Esdeveniments Països Catalans 9 d'octubre, Sants, Barcelona: Es crea la parròquia de Sant Medir, encara sense seu, compartint culte amb la parròquia de Sant Isidre de l'Hospitalet de Llobregat, fent servir totes dues una petita capella a la carretera de Santa Eulàlia. 21 d'octubre: Sufragi femení: les dones poden votar per primera vegada a la Catalunya sota administració francesa. 29 d'octubre, Girona: S'inaugura el Teatre Ultònia, la diada de Sant Narcís. Barcelona: es funda lEsbart Verdaguer. Barcelona: es funda lEsbart Sant Martí. Barcelona: es funda lAssociació Excursionista d'Etnografia i Folklore.
Resta del món 19 de gener: L'exèrcit de l'URSS conquereix Cracòvia, Polònia. 15 de març, Guatemala: Juan José Arévalo Bermejo és escollit nou president. 26 de març, Segona Guerra Mundial: forces dels EUA declaren Iwo Jima segur. 1 d'abril, illa d'Okinawa, Japó: Les tropes estatunidenques desembarquen a l'illa, etapa prèvia a l'entrada en territori japonès, iniciant la batalla d'Iwo Jima. 9 d'abril, Tercer Reich: El pastor i teòleg luterà Dietrich Bonhoeffer, membre de la resistència alemanya contra el nazisme és penjat al Camp de concentració de Flossenbürg. 11 d'abril, Buchenwald, Tercer Reich: El camp de concentració de Buchenwald és alliberat per les tropes americanes de l'exèrcit aliat. 12 d'abril: Harry S. Truman esdevé president dels Estats Units. 15 d'abril, Belsen, Tercer Reich: Alliberament del camp de concentració de Bergen-Belsen. 18 d'abril, Heligoland (petita illa Frisona Alemanya): Prop de mil bombarders aliats bombardegen la base naval, l'aeroport i el poble. 21 d'abril, Rothenburgsort, Hamburg, Tercer Reich: 20 nens jueus de 5 a 12 anys, els seus quatre curadors i 20 presoners russos del qual el nom és desconegut, moren assassinats per les SS a la cava de l'escola desafectada de lEscola del Bullenhuser Damm. 29 d'abril: Adolf Hitler es casa amb Eva Braun. 5 de maig: és alliberat pels aliats el camp de concentració de Mauthausen. 8 de maig: Rendició del Tercer Reich en la Segona Guerra Mundial. Fi de la guerra a Europa. 18 de juny: San Francisco: Mèxic denuncia el cop militar feixista a la primera Conferència Internacional de les Nacions Unides, a la que la Junta Española de Liberación va participar d'espectadora, i Espanya és rebutjada com a membre de la Societat de Nacions, i no serà acceptada fins deu anys més tard. 21 de juny, illa d'Okinawa, Japó: fi de la batalla d'Okinawa, que esdevindrà l'única batalla terrestre sobre territori japonès de la Segona Guerra Mundial. 26 de juny, San Francisco (Califòrnia): se signa la Carta de les Nacions Unides i l'Estatut de la Cort Internacional de Justícia. 16 de juliol, desert d'Alamogordo, Nou Mèxic, EUA: Prova Trinity primera explosió nuclear de la història dins del programa secret Manhattan. 17 de juliol, Potsdam, Alemanya: Inici de la Conferència de Potsdam. Els participants van ser la Unió Soviètica, el Regne Unit i els Estats Units. 6 d'agost, Hiroshima, Japó: El dispositiu nuclear Little Boy arrasa la ciutat causant desenes de milers de morts. 9 d'agost, Nagasaki, Japó: L'exèrcit dels Estats Units hi fa esclatar Fat Man la segona bomba atòmica usada sobre una ciutat. 15 d'agost: Rendició del Japó en la Segona Guerra Mundial. Fi de la guerra a l'Àsia. 17 d'agost, Indonèsia: es proclama la independència del país. 2 de setembre, s'anuncia la Proclamació d'independència del Vietnam 16 d'octubre, Creació de l'Organització per l'Alimentació i l'Agricultura. 22 d'octubre. S'aprova la llei de referèndum per consultar directament al poble espanyol assumptes d'especial transcendència. 24 d'octubre, Nova York: Fundació de l'ONU (Nacions Unides). Fundació del FK Bačka Bačka Palanka
Premis Nobel +CampGuardonatsFísica Wolfgang PauliQuímica Arturi Ilmari VirtanenMedicina o Fisiologia Alexander Fleming Ernst Boris Chain Howard Walter FloreyLiteratura Gabriela MistralPau Cordell Hull
Naixements Països Catalans 29 de març - Costoja (Vallespir): Llorenç Planes, escriptor i polític nord-català. 4 d'abril - Sabadell: Antoni Farrés i Sabater, advocat i polític català, alcalde de Sabadell del 1979 al 1999 (n. 1945). 6 d'abrilː Terrassa: Montserrat Alavedra i Comas, soprano catalana. Avinyó, Provença: Muriel Casals i Couturier, economista i política catalana. 16 d'abril - El Guinardó, Barcelona: Alegria Julià i Danés, escriptora catalana que ha conreat la literatura infantil i juvenil. 19 de maig - Granada: Manel Pousa Engroñat, pare Manel, sacerdot català conegut pel seu treball social. 21 de maig - Barcelona: Carme Valls i Llobet, metgessa endocrinòloga i política catalana. 31 de maig - Valls: Flora Sanabra i Villarroya, mestra i política catalana. 5 de juny - Paiporta: Blanca Cassany, escriptora de narrativa infantil, traductora i editora valenciana. 17 de juny - Barcelona: Rosa Maria Calaf, periodista que ha treballat bona part de la seva carrera com a corresponsal de televisió. 5 de juliol - Badalona: Maria del Mar Arnús de Urruela, historiadora i crítica d'art catalana. 9 de juliol - Maóː Laura Pons Olives, actriu menorquina de teatre, cinema i televisió. 25 de juliol - Barcelona: Ventura Pons, director de cinema, guionista i productor català. 25 d'agost - Sabadell: Antoni Taulé i Pujol, pintor català. 30 d'agost - Barcelona: Eulàlia Vintró Castells, política i filòloga catalana; ha estat regidora, tinenta d'alcalde i diputada. 29 de setembre - Capellades: Gemma Romanyà i Valls, empresària de les arts gràfiques i important mecenes cultural. 27 d'octubre - València: Ricard Pérez Casado, economista i polític valencià (m. 2026). 17 de novembre - Barcelona: Jaume Fuster, escriptor, assagista i traductor català. 27 de novembre - Barcelona: Arcadi Oliveres i Boadella, economista i activista català. 28 de novembre - Xàtivaː Carles Solà i Ferrando, enginyer químic, professor i polític valencià establert a Catalunya (m. 2026). 11 de desembre - Barcelona: Magda Oranich, advocada i política catalana, defensora de molts presos polítics durant el franquisme. 14 de desembre - Benimeli: Isa Tròlec, escriptor valencià. 31 de desembre - Barcelona: Regina Sáinz de la Maza Lasoli, destacada historiadora i medievalista catalana. Barcelona: Rosa Amorós Bernadó escultora i ceramista catalana.
Resta del món 4 de gener, Berne, Indiana, EUA: Richard Royce Schrock, químic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 2005. 10 de gener, Londres, Anglaterra: Rod Stewart, cantant anglès. 22 de gener, Jerusalem, Israel: Else Lasker-Schüler, escriptora i dibuixant alemanya 26 de gener, Oxford, Anglaterra: Jacqueline du Pré, excepcional violoncel·lista anglesa 28 de gener, Beverly Hills, Califòrnia, EUA: Karen L. Gorney, actriu Estatunidenca. 4 de febrer, Nine Mile, Jamaica: Bob Marley, cantant jamaicà de reggae. 9 de febrer Los Angeles, Califòrnia, EUA: Mia Farrow, actriu estatunidenca. Fukuoka, Japó: Yoshinori Ohsumi, biòleg japonès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 2016. 19 de febrer, Jujuy, Argentina: Ángela Auad, activista social argentina assassinada per la Dictadura militar 26 de febrer, Madrid, Espanya: Tina Sainz, actriu espanyola. 2 de març, Romsey, Hampshire, Regne Unit: Margaret Buckingham, és una biòloga del desenvolupament britànica. 7 de març, Schaan, Liechtenstein: Gerta Keller, paleontòloga. 17 de març, Porto Alegre, Rio Grande do Su: Elis Regina, compositora i cantant brasilera 18 de març, São Paulo, Brasil: Marta Suplicy, política i psicòloga brasilera, ha estat Ministra de Turisme i alcaldessa de São Paulo. 30 de març, Ripley, Anglaterra: Eric Clapton, músic i guitarrista anglès. 2 d'abril, Millville, Nova Jersey: Anne Waldman, poeta americana de la generació de la poesia beat, escriptora i activista política. 4 d'abril, Mont-real, Canadà: Denise Desautels, poeta i narradora quebequesa. 10 d'abril - Anna Perry –després Anna Ferrer–, cooperant britànica establerta a Anantapur, presidenta de la Fundació Vicente Ferrer. 27 d'abril: Robert Cialdini, psicòleg i escriptor estatunidenc 5 de maig, Linares, Andalusia, Espanya: Miguel Rafael Martos Sánchez (Raphael), cantant andalús. 14 de maig, Kiryat Bialik, Israel: Yochanan Vollach, futbolista i entrenador israelià. 19 de maig, Yangon, Birmània: Aung San Suu Kyi, política i activista birmana, Premi Nobel de la Pau de 1991. 22 de maig: Gary Aldrich, espia. 28 de maig, Berkeley, Califòrnia, EUA): John Fogerty, guitarrista, cantant i compositor nord-americà, líder de Creedence Clearwater Revival. 1 de juny - Somerville, Nova Jersey: Frederica von Stade, mezzosoprano estatunidenca. 9 de juny, Alma, Michigan: Betty Mahmoody, escriptora estatunidenca i confereciant, coneguda pel seu llibre No sense la meva filla. 11 de juny, el Caire, Egipte: Roland Moreno, inventor francès. 17 de juny - Meensel-Kiezegem, Flandes, Bèlgica: Eddy Merckx, ciclista belga. 19 de juny, Yangon, Birmania: Aung San Suu Kyi, política i activista birmana, Premi Nobel de la Pau de l'any 1991. 25 de juny, Bronx (Nova York): Carly Simon, cantant nord-americana. 29 de juny, Colombo: Chandrika Kumaratunga, política de Sri Lanka; n'ocupà la presidència, sent la primera dona en el càrrec. 1 de juliol, Miami, Florida, EUA: Debbie Harry, cantautora i actriu estatunidenca, líder de Blondie.Deborah Harry Biography (1945-) Film Reference 2 de juliol, Villeneuve-le-Roi, França): Tony Duvert, escriptor i periodista francès, Premi Médicis de l'any 1973 8 de juliol, Sion, Valais): Micheline Calmy-Rei, política suïssa. 19 de juliol - Amsterdam: Anna Enquist –pseudònim de Christa Widlund-Broer– escriptora neerlandesa, novel·lista i poeta. Rouyn-Noranda, Quebec: Paule Baillargeon, actriu, directora i guionista quebequesa. 22 de juliol, Cleveland (Ohio): Adele Goldberg, matemàtica i científica de la computació. 23 de juliol, Lima, Perú): Virginia "Gina" Vargas, sociòloga peruana i líder del moviment de dones al seu país. 26 de juliol, Chiswick, Anglaterra, Regne Unit: Helen Mirren, actriu anglesa de teatre, cinema i televisió. 30 de juliol, Boulogne-Billancourt, França: Patrick Modiano, novel·lista francès, Premi Nobel de Literatura del 2014. 1 d'agost, Aberdeen, Washington, EUA: Douglas Dean Osheroff, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1996. 9 d'agost, Cookham Dene, Berkshire, Anglaterra: Posy Simmonds, autora de còmics anglesa. 14 d'agost, Múrcia: Elisa Séiquer, escultora espanyola . 15 d'agost, lo Mont de Marçan, Aquitània, França: Alain Juppé, Primer Ministre de França entre 1995 i 1997. 21 d'agost, Nova York: Patty McCormack, actriu estatunidenca, de teatre, cinema i televisió. 23 d'agost, Torí: Rita Pavone, cantant i actriu italiana, popularíssima durant els anys seixanta. 27 d'agost, Starnberg, Baviera: Marianne Sägebrecht, actriu alemanya. 29 d'agost, Griffin, Estats Units: Wyomia Tyus, atleta nord-americana guanyadora de quatre medalles olímpiques. 11 de setembre: Múnic, Alemanya: Franz Beckenbauer, futbolista i entrenador alemany Lares, Puerto Rico: José Feliciano, cantant porto-riqueny. 1 d'agost, Aberdeen, Washington, EUA: Douglas Dean Osheroff, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1996. 11 de setembre, Badajoz: María Coronada, soprano lírica espanyola.} 15 de setembre, Augusta: Jessye Norman, cantant d'òpera estatunidenca . Madrid: Carmen Maura, actriu espanyola de cinema. 24 de setembre, Londres, Anglaterra: John Rutter, compositor anglès. 26 de setembre, Salvador de Bahia: Gal Costa, cantant brasilera de música popular. 28 de setembre, Sainte-Maxime, França: Christine Goitschel, esquiadora alpina francesa que destacà a la dècada de 1960. 1 d'octubre: Amman, Jordània: Mona Saudi, escultora, editora i activista d'art Tolosa, França: Robert Marconis, geògraf francès. 19 d'octubre, Edimburg, Escòcia: Angus Deaton, economista, Premi Nobel d'Economia de 2015.