En la mitologia romana, Juno era l'esposa de Júpiter. El seu origen es podria trobar en l'etrusca Uni, per bé que es relacionà amb la deessa grega Hera de la que n'absorbí gran part de la personalitat. El seu nom, si no és una corrupció de l'etrusc, s'associa amb l'arrel indoeuropea que indica "joventut". Els romans dedicaren el juny al seu honor, que llavors era el quart mes de l'any. Forma part de l'anomenada tríada capitolina junt amb el seu marit i Minerva.
Atributs miniatura|Juno amb la llança i la corona Juno era la protectora de les dones i l'encarregada de vetllar per la felicitat i la prosperitat domèstiques. Les dones que havien de casar-se la invocaven amb el nom de Pronuba i les que anaven a donar a llum amb el de Lucina, a fi d'assegurar-se un matrimoni feliç o un bon part.
Una altra de les atribucions de Juno era la de defensar l'Estat romà. Segons la tradició, quan Roma estava a punt de ser envaïda pels Gals l'any 390 aC, la deessa alertà els habitants de la ciutat a través de les oques sagrades, que començaren a cridar estrepitosament. Per agrair-li aquest favor, els romans alçaren un temple dit de Juno Moneta, és a dir, Juno l'avisadora.
Juno i la màgia En els treballs màgics s'associa aquesta divinitat amb l'espelma de color blanc i, també, amb la vessant femenina de la Humanitat, en contraposició al déu Mart i l'espelma roja que representen la masculinitat.
Les pràctiques màgiques amb l'espelma blanca, que és símbol de la protecció de les grans deesses mares de l'Antiguitat Hera i Juno, serveixen per acréixer la sensibilitat, la creativitat i la intuïció personal.
Temples i apel·latius de Juno miniatura|situació del temple de Juno Sospita S'han trobat diversos temples dedicats al seu culte. Els situats al voltant de la ciutat de Roma: A Lanúvium (a uns 30 km al sud-est de Roma), a Tibur (al nord-est),a Veii (20 km al nord),a Ardea (35 km al sud), a Gabii (a 18 km a l'est de Roma); tots aquests temples tenien la inscripció Mater Regina mentre que a Falerii (50 km al nord) Regina Curitis. Però aquests no són els únics sobrenoms de la deessa: Moneta, Caprotina, Tutula, Fluonia, Fluviona. Segons G. Dumezil i Vsevolod Basanoff, tots aquests sobrenoms denoten un lligam amb la idea idoeuropea de les tres personalitats d'una divinitat, per exemple Regina i Moneta impliquen caràcter reial, Sespeis i Curitis (posseïdora de la llança) li donen una personalitat guerrera i protectora associada a la cúria, mentre que Mater li confereix poders sobre la fertilitat. L'apel·latiu Lucina ha estat motiu de controvèrsia entre els estudiosos. Alguns relacionen Lucina amb la paraula lucus(clariana en un bosc sagrat), perquè la deessa tenia des de temps antics un santuari al Cispius a prop del temple de Mefitis.lucus espentat per: Plini el Vell Naturalis Histooria XVI 235; Varró Lingua Latina V 49; Ovidi Fasti II 435 i VI 449 Altres creuen que es tracta d'una paraula derivada de lux(llum) i estaria relacionada amb el part i els nensVarró Lingua latina V 69; Ciceró, De natura deorum II 68; Ovidi Fasti, II 450 i III 255; Plutarc, Quaestiones Romanae, 77
Un altre apel·latiu que rebia la deessa era el nom Covella, per expressar la seva funció com intercessora amb les activitats relacionades amb la lluna, inclosa la menstruació de les dones, i d'aquí la seva invocació amb tota mena de començaments. Els calenda (primer dia) de cada mes estava dedicat a Juno. A la localitat de Laurentum era coneguda com a Kalendaris Iuno (Juno de les calenda).Macrobi, Saturnalia, I 15, 18; Varró, Lingua Latina, V 69 A Roma també era invocada cada començament de mes pel pontifex minor al lloc conegut com a Curia Calabra El calendari primitiu dels romans era de base lunar. Per la calenda, nom del primer dia de cada mes, el pontífex minor anava a la Curia Calabra per observar la desaparició de la lluna (lluna nova). Llavors el Rex Sacrificulus(mestre de cerimònies) i el pontifex feien un sacrifici invocant a Juno, mentre els ciutadans eren cridats (in comitia calata) a observar el ritual. El terme calata i Calabra probablement deriven del verb calare(«aplegar», «cridar»),Marc Terenci Varró, De lingua latina 6.27; Macrobi, Saturnalia 1.15.10–19 que anunciava la data de la nonae.Varró VI 27: «sic :"Die te quinti kalo Iuno Covella" o "Septimi die te kalo Iuno Covella"; però el text sembla estar malmès, per tant R. Schilling afegeix: "... dixit quinquies: "Kalo Iuno Covella" aut (o) septies: "Kalo Iuno C." ». Era el mateix dia que la Regina sacrorum li sacrificava una truja blanca o un corder. Se la vinculava amb Janus, el déu dels passatges i principis, sovint dit Iunonius per compartir aquest aspecte amb la deessa Juno.
Relació Juno i iuvens Alguns estudiosos expliquen aquesta multiplicitat de funcions de la deessa com una estructura típica de les deïtats femeninesG. Dumezil ARR; V. Basanoff:"Les diuex des Romains" però altres ho veuen com una derivació del que en essència és, la representació de la vivacitat i la força de la joventut, amb les connexions sexuals que això implica, les quals canviarien segons les circumstàncies: en els homes representaria la iuvenes, terme sovint emprat per referir-se als soldats, i d'aquí en resultaria una deïtat tutelar de la sobirania de la humanitat; mentre que en les dones representaria la capacitat per donar a llum, i supervisaria des de la pubertat fins al matrimoni i el part. D'aquí sorgiria el seu aspecte polifacètic com a deessa relacionada amb la política, el poder i la guerra. Altres opinen que les seves qualitats militars derivarien de la seva natura com a deessa de la fertilitat que, en voler protegir la descendència acabaria adquirint funcions militars i polítiques. Juno Sospita i Lucina Febrer és un més d'interpàs entre l'acabament de l'hivern i el començament de la primavera i, per tant, era concebut com un temps per a la purificació i la renovació. Aquesta relació va ser tractada per Ovidi a partir de la qüestió etimològica de febrer al començament del llibre II de les Fasti. En ser considerada la part més important de l'any, implica conèixer els riscs per la comunitat que cal evitar: el perill de ser contaminat amb el contacte de l'inframón. Cal, doncs, que Juno estigui present i en formi part activa en els tres moments més rellevants del mes : El dia de la calenda (el primer dia), amb la celebració del dies natalis (naixement) de Juno Sospita al turó del Palatí. El dia 15, festa de Juno Lucina, inspiradora i patrona de les Lupercalia. A final de mes, l'1 de maig, com a protectora de les Matronae(mares) i del matrimoni. Aquest dia, coincidia amb la celebració del naixement de Ròmul i amb la commemoració de la intervenció pacificadora que van tenir les dones en la resolució del conflicte entre els romans i els sabins. miniatura|Juno Sospita, museu Puixkin
Juno, anomenada Sospita (la sàvia) és, a més, una deessa que defensa i protegeix els romans des de l'antiguitat. El mateix dia se celebrava al lloc de la cova d'Helernus, al turó de Esquilí, el qual Dumézil creu que era un antic déu de la vegetació relacionat amb el culte de Carna/Crane, una nimfa que podria ser una imatge de Juno Sospita.G. Dumezil:"Fêtes romaines d' eté et d' automne. Suivi par dix questions romaines", París 1975,"Question dix. Theologica minora" A les Lupercàlia,la unió d'ambdós ritus era suggerit a les parelles,Ovidi, Fasti II 425-452; que Varró concreta encara més situant la cova al Cispius de l'Esquilí. les quals podien anar-hi periòdicament a repetir el ritu de purificació i per sol·licitar fertilitat. Potser fos també un lloc per a beneir la renovació política, com es podria deduir per la competitivitat entre dos grups de devots Luperci: els Fabii i els Quinctii, associats amb la rivalitat entre els fundadors Ròmul i Rem. Un exemple d'aquesta importància política es pot veure en el fet que Juli Cèsar escollís l'indret i la data per a promulgar la seva coronació amb la col·laboració de Marc Antoni i per ser el lloc on va sorgir un nou grup polític, els Luperci Iulii.G. Dumezil ha plantejat aquesta hipòtesi en repetides ocasions, la primera va ser en:"Le problème des Centaures", París 1929 p.122- 221. Les fonts més antigues que narren l'episodi són: Plutarc, Caesar, LXI 2-3; Nicolau Damascè, Caesar XXI; Cassi Dió XLIV 6, XLV 30; Y.-M. Duval va trobar una correspondència amb el ritual anual de confirmació del rei en el Liber Cerimoniarum de l'emperador romà d'Orient Constantí VII. Allà es narra com els membres locals del partit dels Luperci commemoraven els fets representant aquesta escena al circus de Constantinopolis, fet que demostraria la teoria de Dumezil. "Des Luperci de Constanople aux Luperci de Rome", publicat a la revista "Revue des Etudes Latins" 55 1977 p.222-295 Aquest element seria potser el motiu de l'elogi d'August al començament del llibre II dels Fasti d'Ovidi, on diu que: com a hereu de Cèsar havia aconseguit portar a terme el plans del seu pare adoptiu. El fet és una mostra de la funció sobirana de Juno.
Com Wissowa molts autors han remarcat la semblança entre la Juno de les Lupercalia i la Juno de Lanúvium Seispes Mater Regina, perquè en totes dues festivitats intervenia un boc, símbol de la fertilitat. Però en essència existeix una unitat entre fertilitat, privilegis dels governants i purificació.Y._M. Duval:"Les Lupercales, Junon et le printemps", Annales de Bretagne et des Pays de l'Ouest,nº 83, 1976 pàg. 271-2 Aquesta unitat queda subratllada pel paper de Faune en la història eròtica narrada per Ovidi, la qual és l'origen de les Lupercals:Ovidi,Fasti II 362-453 Havent estat consultada sobre com superar el període d'esterilitat que patien després del rapte de les sabines, Juno va respondre entre la remor de les fulles del voltant de la cova de la deessa «Italidas matres sacer hircus inito» (que siguin copulades per un boc sagrat).Ovidi, Fasti, II 441 El nom del mes de febrer és degut a les purificacions anomenades februae,Servi Maure Honorat Comentari a l'Eneida, VIII 343; Varró, Lingua Latina VI 13; Pau el Diaca Historia Romana ex Festo pàg. 75 L i el boc, la pell del qual era emprada per a fer els fuets de la purificació es deia februum, amiculus Iunonis.Paulus ex Festo (Pau el Diaca) p. 75 L; Mythographi Romani III 3; Martianus Capella, De Nuptiis Mercurii et Philolologiae II 149: "Iuno Februalis". Per referir-se a aquesta celebració, la paraula Juno va acompanyada de Februalis, Februata o Februa.G. Radke:"Die Götter Altitaliens Münster", 1965 Februlis supervisa la gestacióMythographi Romani III 3 i està estretament vinculada amb Fluvonia, Fluonia, la deessa que manté la sang dins del cos de la dona durant l'embaràs.Mythographi Romani III 3; Paulus ex Festo s.v. p. 82 L; Martianus Capella above II 149; Arnobius Adversus Nationes III 30; R. E. A. Palmer Mentres Duval es decanta per la idea d'una protectora de l'embaràs, Palmer veu en l'adjectiu Fluonia un bany en les aigües del riu. Ovidi també en parla del riu com a element purificador.Ovidi, Fasti II 35-46 miniatura|Juno, estàtua de plata, segle I o II El 375 aC es va construir un temple a Juno LucinaPlini, Naturalis Historia XVI 235 en l'antiga cova sagrada del lucus.Varró,Lingua Latina V 49, 74; Dionís d'Halicarnàs IV 15 Probablement al costat de l'actual església de santa Prassede, on s'han trobat unes inscripcions.Catàleg CIL: Corpus Inscriptionum Latinarum, VI 356-361; 3694-5; 30199. La cova devia estar a la part sud del temple. Se sap que el rei Servi Tul·li havia manat que les ofrenes donant gràcies pels nounats fossin guardades a la cambra del tresor del temple de Juno, cosa que fa pensar que hi va haver un santuari construït amb anterioritat. L'any 190 aC el temple va ser tocat per un llampec, que va malmetre la teulada i les portes.Livi XXXXVII 3, 2