Cípsela (; derivat del grec , Kypsélē) és el nom d'una ciutat esmentada per Aviè en la seva Ora maritima, que modernament ha estat identificada amb Sant Feliu de Guíxols. La llegenda moderna diu que aquesta ciutat desaparegué per sempre entre les aigües de la Mediterrània; els historiadors, en canvi, dubten de la seva existència.

Segons Aviè, Cípsela és una ciutat dels indicets:

Aviè és un autor del que, pretesament, es basà en el Periple Massaliota, un text del (mil anys anterior) que descrivia la costa de la Mediterrània occidental. Partint d'aquest text, Pella i Forgas (1883) i Schulten (1922) foren els primers que consideraren la possibilitat d'identificar la Cípsela d'Aviè amb el jaciment arqueològic de la Fonollera, a Torroella de Montgrí, que hauria desaparegut perquè la línia de costa anà avançant sobre la mar fins a engolir-la, fins a formar, en el present, un turonet a uns vuit-cents metres terra endins.

Altres autors han identificat Cípsela amb la ciutat d'Ullastret i altres, associant el cap Celebàntic al cap de Sant Sebastià, la situen vora l'actual Llafranc (motiu pel qual la plaça de Llafranc ha estat batejada amb el nom del Promontori i també hi ha un carrer de Cípsela i del Celebàntic).

Finalment, una altra tradició, començada per Pere de Marca al , identifica Cípsela amb el topònim de Sant Feliu de Guíxols. Coromines, estudiant l'etimologia del mot, conclou que les formes antigues (Gissalis, Iecsalis, ) són perfectament compatibles amb una arrel com Cypsela. Mentre que, per Coromines, Cípsela seria una adaptació d'un mot indígena adaptat al llatí per semblança a altres poblacions gregues del mateix nom, Hübner pensa més aviat en un apel·latiu donat pels mariners grecs a una població marítima (el nom ibèric de la qual no s'hauria conservat), atès que en grec (kypsélē) significa 'capsa'.

El Museu d'Arqueologia de Catalunya publica des de l'any 1976 la revista Cypsela (21 números apareguts fins al 2018) amb «treballs científics de recerca generals sobre la prehistòria i la protohistòria de Catalunya i de la mediterrània occidental fins al final de l'època ibèrica».

Referències

Bibliografia complementària

Papers del Montgrí 4 (1985), dedicat monogràficament a La Fonollera

Enllaços externs L'Ora Maritima en llatí Arxiu de la revista Cypsela

Categoria:Edat antiga a Catalunya Categoria:Història del Baix Empordà Categoria:Llocs mitològics