Els gerrèids (Gerreidae) constitueixen una família de peixos de l'ordre dels perciformes.The Taxonomicon Es troben a les regions temperades i tropicals de tots els oceans. Formen part de la dieta humana i, a més, són emprats com a esquer a molts indrets del mar Carib.
Morfologia miniatura|esquerra|Gerres longirostris Mida petita (l'espècie més grossa n'és Gerres filamentosus amb 35 cm de llargària màxima). Cos comprimit. Musell punxegut. Boca molt protràctil. Mandíbula inferior còncava. Dents molt petites. Una única aleta dorsal Escates grans i aspres. Cua molt bifurcada. Nombre de vèrtebres: 24. Són platejats.Discover Life FishBase Marine Species Identification Portal
Ecologia Viuen en fons de sorra o fang, sovint en ambients d'aigua salabrosa. Són depredadors d'organismes que es colguen al fons i que capturen enfonsant llurs boques protràctils en el sediment (expulsen la sorra o el fang a través de les obertures branquials). La seua dieta inclou poliquets i crustacis petits. La majoria de llurs espècies presenten un comportament gregari i tendeixen a concentrar-se en aigües poc fondes i costaneres per evitar els depredadors de grans dimensions.
Gèneres Diapterus (Ranzani, 1842)Ranzani C., 1842. De novis speciebus piscium. Dissertatio IV. Novi Comment. Acad. Sci. Inst. Bonon. v. 5. 340-365. Eucinostomus (Baird & Girard a Baird, 1855)Baird S. F., 1855. Report on the fishes observed on the coast of New Jersey and Long Island during the summer of 1854. Smithson. Inst. Annu. Rep. for 1854. 317-352 + 2nd 337. Eugerres (Jordan & Evermann, 1927)Jordan D. S. & Evermann B. W., 1927.New genera and species of North American Fishes. Proc. Calif. Acad. Sci. (Ser. 4) v. 16 (núm. 15). 501-507. Gerres (Quoy & Gaimard, 1824)Quoy J. R. C. & Gaimard J. P., 1824-1825.Description des Poissons. Chapter IX. A: Freycinet, L. de, Voyage autour du Monde...exécuté sur les corvettes de L. M. "L'Uranie" et "La Physicienne," pendant les années 1817, 1818, 1819 et 1820. París. Voyage Uranie, Zool. . 192-401 (1-328 in 1824; 329-616 in 1825). Parequula (Steindachner, 1879)Steindachner F., 1879. Über einige neue und seltene Fisch-Arten aus den k. k. zoologischen Museum zu Wien, Stuttgart, und Warschau. Denkschr. Akad. Wiss. Wien v. 41. 1-52. Parequula melbournensis (Castelnau, 1872)Castelnau, F. L., 1872.Contribution to the ichthyology of Australia. Núm. 1.--The Melbourne fish market (p. 29-242). Núm. II.--Note on some South Australian fishes (p. 243-247). Proceedings of the Zoological and Acclimmatisation Society of Victoria v. 1: 29-247 plus 1 p. Errata. Pentaprion (Bleeker, 1850)Bleeker P., 1850. Bijdrage tot de kennis der Maenoïden van den Soenda-Molukschen Archipel. Verh. Batav. Genootsch. Kunst. Wet. v. 23. 1-13. Pentaprion longimanus (Cantor, 1849)Cantor, T. E., 1849. Catalogue of Malayan fishes. Journal and Proceedings of the Asiatic Society of Bengal v. 18 (pt 2): i-xii + 983-1443, Pls. 1-14.BioLib AQUATABCatalogue of Life World Register of Marine Species FishBase UNEP-WCMC Species Database
Referències