Juan Ponce de León (Santervás de Campos, Regne de Lleó, Corona de Castella, 8 d'abril de 1460Webster's Biographical Dictionary, 1a edició, 1961, G & C. Merriam Co., pàg. 1200. o 1474Morison, pàg. 502, 515, 529. Tradicionalment la data de naixement de 1460 és la que s'ha emprat, però darrerament guanya punts l'opció de 1474. - L'Havana, Cuba, juliol de 1521) va ser un explorador i conqueridor castellà. Fou el primer governador de Puerto RicoLlista completa de governadors a Puerto Rico en representació de la Corona espanyola. Encapçalà la primera expedició europea a la Florida, a la qual posà nom.

D'ascendència noble, va ser patge de Ferran el Catòlic a la cort de Joan II d'Aragó i va combatre en la Guerra de Granada. Es dubta si el seu primer viatge a Amèrica el va fer amb Cristòfor Colom el 1493, o amb Ovando el 1502. En tot cas, va col·laborar amb aquest en la conquesta de La Hispaniola i va rebre d'ell l'encàrrec de conquerir l'illa de Sant Joan Baptista o Borinquen, l'actual Puerto Rico el 1508.

Malgrat l'oposició de Diego Colón, va aconseguir ser nomenat governador el 1510. L'illa es va sotmetre sense dificultat, gràcies a la conversió del cacic Agüeybaná; Ponce de León va poder dedicar-se a la fundació de ciutats i a l'explotació d'or. Però, després de la mort del cacic, els indígenes es van revoltar contra la dominació castellana i el règim de l'encomienda a què se'ls havia sotmès a treballs forçats. Després d'una dura lluita, Ponce de León es va imposar als nadius i va prendre sagnants represàlies.

Més tard va descobrir una zona al nord a la que va anomenar "La Florida", ja que va ser descoberta el Diumenge de Resurrecció, anomenat a la península Ibèrica «Pasqua Florida», per escaure sempre a començaments de la primavera.

Es va passar la resta de la seva vida buscant la font de l'eterna joventut, que segons una llegenda es trobava a La Florida. El 1513 va descobrir el corrent del Golf, que va permetre a partir d'aleshores una ràpida ruta marítima de tornada cap Europa des d'Amèrica del Nord.Stan Ulanski. La Corriente del Golfo. Turner ed., Madrid, 2012, pàg 13

Biografia Primers anys Juan Ponce de León nasqué a Santervás de Campos a l'actual província de Valladolid. Tot i que durant molt de temps se situà la seva data de naixement el 1460, actualment noves evidències la situen el 1474. El cognom 'Ponce de León' té origen basc i data del .Barton, page 44

Es desconeix qui eren els seus pares, però sembla que era membre d'una influent i distingida família noble. Entre els seus familiars destaca Rodrigo Ponce de León y Núñez, Marquès de Cadis, una important figura en les guerres contra els moros.Arnade, p. 35-44

Ponce de León també estava emparentat amb una altra notable família, Núñez de Guzmán, fent tasques d'escuder durant la seva joventut de Pedro Núñez de Guzmán, cavaller de l'Orde de Calatrava. Van, pàg. 11 Un cronista contemporani, Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés, afirma que de León es convertí en un experimentat soldat lluitant en les campanyes que van derrotar el Regne de Granada i completarà la reconquesta el 1492.Morison, pàg. 502.

Arribada al Nou Món Una vegada finalitzada la guerra contra el Regne de Granada no hi havia la necessitat dels seus serveis militars al país, per la qual cosa, com molts dels seus contemporanis, Ponce de León mirà cap a l'estranger per trobar una nova oportunitat. Així, el setembre de 1493, uns 1.200 mariners, colons i soldats s'uniren a Cristòfor Colom per fer el segon viatge al Nou Món.name=Kessel2003>Kessel, p. 4,5Morison, pàg. 100.

La flota arribà al Carib el novembre de 1493. Visitaren diverses illes abans d'arribar a la seva destinació principal, La Hispaniola.Van Middeldyk, p. 12-15 Una d'aquestes aturades fou al davant la costa d'una gran illa que els nadius anomenaven Boriquén i que en l'actualitat es coneix com a Puerto Rico.

Els historiadors estan dividits sobre què va fer durant els propers anys, però el més probable és que tornés a Castella i posteriorment tornés a La Hispaniola amb Nicolás de Ovando.Fuson, pàg. 56-57.

La Hispaniola El 1502 el recentment nomenat governador Nicolás de Ovando va arribar a La Hispaniola. Les seves ordres de la Corona espanyola eren posar ordre a la colònia. Una de les prioritats d'Ovando era completar la submissió dels indígenes taínos. El 1504, quan una petita guarnició espanyola va ser assaltada pels taínos a Higüey, al costat oriental de l'illa, assignà a Ponce de León aixafar la rebel·lió. Ovando quedà impressionat amb Ponce de León i el recompensà anomenant-lo governador de frontera de la nova província, Higüey.Loker, pàg. 21 A més, Ovando li va atorgar una concessió de terra considerable, juntament amb suficient mà d'obra indígena a la granja del seu nou estat.Fuson, p. 63-65.

Ponce de León prosperà en aquesta nova situació. Trobà un mercat preparat per a la seva producció agrícola i ramadera al proper Boca de Yuma on els vaixells feien el carregament final de subministraments abans del llarg viatge de tornada a Espanya. El 1505 va ser autoritzat per Ovando per construir una nova població a Higüey, la qual anomenà Salvaleón. Ponce de León participà activament en la massacre d'Higuey i el 1508 fou escollit per la Corona espanyola per liderar la conquesta i explotació dels indis taínos per treballar a les mines d'or.

Per aquella època es va casar amb Leonora, la filla d'un hostaler. Van tenir tres filles, Joana, Isabel i Maria; i un fill, Luis. Va construir una gran casa de pedra per a la seva família, que encara segueix en peu, prop de la ciutat de Salvaleón de Higüey.Fuson, p. 66-67.

Puerto Rico miniatura|Ruïnes de la residència Juan Ponce de León a Caparra. Com a governador provincial, Ponce de León va tenir ocasió de reunir-se amb el taínos que visitaren la província veïna de Puerto Rico. Li van explicar històries d'una terra fèrtil, amb molt or que es troba als nombrosos rius. Animat per la possibilitat de riqueses, Ponce de León va sol·licitar i rebre permís d'Ovando per explorar l'illa.Van Middeldyk, pàg. 17-19.

El primer reconeixement de l'illa es considera que fou el 1508 però hi ha proves que confirmen una exploració prèvia el 1506. Aquest viatge anterior es va fer en secret perquè la corona espanyola havia encarregat a Vicente Yáñez Pinzón la colonització de l'illa el 1505, però no va complir la seva missió, expirant el termini el 1507 i deixant via lliure a Ponce de León.Fuson, pàg. 72-75

La primera exploració havia confirmat la presència d'or i li va donar un bon coneixement de la geografia de l'illa. El 1508, Ferran II d'Aragó va donar permís a Ponce de León per fer la primera expedició "oficial" a l'illa llavors era anomenada Sant Joan Baptista. Aquesta expedició, d'uns 50 homes en un sol vaixell, va deixar l'Hispaniola el 12 de juliol de 1508 i va arribar a la badia San Juan, prop de l'actual ciutat de San Juan. Marley, p. 12-13 Ponce de León va endinsar-se terra endins, buscant un lloc adequat per construir un magatzem i una casa fortificada, fins que el trobà a unes dues milles de la badia. Aquí es va crear el primer assentament a Puerto Rico, Caparra.Lawson, pàg. 3. Tot i que es van arribar a cultivar alguns cultius, passaren la major part del temps buscant or. A primers de 1509 Ponce de León va decidir tornar a l'Hispaniola. La seva expedició havia reunit una bona quantitat d'or, però s'havia quedat sense menjar i subministraments.

L'expedició va ser considerada un gran èxit i Ovando nomenà Ponce de León governador de Sant Joan Baptista. Aquest nomenament va ser confirmat més tard per Ferran II el 14 d'agost de 1509. Ponce de León s'encarregà d'ampliar l'assentament a l'illa, portant dona i fills, tot continuant l'explotació minera.

De tornada a l'illa, Ponce de León repartí els taínos entre ell i d'altres colons sota el sistema de treball forçós conegut com a encomienda.Van Middeldyk, pàg. 27-29 Els indis es van posar a treballar en productius conreus i en la mineria d'or. Molts dels castellans van tractar amb duresa els taínos, la qual cosa sumada a la introducció de malalties fins aleshores desconegudes a la zona, com la verola o el xarampió, van provocar una gran mortaldat entre la població local. El juny de 1511 el taínos es van veure empesos a una breu rebel·lió, que fou sufocada per la força per Ponce de León i la petita tropa de soldats armats amb ballestes i arcabussos.Van Middeldyk, pàg. 36-41

Tot i que Ponce de León controlà l'illa de Sant Joan, destacats canvis van tenir lloc en la política i govern de les Antilles espanyoles. El 10 de juliol de 1509 Diego Colón, fill de Cristòfor Colom, va arribar a la Hispaniola com a virrei en substitució de Nicolás de Ovando.Lawson, pàg. 4 Durant diversos anys Diego Colón havia lliurat una batalla legal sobre el seu dret a heretar els títols i privilegis atorgats al seu pare. La Corona va lamentar els amplis poders que s'havien concedit a Colom i els seus hereus, tot procurant establir un control més directe sobre el Nou Món. Malgrat l'oposició de la Corona, Colón es va imposar a la cort i Ferran es va veure obligat a nomenar-lo virrei.

Tot i que els tribunals havien manat que Ponce de León continués al seu càrrec, Colón eludí aquesta directiva el 28 d'octubre de 1509 mitjançant el nomenament de Juan Cerón com a justícia en cap i Miguel Díaz com a agutzil de l'illa, i que suposava anul·lar l'autoritat del governador. Aquesta situació es va mantenir fins al 2 març de 1510 quan Ferran va emetre ordres reafirmant la posició de Ponce de León com a governador. Ponce de León havia arrestat i enviat cap a Espanya a Cerón i Díaz.Van Middeldyk, pàg. 18

La lluita política entre Colón i Ponce de León va continuar durant uns quants anys més. Ponce de León tenia partidaris influents a Castella i Ferran el considerava un fidel servidor, però la situació de Colón com a virrei feien d'ell un adversari poderós. Amb el temps la situació de Ponce de León a San Juan es feu insostenible,Lawson, pàg. 5-7 i el 28 de novembre de 1511, Cerón tornà oficialment a l'illa com a governador.Fuson, pàg. 95.

Primer viatge a la Florida Els rumors sobre l'existència d'illes no explorades al nord-oest de la Hispaniola havien arribat a Castella el 1511. En un esforç per recompensar Ponce de León pels seus serveis, Ferran II l'insta a buscar aquelles noves terres al marge de l'autoritat de Colón.Loker, pàg. 22 Ponce de León va accedir-hi i el febrer 1512 va rebre un despatx reial amb els permisos per buscar "les Illes de Benimy".Fuson, pàg. 88-91.

El contracte estipulava que Ponce de León tenia drets exclusius sobre el descobriment de Benimy i les illes properes pels següents tres anys. S'establia que seria governador vitalici de qualsevol de les terres que descobrís, però s'esperava que les despeses de l'exploració i la colonització fossin assumides per ell. A més, el contracte li va donar instruccions específiques per a la distribució d'or, indígenes i altres beneficis extrets de les noves terres. No s'esmenta res referent a la font de l'eterna joventut.Weddle, pàg. 40.See contract translated by Fuson, pàg. 92-95 or Lawson, pàg. 84-88.

Ponce de León va equipar i pagar tres vaixells amb almenys 200 homes i va partir de Puerto Rico el 4 de març de 1513.Loker, pàg. 23 L'única descripció contemporània coneguda d'aquesta expedició procedeix d'Antonio de Herrera y Tordesillas, un historiador espanyol que pel que sembla va tenir accés als registres de les naus originals o relacionades amb fonts secundàries que van donar lloc a un relat del viatge publicat el 1601.Fuson, pàg. 99-103 and Weddle, pàg. 51.See Fuson, pàg. 103-115. pel relat complet d'Herrera. La brevetat del relat i les llacunes ocasionals en l'expedient han portat els historiadors a especular i discutir molts detalls del viatge.