miniatura|Simeó rep a Jesús en el temple. Oli de Rembrandt. La presentació de Jesús en el Temple, la presentació de Jesús o del Nen o simplement la Presentació és la denominació convencional d'un episodi evangèlic i un tema iconogràfic freqüent en l'art cristià. Fa referència a la presentació de Jesús pels seus pares, al Temple de Jerusalem. És narrat a l'Evangeli de Lluc al Nou Testament (Lluc 2,22-40). Tractament diferenciat, tant en l'art com en el calendari litúrgic o santoral, té una escena prèvia: la circumcisió de Jesús, operació ritual prescrita en la religió jueva,Si bé això és apropiat relacionar circumcisió i religió jueva, la pràctica de la circumcisió és anterior al del judaisme entès com a religió: en efecte, el judaisme s'estableix com a religió només després que Moisès rep les Taules de la Llei i és a partir de llavors Aaron s'exerceix com a primer sacerdot d'Israel. Els orígens de la pràctica de la circumcisió són abans que res hebreus i es remunten a l'Aliança Abrahàmica. i que se li va fer a Jesús als vuit dies de néixer (se celebra l'1 de gener). La presentació fou amb posterioritat a la circumscripció quan es compliren els dies de la purificació.
La festa de la Presentació se celebra el dia dos de febrer. Per associació d'actes i de simbolismes se celebra el mateix dia la Purificació de la Verge, anomenada també festa de les Candeles o de la verge de candelera. L'església bizantina la va convertir en una important celebració solemne.
En el cristianisme occidental, la Festa de la Presentació del Senyor també es coneix pel seu nom anterior de Festa de la Purificació de la Verge, de la Trobada del Senyor o de la Presentació del Senyor i purificació de María. En alguns calendaris litúrgics, les vespres (o completes) de la Festa de la Presentació marquen el final del temps de l'Epifania, també (des del del 2018) en la Evangelische Kirche in Deutschland (EKD). A l'Església d'Anglaterra, església mare de la comunió anglicana, la Presentació de Crist en el Temple és una festa principal que se celebra el 2 de febrer o el diumenge entre el 28 de gener i el 3 de febrer. A l'Església catòlica , especialment des de l'època del Papa Gelasi I (492-496), que al segle V contribuí a la seva expansió, la Festa de la Presentació se celebra el 2 de febrer.
En el ritu romà de l'Església catòlica, la Comunió Anglicana i l'Església luterana, l'episodi es reflectia també en el costum, antany molt estesa, de relligar a les dones quaranta dies després del naixement d'un nen. En el ritu romà, la festa de la Presentació del Senyor està unida també a la Jornada Mundial de la Vida consagrada.
Textos bíblics Maria i Josep van portar a Jesús al Temple i segons el costum, van oferir com a sacrifici dues tórtores
Evangeli segons Lluc:
Al temple hi havia Simeó que tenia fama de ser un home just. En veure'ls va tenir la convicció que actuava impulsat per l'Esperit, li va prendre en braços i va beneir a Déu dient el Nunc dimittis. Les escriptures ho narren així::
La profetessa Anna vivia al temple i en presenciar aquells esdeveniments va començar a parlar del Nen a tot aquell que esperava la redempció de Jerusalem:
Interpretació de l'Església catòlica 321px|miniatura|Candleles el dia de la candelera, Sanok 2013 Amb la finalitat de complir les dues normes que manava la llei de Moisès, la Sagrada Família va ser a Jerusalem: per a purificar a la mareLevític cap. 12;2-8 i el rescat del primogènit.Èxode cap13; 2.12-13 Aprofitant aquest succés es manifesta Jesús a Israel: «La Presentació de Jesús en el Temple el mostra com el Primogènit que pertany al Senyor».Catecisme de l'Església Catòlica, n. 529 En el context de la Presentació de Jesús al Temple, Maria i Josep duen a Jesús al Temple per a complir amb aquestes prescripcions. Encara que Jesús, com a Fill de Déu, no estava subjecte a aquestes normes, la Sagrada Família observa les pràctiques rituals com una expressió d'obediència a la llei.
Simeó i Anna, representant al poble fidel d'Israel, reconeixen en Jesús la realització de les esperances i expectatives messiàniques. Aquest esdeveniment permet posar de relleu la connexió entre l'Antic i el Nou Testament, mostrant com les profecies i lleis de l'Antic Testament es compleixen en la persona de Jesús.Èxode cap. 13,1-2Nombres cap. 3,11-13
El passatge fa referència a les pràctiques rituals associades amb el rescat del primogènit i la purificació de la dona després del part, d'acord a les lleis que hi ha establertes en aquest.Nombres (cap. 18, vers. 16).
Segons la llei, el rescat del primogènit es realitzava al cap d'un mes del naixement, i s'oferien cinc sicles com a part d'aquest acte de redempció. Aquesta pràctica simbolitzava el reconeixement que tots els primogènits pertanyien al Senyor i havien de ser rescatats.
A més, la dona que donava a llum a un home quedava ritualment impura i havia de complir amb el ritual de purificació al cap de quaranta dies. Durant aquest temps, la mare presentava una ofrena en el Temple, que consistia en un cap de bestiar menor, o, en el cas d'aquelles que eren pobres, un parell de tórtores o dos colomins.Levític cap. 12; vs. 2-8 Aquesta ofrena simbolitzava la purificació de la mare després del part i la seva dedicació a Déu.Josepmaria Escrivá de Balaguer «Aprendràs amb aquest exemple (…) a complir, malgrat tots els sacrificis personals, la Santa Llei de Déu? Purificar-se! Tu i jo sí que necessitem purificació! —Expiar, i, per sobre de l'expiació, l'Amor.—Un amor que sigui cauteri, que obris la ronya de la nostra ànima, i foc, que encengui amb flames divines la misèria del nostre cor». Sant Rosari, quart misteri joiós .
En el context de la Presentació de Jesús en el Temple, Maria i Josep compleixen amb aquestes pràctiques rituals, encara que, com s'esmenta en el text anterior, Jesús, com a Fill de Déu, no estava subjecte a la necessitat de rescat, i Maria, com a Verge, no estava impura de la mateixa manera que altres dones. Això subratlla el compliment de la llei per part de la Sagrada Família i estableix un enllaç entre les antigues tradicions jueves i el compliment messiànic en Jesucrist.Nombres cap. 18; 16
El passatge destaca la figura de Simeó com algú inspirat i guiat per l'Esperit Sant. Les seves paraules revelen la comprensió profunda de la identitat i la missió de Jesús. Alguns dels aspectes clau que esmenta Simeó són: Simeó identifica a Jesús com el Messies, la figura esperada i anhelada en la tradició jueva. Ho descriu com la “glòria d'Israel”, cosa que en ressalta la importància i significat per al poble d'Israel. Simeó va més enllà de la concepció tradicional del Messies com algú destinat només per a Israel. Ell reconeix a Jesús com a “llum i salvació” per a tots els homes, indicant que la missió de Jesús té un abast universal. Simeó profetitza que en el pla de Déu, Jesús serà tant de ruïna resurrecció per a Israel. Això suggereix que la vinguda de Jesús portarà canvis i desafiaments significatius per al poble jueu, però també la possibilitat d'una renovació espiritual i resurrecció. Simeó descriu la missió de Jesús com un “signe de contradicció” en el qual alguns ensopegaran. Això implica que la presència i ensenyaments de Jesús generaran desacord i conflicte, la qual cosa és una predicció dels desafiaments que enfrontarà durant el seu ministeri terrenal. Simeó empra la metàfora d'una “espasa de dolor” per a descriure el sofriment que Maria experimentarà. Aquesta profecia anticipa la dolorosa experiència de Maria en presenciar el sofriment i la crucifixió del seu Fill. La referència a l'“oblació perfecta i única” assenyala clarament cap a la crucifixió de Jesús en la creu com el mitjà de salvació preparat per Déu per a tots els pobles.
La manera en que Simeó es dirigeix a Maria, fa entendre que la Verge participarà en el sacrifici de Crist: «L'anunci de Simeó sembla com un segon anunci a Maria, atès que li indica la concreta dimensió històrica en la qual el Fill complirà la seva missió, és a dir en la incomprensió i en el dolor. Si d'una banda, aquest anunci confirma la seva fe en el compliment de les promeses divines de salvació, per un altre, li revela també que haurà de viure en el sofriment la seva obediència de fe al costat del Salvador que sofreix, i que la seva maternitat serà fosca i dolorosa»
El testimoniatge d'Anna, tal com es descriu, reflecteix una semblança significativa amb el de Simeó. Totes dues es presenten com a figures piadoses mogudes per l'Esperit Sant i expressen expectatives i anhels relacionats amb la vinguda del Messies. Consolació d'Israel i Redempció de Jerusalem: Mentre Simeó espera la consolació d'Israel, Anna espera la redempció de Jerusalem. Aquests termes suggereixen una esperança comuna d'alliberament i restauració per al poble de Déu. Tots dos personatges representen la llarga espera i anhel del poble jueu pel compliment de les promeses messiàniques. Tres menes de testimonis: El text destaca que el naixement de Crist s'ha manifestat per tres tipus de testimonis, cadascun dels quals ofereix una perspectiva única. Els àngels anuncien l'esdeveniment, els pastors donen testimoniatge després de rebre l'aparició dels àngels, i Simeó i Anna, guiats per l'Esperit Sant, ofereixen el seu testimoniatge al Temple. Instruments de l'Esperit Sant: Simeó i Anna són presentats com a persones que, en perseverar en la pietat i el servei a Déu, es converteixen en instruments aptes de l'Esperit Sant. Això destaca la importància de la sensibilitat espiritual i la devoció en la comprensió i reconeixement de l'obra de Déu. La inclusió d'aquests diversos testimonis emfatitza la importància i universalitat de l'esdeveniment del naixement de Jesucrist. Cada testimoni, des dels àngels fins a Simeó i Anna, aporta una perspectiva única i contribueix a la comprensió més completa de la significativa arribada del Messies. A més, l'esment de l'obra de l'Esperit Sant subratlla la guia divina en la revelació i reconeixement de Jesucrist.Facultad de Teología. Sagrada Biblia: Universidad de Navarra (p. 9398-9399). EUNSA Ediciones
Celebració litúrgica
A més de ser coneguda com la Festa de la Presentació de Jesús en el Temple, altres noms tradicionals son la Candelera, la Festa de la Purificació de la Verge, i la Trobada del Senyor.
La data de la Candelera deriva de la data fixada per a la Nativitat, ja que aquesta es produeix quaranta dies després. Segons la llei mosaica que es troba a la Torà, una mare que havia donat a llum a un mascle era considerada impura durant set dies; a més havia de romandre durant tres i trenta dies "en la sang de la seva purificació." La Candelera correspon, doncs, al dia en què Maria, segons la llei jueva, hauria d'haver assistit a una cerimònia de purificació ritual (12:2–8). L'Evangeli de Lluc 2.22-39 relata que Maria fou purificada segons la llei religiosa, seguida de la presentació de Jesús al temple de Jerusalem, i això explica els noms formals que es donen a la festa, així com que caigui 40 dies després de la Nativitat.
A l'Església Catòlica Romana es coneix com la Presentació del Senyor en els llibres litúrgics publicats per primer cop per Pau VI,Liturgia de las Horas, 2 de febrero. i com la Purificació de la Santíssima Mare de Déu en la Missa tridentina. A l'Església ortodoxa i les esglésies greco-catòliques (esglésies catòliques orientals que utilitzen el ritu bizantí), anomenen la Festa de la Presentació del nostre Senyor, Déu i Salvador Jesucrist en el Temple o com La Trobada del nostre Senyor, Déu i Salvador Jesucrist.
A les esglésies de comunió anglicana, es coneix amb diversos noms, entre ells La Presentació del nostre Senyor Jesucrist en el Temple (Candelera) ( Església Episcopal),La Presentació de Crist en el Temple i la Purificació de la Santíssima Mare de Déu (Església Anglicana del Canadà), La Presentació de Crist en el Temple (Candelera) (Església d'Anglaterra), i La Presentació de Crist al Temple (Església Anglicana d'Austràlia).