) ; quètxup, pidgin... (del xinès) ; tè, gong (d'una llengua malàisia) ; caribú, tobogan, tòtem, mocassí, iglú... (de llengües indígenes d'Amèrica del Nord) ; cangurú (d'una llengua indígena australiana). De l'escocès o scots ens ha arribat glamur.
Un cas particular: els falsos amics Un fals amic és un mot de dues llengües diferents que, tot i tenir una forma similar, té un significat. Després de la invasió normanda el 1066, l'anglèsha important molt vocabulari que prové del francès i del llatí, molt més que qualsevol llengua germànica. Se'n resultat que en anglès hi ha moltes paraules que s'assemblen al català en la forma, però no en el sentit. Tot i això entren com anglicismes en texts mal traduïts amb el sentit erroni. Uns exemples: +anglèscatalàfals amic significat en catalàeventuallyfet i fet al capdevall, finalmenteventualmentque tan bé pot ésser o esdevenir-se com noadministrationgovernadministracióacció d'administrar, regirs els afers, curarcarpetmoqueta, catifa carpetacoberta, conjunt de fitxerssensiblesensatasensibleCapaç d'ésser percebut pels sentits, que és de doldre En altres casos els mots en català i l'anglès s'assemblen, i la forma anglesa «sona» catalana, però la paraula correcta és lleugerament diferent: +anglèsanglicismecatalàinfluentialinfluencialinfluentvocationalvocacionalprofessional, laboral i també vocacional en el sentit religiós o inclinació natural
Anglicismes útils i anglicismes innecessaris Molts estrangerismes són fruit de la moda o tenen un caràcter esnob, per «recerca d'originalitat», dominació de l'anglès en empreses multinacionals i tot això pot contribuir a propagar manlleus innecessaris quan hi ha un equivalent en català totalment covenient. En altres casos, com ara productes o fenòmens científics nous, a mès dels procediments productius la llengua mitjançant sufixos, derivació, composició, l'anglès pot servir, com antany el llatí o el grec antic, per crear neologismes. Si els parlants opten per un anglicisme, un anglicisme catalanitzat o un mot de producció pròpia, depèn de molts factors. Segons els casos, les dues paraules coexisteixen, l'anglicisme s'imposa, més un menys catalanitzat, o la paraula de producció pròpia guanya. El mot original en anglès sovint sol tenir moltes significats en l'original, però l'anglicisme és molt més específic en el català. Així, bug significa xinxa, cuca, bestiola, virus, escarabat o micròfon amagat, mentrestant en català només se'l fa servir per a ‘error de programari’.
Manlleus innecessaris a) accounting: comptabilitat; advertising: propaganda, publicitat; ausforming: ausformació...; bargaining: negociació, regateig; brain storming, pluja d'idees; buckling: frunziment (DEM); càtering: servei d'àpats; crossbreeding: encreuament heterogeni; croos-linking: reticulació... ; happening: espectacle (improvisat) al carrer; hashing: aleatorització... ; lífting: estirament de pell; lísing o leasing: arrendament financer; looping: giravolt; mailing: publitramesa; enviament postal massiu, bustiejada prop. ; míting o meeting: reunió, aplec, trobada; pírcing o piercing: perforació, acció de posar-se joiells pel cos; planning: planificació; radiotrecking: seguiment per ràdio o radioseguiment; timing: temporització; vènding: autovenda (en màquines)...
Manlleus en procés d'integració a) austempering* (GEC2; sinònim complementari: tremp bainític), cracking* (GEC2), fàding..., màrqueting..., martempering* (GEC2, cast. martemple); pàrquing (GECs2; GEC: parking); rànquing (GECs2; GEC: ranking).... (RIERA 1992: 114-115, n. 87)
Pel que fa als termes anglesos en -ing, hi ha manlleus adoptats en català mitjançant els sufixos -atge i -ció (que indiquen, sovint, ‘operació tècnica’), o adaptats mitjançant una altra terminació:
1) -ing > -atge, indicant, sovint, ‘operació tècnica’: — angl. banding stain cat. colorant de bandatge (DEM); angl. blocking (<to block ‘obstruir, tancar, blocar’) cat. blocatge (DEM); angl. cloning cat. clonatge (TERMCAT, DLC3; fr. clonage, cast. clonació); angl. composting cat. compostatge (GEC2, cast. compostaje); angl. doping (<to dop ‘tractar amb estupefaents', ‘drogar’) cat. drogatge, dopatge (també és admesa la forma dòping); angl. drying: assecatge; angl. labelling: marcatge (DEM); mapping: mapatge (DEM); angl. mapping cat. mapatge (DEM); angl. molding cat. modelatge (DEM); angl. monitoring (de monitor < ll. monitor -oris < ll. moneo ‘advertir, avisar’) cat. monitoratge, vigilància contínua; cast. monitorización, fr. monitorage (GEC2, DEM, si bé tothom diu monitorització, calcat de l'espanyol monitorización, la proposta del Termcat al DNeol entrada núm. 497 és monitoratge, en consonància amb l'anglès monitoring, el francès monitorage i l'italià monitoraggio); angl. packing cat. embalatge; angl. scanning cat. escombratge (TERMCAT; GECs2), escanerització (diversos autors), escandall (MARQUET 1993, DInf), escandallatge (DECLC) (originàriament, ‘comptatge, inventari’), escansió (RIERA 1998) (*escaneig TERMCAT, GDLC, d'ús general és un calc de l'espanyol; escanatge, usat per algun especialista, escaneratge, forma que es pot derivar de la proposta del DUVC), escandiment (MARQUET 1993); angl. screening cat. crivellatge, *cribatge (DEM), *cribratge (Termcat) o examen sistemàtic; angl. sifting cat. tamisatge.
2) -ing -ció: — angl. ausforming cat. ausformació (proposta del TERMCAT, cast. ausformación); angl. electroforming cat. electroformació; angl. scanning (de to scan ‘examinar, explorar, escandir’) escombratge (TERMCAT; GECs2), escanerització (diversos autors), escandall (MARQUET 1993, DInf), escandallatge (DECLC) (originàriament, ‘recompte, inventari’), escansió (RIERA 1998) (*escaneig TERMCAT, GDLC, d'ús general és un calc de l'espanyol; escanatge, usat per algun especialista, escaneratge, forma que es pot derivar de la proposta del DUVC), escandiment (MARQUET 1993).
3) Altres terminacions: angl. teleprocessing cat. teleprocés (DI) (RIERA 1998: 218-219)
Riera (1998: 211 i 213) també assumeix que n'hi ha que mantenen la forma anglesa a l'espera de ser adaptats (com ara dumping); l'adaptació posterior pot passar per la grafia a la catalana (màrqueting, pàrquing, càmping, lífting, píling), per trobar una solució similar amb els sufixos -atg o -ció (driblatge, dopatge) o alguna altra (cracking > cracatge o *craqueig.