Elisabet de Baviera, (Possenhofen Baviera 1876 - Brussel·les 1965) va ser reina dels belgues de 1909 a 1965.

Pertanyia a una branca menor de la nissaga dels Wittelsbach. Era la filla del duc Carles Teodor de Baviera i de la infanta Maria Josepa de Portugal. Per via paterna era neta del duc Maximilià de Baviera i de la princesa Lluïsa de Baviera. Per via materna era neta del rei Miquel I de Portugal i de la princesa Adelaida de Löwenstein-Wertheim-Rosenberg. El 1900 es va casar amb Albert de Bèlgica, el futur (1909) rei dels belgues.

Vida Primera Guerra Mundial Durant la Primera Guerra Mundial va treballar en tasques humanitàries per ajudar les víctimes de la guerra, quan s'estava al poble costaner de De Panne, al petit tros de Bèlgica no ocupat per Alemanya. Hi treballa en un hospital creat en un hotel. Va fundar l'Orquestra Simfònica de Camp de l'Exèrcit i el Teatre Frontal per entretenir els pacients. Segons la periodista i correspondent de guerra nord-americana Marie R. Rinehart, Elisabeth «ha empenyorat les seves joies per comprar subministraments per a soldats ferits. La vella Bèlgica, marcada per les batalles, no sempre ha tingut una pissara en blanc; però sens dubte aquest acte d'una reina generosa i devota va contribuir a recuperar la imatge maculada.»

Segona Guerra Mundial Durant la Segona Guerra Mundial va romandre a la Bèlgica ocupada amb el seu fill, el rei Leopold III, va intervenir regularment per protegir els jueus belgues. Les seves accions li van valer el reconeixement com a Justa entre les Nacions. Comparat a son fill, el rei Leopold III, defensor d'un règim autoritari, té més simpaties per una societat igualitària i s'interressa al comunisme.

Després de les guerres Després de la Segona Guerra Mundial, la relació amb son fill Carles, aleshores príncep-regent per l'absència de Leopold III, s'empitjora. Refusa d'anar-se'n del castell de Laken, i Carles, empipat, segons les paraules de la seva germanastra Maria Esmeralda, en va fer tallar la calefacció. Intenta —en va— moderar la relació borrosa entre el seu fill Leopold, ressentit i tossut, i els ministres socialistes van Acker i Spaak. Quan Leopold III finalment abdica el 1950, ell s'instal·la amb Liliane Baels al castell de Laken i Elisabeth se'n va al castell de Stuyvenberg. esquerra|miniatura|Elisabet amb els tres fillsLa reina va prendre cert protagonisme, va aprendre rus, amb un professor comunista i va viatjar a països comunistes, com ara Rússia, Xina (1959) o Polònia, per la qual cosa va rebre el malnom de reina roja. Va ser molt amiga d'Albert Einstein, amb qui va tocar duets de violí de Giovanni Viotti (1755-1824) quan passava per Brussel·les, de Romain Rolland, i de tot un moviment d'artistes d'esquerres. Amb el seu amic Albert Camus compartia idees pacifistes. Quan Einstein, com a jueu, va haver de fugir de l'Alemanya nazi cap als Estats Units, mai no es van tornar a trobar, però van mantenir una correspondència intensa sobre temes de música i pau. Entres els seus amics epistolaris regulars hi ha també Albert Schweitzer i el compositor Ernest Bloch. Assisteix al Festival Chopin a Polònia el 1955 i va al Concurs Txaikovski a Rússia, es fa fotografiar amb Nikita Khrusxov i se'n fot de la crítica negativa de la premsa i la pressió dels governs belga i dels Estats Units.

Els anys darrers Als vuitanta anys, va continuar practicant ioga i fent llargues passejades, però a partir de 1964 la seva salut va començar a declinar, va tenir problemes de cor. Va sobreviure un primer infart. El maig de 1964 encara va assistir a algunes torns del Concurs Reina Elisabet, i va poder felicitar el tercer llorejat, el pianista belga de setze anys, Jean-Claude Vanden Eynden, i el va felicitar personalment. Anava en cadira de rodes però conserva totes les facultats intel·lectuals. L'escriptor francès Jean Cocteau li va dedicar aquestes paraules: «A Bèlgica, només hi ha una reina, petita d'estatura i gran d'ànima, que sempre va saber utilitzar la seva modèstia reial per dir: ‘Només sóc una artista’ i la seva modèstia artística per dir: ‘Només sóc una reina’.»

Elisabet va morir el 23 de novembre de 1965 d'un segon infart. És sebollida a la cripta de l'església de la Mare de Déu de Laken.

El Concurs Reina Elisabet

Amant de l'art i de la cultura, fou patrona d'un gran nombre d'associacions culturals i literàries de Bèlgica. Va seguir classes de violí del mestre Eugène Ysaÿe (1858-1931). A la seva memòria el 1937 va crear el Concurs Eugène Ysaÿe alternant per a piano, violí i —des de 1988— cant. Des de 1951 va ser rebatejat Concurs Reina Elisabeth.

Descendència L'any 1900 es va casar amb Albert I de Bèlgica, futur rei, amb qui va tenir tres fills:

Leopold, nat el 1901 i mort el 1983 a Brussel·les. Es casà en primeres núpcies amb la princesa Àstrid de Suècia i en segons núpcies amb Maria Liliana Baels. El 1934 va succeir son pare com a Leopold III i va ser destituït el 1951 per la seva proximitat amb el Tercer Reich alemany durant la guerra. Carles, nat el 1903 i mort el 1983 a Brussel·les. Es casà amb la Jacqueline Peyrebrune. Maria Josep, nascuda el 1906 a Brussel·les i morta el 2001 a Ginebra. Es casà amb el Humbert II, l'últim rei d'Itàlia.

Notes

Referències

Bibliografia

Categoria:Reis dels belgues Categoria:Prínceps de Baviera Categoria:Casa de Wittelsbach Categoria:Distingits amb l'Orde de l'Àliga Blanca Categoria:Distingits amb l'Orde del Lleó d'Or de la Casa de Nassau Categoria:Bavaresos Categoria:Morts de malalties cardiovasculars Categoria:Dames de l'Orde de les Dames Nobles de la Reina Maria Lluïsa Categoria:Gran Cordó de l'orde de Lepopold Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de Montpeller Categoria:Morts a Brussel·les Categoria:Justos entre les Nacions Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de Lieja