va ser un matemàtic i lògic britànic. Va destacar per les seves investigacions en lògica inductiva. És especialment conegut pel seu mètode de representació gràfica de proposicions (segons la seva qualitat i quantitat) i sil·logismes. Els diagrames de Venn permeten, a més, una comprovació de la veritat o falsedat d'un sil·logisme. Posteriorment van ser utilitzats per mostrar visualment les operacions més elementals de la teoria de conjunts.
Biografia John Venn va néixer el 1834 a Hull, Yorkshire. La seva mare, Martha Sykes, provenia de Swanland, a prop de Hull, i va morir mentre John era encara molt petit. El seu pare era el reverend Henry Venn, que en l'època en què va néixer John era el rector de la parròquia de Drypool, també a prop de Hull. Henry Venn venia d'una família distingida. El seu propi pare, l'avi d'en John, el reverend John Venn, havia estat rector de Clapham al sud de Londres. Era el líder de la secta Clapham, un grup de cristians evangèlics que es reunien a la seva església i que promovien la reforma de la presó i l'abolició de l'esclavitud i dels esports cruels.
El pare de John Venn (Henry) va jugar també un paper prominent en el moviment evangèlic. La Society for Missions in Africa and the East ("Societat de les Missions a l'Àfrica i Orient") va ser fundada per la clerecia evangèlica de l'Església d'Anglaterra el 1799, i el 1812 va ser rebatejada com la Church Missionary Society for Africa and the East - CMS ("Societat de l'Església missionera d'Àfrica i Orient"). Henry Venn va ser secretari de la Societat des de 1841. Es va mudar a Highgate, prop de Londres, per tal de dur a terme els seus deures. Allà va mantenir la seva posició fins a la seva mort el 1873.
John Venn va ser criat de manera estricta. S'esperava que seguís la tradició familiar com a ministre cristià. Després de se escolaritzat a les escola de Highgate i d'Islington, va entrar al Gonville and Caius College de la universitat de Cambridge, el 1853. Es va graduar el 1857 i aviat va ser elegit professor adjunt del college. Va ser ordenat diaca a Ely el 1858 i es va fer sacerdot el 1859. El 1862 va tornar a Cambridge com a professor de ciències morals.
miniatura|esquerra|Diagrama de Venn en un finestral del Col·legi de Gonville i Gaius, commemorant el seu creador Va fer la resta de la seva carrera a Cambridge. El 1883 va resignar de les seves ordes sacerdotals sota la llei de Discapacitats Clericals de 1870.
L'àrea de major interès per Venn va ser la lògica, tema sobre el qual va publicar tres texts notables. Va escriure The Logic of Chance ("Lògica de l'atzar") (1866), que va establir la freqüència com a concepte central de la teoria de la probabilitat; Symbolic Logic ("Lògica simbòlica") (1881), que presentava els diagrames de Venn; i The Principles of Empirical or Inductive Logic ("Els principis de la lògica empírica o inductiva") (1889).
A partir d'aquesta data es va deixar d'interessar pel tema, tan és així que el 1889 va fer donació de la seva ampla col·lecció de llibres sobre lògica a la Biblioteca de la universitat.
El 1883, Venn va ser elegit membre de la Royal Society. El 1897, va escriure una història de la seva escola, anomenada Biographical History of Gonville and Caius College, 1349-1897. Va començar una compilació de notes biogràfiques d'alumnes de la Universitat de Cambridge, treball que va continuar el seu fill John Archibald Venn (1883-1958) i publicat amb el títol dAlumni Cantabrigienses, en 10 volums, entre 1922 i 1953.
Va morir el 1923, a l'edat de 88 anys, a Cambridge, i va ser sepultat en el proper cementiri de l'església de Trumpington.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Categoria:Filòsofs anglesos Categoria:Membres de la Royal Society Categoria:Alumnes del Gonville and Caius College Categoria:Alumnes de la Highgate School Categoria:Professors de la Universitat de Cambridge Categoria:Morts a Cambridge Categoria:Persones de Kingston upon Hull Categoria:Matemàtics nascuts al segle XIX Categoria:Filòsofs morts al segle XX Categoria:Matemàtics morts al segle XX Categoria:Filòsofs nascuts al segle XIX Categoria:Matemàtics de Yorkshire