El Museu d'Art Modern i Contemporani de Lleida, conegut popularment com el Morera i històricament com a Museu d'Art Jaume Morera, és un museu creat per la Diputació de Lleida i per la Paeria de Lleida amb la col·laboració del pintor Jaume Morera i Galícia. Declarat pel govern Museu d'Interès Nacional, és el museu d'art modern i contemporani de la ciutat de Lleida. Actualment és de titularitat municipal i rep el suport econòmic de la Diputació de Lleida i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La seva entrada general costa 5€, amb preus reduïts per a alguns col·lectius menors.
El 15 de juny de 2024, es va inaugurar la nova seu del museu a la Rambla de Ferran, 13, de Lleida, ocupant l'edifici rehabilitat de l'antiga seu de l'Audiència Provincial.
El 21 d'abril de 2026, la Generalitat de Catalunya declarà el Morera Museu d'Interès Nacional premiant així la seva trajectòria centenària i el seu fons patrimonial únic.
Història Amb els precedents assentats per l'esdeveniment cultural i artístic que significà l'exposició d'art de 1912 celebrada a la Paeria de Lleida, en el marc de les Festes de Maig, en la qual participaren una àmplia representació dels artistes lleidatans (tant els consagrats que vivien lluny de la ciutat com els artistes locals que maldaven per mostrar la seva obra públicament), la voluntat i el desig ciutadà de disposar a la ciutat d'un espai permanent per a la contemplació i el gaudi de les creacions artístiques trobaria resposta dos anys després amb els acords per a la creació l'any 1914 del Museu d'Art de Lleida. Diputació i Ajuntament impulsaren el nou museu amb el ferm propòsit que aquest esdevingués “una institució popular que influís notablement en la conducta del nostre poble". El museu es va inaugurar tres anys més tard, el 1917, a l'antic Mercat de Sant Lluís, on avui s'aixeca l'Estació d'Autobusos, lloc que ocuparia fins al 1934.
Les seves col·leccions foren conformades inicialment per fons provinents de la mateixa Diputació i per algunes obres en dipòsit del Museu d'Art Modern de Madrid. Aquestes tasques inicials de conformació del fons artístic del nou museu es van veure decididament impulsades per la intervenció i l'interès del pintor Jaume Morera i Galícia, el qual no només cedí la seva pròpia col·lecció d'art, sinó que intervingué en quantes gestions institucionals i polítiques foren necessàries per al naixement del Museu. Des de la seva inauguració el seu fons es va anar ampliant amb col·leccions dels artistes lleidatans més rellevants d'aquell moment, com Ramon Mestre Vidal (1919), Xavier Gosé (1920), Baldomer Gili i Roig (1927) o Antoni Samarra (1929), a més de la incorporació d'una excepcional col·lecció d'obres de Carlos de Haes (1924), donació de Jaume Morera. En senyal d'agraïment a l'artista i mecenes, es va canviar el nom del museu aquell any pel de Museu d'Art Jaume Morera.
Dirigit successivament per Joaquim Xaudaró (1917-1920), Miquel Fontanals (1920-1929) i Salvador Roca Lletjós (1930-1939), el Museu, en les dues seus que ocupà en aquest període, el Mercat de Sant Lluís i l'Antic Hospital de Santa Maria des del 1934, ràpidament desenvolupà una decidida acció cultural, amb la col·laboració d'altres entitats cíviques, com ara l'Ateneu de Lleida, per a la difusió de les arts i els artistes lleidatans.
Durant la Guerra Civil espanyola el Museu passà a anomenar-se "El Museu del Poble", essent el lloc en el qual es concentraven totes les expropiacions i confiscacions d'obra artística que feien les autoritats republicanes com a mesura de protecció del patrimoni. El 1938, davant la proximitat de les tropes franquistes, els seus fons foren finalment traslladats a l'ermita de Butsènit. Un cop ocupada la ciutat tot el patrimoni dipositat al Museu fou enviat a Saragossa, fins que a partir de l'any 1940 començaria a efectuar-se el seu retorn progressiu a la ciutat de Lleida. Des d'aleshores el Museu va entrar en una fase d'inactivitat que va durar gairebé 40 anys i les seves col·leccions es van distribuir i emmagatzemar entre diversos edificis de la ciutat. El Museu només tornà a obrir les portes entre els anys 1959-1969 a l'Antic Hospital de Santa Maria, seu de l'Institut d'Estudis Ilerdencs. Posteriorment, les seves col·leccions foren traslladades a l'Antic Convent del Roser, que esdevindria la seva seu provisional des de 1975, data en què Víctor Pérez i Pallarés fou nomenat director del Museu.
Durant els anys 80 s'assentaren les bases d'un procés de redreçament de la institució, tot renovant el seu Patronat i la direcció, amb la incorporació d'Esperança Porta com a nova directora, i es va tornar de mica en mica a realitzar una certa activitat museística, tot reivindicant les figures de l'art lleidatà contemporani, fonamentalment a través del Premi Medalla Morera. Durant aquests anys el Museu també acollí els Cicles d'Art Contemporani (1984-1987), programats per l'Escola Municipal de Belles Arts, que varen merèixer el guardó de l'Associació Catalana de Crítics d'Art el 1985.
El novembre de 1990, arran de la Llei de Museus, la titularitat de la part de la Diputació fou transferida a l'Ajuntament, i el 1993 el museu passà a ser exclusivament de titularitat municipal, gestionat inicialment per un organisme autònom, i dirigit per Jesús Navarro Guitart. Posteriorment, des de 2004 fins al 2011, el Museu va ser gestionat per l'Institut Municipal d'Acció Cultural. En l'actualitat depèn de la Regidoria de Promoció Cultural, Museus, Festes i Cultura Popular.
El 1995 el Museu passà a gestionar la Sala Leandre Cristòfol, acabada de crear, que es convertiria finalment en la seva sala d'exposicions temporals quan aquest fou traslladat provisionalment el 2007 a l'edifici del Casino Principal de Lleida, al carrer Major, i les seves col·leccions emmagatzemades als baixos de la casa sacerdotal del Bisbat de Lleida, mentre restava a l'espera de la futura construcció de la seva nova seu permanent, prevista pel Pla de Museus de la Paeria de Lleida de 1996, on es proposava la creació del futur Museu d'Art Contemporani de Lleida, sobre la base de les seves col·leccions i a partir de la reorientació de la seva activitat.
Durant aquests anys l'activitat del Museu ha anat creixent amb l'objectiu prioritari de convertir el Museu d'Art Jaume Morera en un museu viu dedicat a l'art del segle XX a Lleida, amb una gran activitat expositiva (mostres dedicades a tots els components de l'avantguarda lleidatana dels anys trenta, Leandre Cristòfol, Antoni G. Lamolla, Manuel Viola i Enric Crous, als de la segona avantguarda, Lluís Trepat, Ernest Ibàñez, Víctor P. Pallarès, Albert Vives, Àngel Jové, Ton Sirera, o noms propis de l'art a Lleida com Rosa Siré, Benet Rossell, Antoni Abad, Albert Bayona, Perico Pastor, Joaquim Ureña o Josep Guinovart. En aquests anys també s'han cobert molts buits dels creadors lleidatans en la col·lecció del Museu, de manera que aquesta s'ha incrementat notablement, tant en un sentit quantitatiu com qualitatiu, passant de les 948 peces de què disposava l'any 1994 a les més de 4.120 actuals. Cal destacar també la producció editorial del Museu, amb publicacions monogràfiques dedicades als principals artistes de l'art modern i contemporani a Lleida realitzades per destacats especialistes del món de la crítica i de la història de l'art. Durant el 2010 el museu es va incorporar a diverses xarxes socials i el 2012 va començar a proporcionar accés on-line a través del seu web a les col·leccions.
L'any 2010, l'Ajuntament de Lleida anunciava l'ajornament sine die del projecte per construir la nova seu del Museu al costat de La Panera a conseqüència de la manca de finançament, després d'anys de negociació amb la Generalitat de Catalunya i l'Estat espanyol. Es posava així fi als treballs preparatoris iniciats el 2005 i a la redacció successiva de dos projectes arquitectònics, de pressupost a la baixa, per poder acomplir allò que disposava el Pla de Museus de Lleida. Aquest fet va provocar la constitució d'una plataforma ciutadana “Compromís pel Museu d'Art Jaume Morera” que demanà a l'Ajuntament una audiència publica en la qual tractar-se una solució definitiva pel Museu. L'Ajuntament de Lleida acabà per convocar el 25 de setembre de 2012 aquesta audiència pública en la qual es va tractar i debatre la recerca d'una solució definitiva per al Museu. Després de diverses reunions de la comissió de seguiment d'aquesta audiència pública, en la sessió celebrada el 17 de setembre de 2013 l'equip de govern de l'Ajuntament de Lleida va proposar que la nova seu del museu s'ubiqués a l'edifici de l'antiga Audiència Provincial de Lleida, proposta que es va aprovar al ple de la Paeria per majoria el 28 d'octubre de 2016. Paral·lelament es va elaborar un Projecte de rehabilitació i adequació de l'edifici de l'antiga Audiència Provincial com a nova seu del Museu d'Art de Lleida, per part d'un equip tècnic compost pel director del Museu, Jesús Navarro, l'arquitecte municipal Jaume Terés i l'empresa guanyadora del concurs d'assessorament museogràfic Croquis, que va ser aprovat al maig de 2016.
Amb posterioritat a aquests acords, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Lleida van signar un protocol, ratificat posteriorment en un conveni, per al finançament del projecte per part del govern català, donant suport a aquesta iniciativa i fent costat a la necessitat d'impulsar el Museu com un dels equipaments clau del desenvolupament territorial museístic català. Aquest finançament públic s'ha vist reforçat per la concessió d'un fons estructural europeu (FEDER), per una subvenció de Diputació de Lleida i una altra del Ministeri de Cultura que, conjuntament amb els fons propis aportats per l'Ajuntament de Lleida, garanteixen l'execució del projecte amb la participació de totes les administracions públiques.
El 15 de juny de 2024, es va inaugurar la nova seu del museu a la Rambla de Ferran de Lleida, ocupant l'antiga seu de l'Audiència Provincial, finalitzant així la peregrinació del Morera per diversos espais de la ciutat com el Mercat de Sant Lluís, l'antic Hospital de Santa Maria, el convent del Roser o l'edifici del Casino Principal.
Edificis miniatura|Museu d'Art de Lleida 1917 El Museu ha tingut diverses ubicacions al llarg de la seva història. S'inaugurà el 1917 a les instal·lacions de l'antic Mercat de Sant Lluís, seu en la qual destacava la façana realitzada a imitació d'un temple grec. La manca de condicions d'aquest edifici forçà el seu trasllat l'any 1934 a l'antic Hospital de Santa Maria, fins al seu tancament l'any 1938 a conseqüència de la Guerra Civil amb el trasllat dels seus fons a Saragossa. Al llarg de la postguerra i retornats els seus fons, aquests foren distribuïts i emmagatzemats entre diferents edificis públics de la ciutat. Durant el període 1959-1969 tornà a obrir les portes altre cop en la segona planta de l'antic Hospital de Santa Maria, aleshores ja seu de l'Institut d'Estudis Ilerdencs. El 1975 fou ubicat en la segona planta de l'antic Convent del Roser i des de 2007 es va establir al seu actual emplaçament temporal, el Casino Principal de Lleida, a l'espera de la construcció de la seva nova seu.
Durant l'any 2012 se celebrà una audiència pública sobre el Museu Morera, en la qual diverses entitats i particulars interpel·laren la Paeria sobre la construcció de la seu permanent del museu. El setembre d'aquell mateix any es va constituir una comissió de seguiment del projecte de la seu permanent d'aquest equipament, i el 17 de setembre de 2013, des de la Paeria es proposà d'establir la seu definitiva i permanent del museu a l'edifici de l'antiga audiència de la ciutat. El projecte arquitectònic de rehabilitació i adequació d'aquest edifici com a nova seu del Museu és obra de l'arquitecte municipal Jaume Terés.